Ja fa dies que necessito expressar el que sento, allò que penso i deixar-ho anar als quatre vents. M’encantaria que les meves paraules arribessin, si més no, a algunes persones i féssim una reflexió des de la calma i, sempre, des de l’amor.
La cultura tradicional forma part de la meva vida des de fa quaranta anys, els que tinc. Vaig tenir la sort de néixer en una família en què la CULTURA i l’ART, en general, era benzina per poder tirar endavant i l’hem viscut com a motors i centres de les nostres vides.
En aquests temps tan complexos i difícils de gestionar a tots els nivells, una de les coses que més ens manca, precisament, és CULTURA.
Quina tristor, quin sentiment d’impotència veient al meu voltant tantes incoherències i incongruències davant les decisions d’aquelles persones que governen o gestionen entitats com l’Embarcada. M’explicaré perquè no hi hagi malentesos.
En primer lloc, m’agradaria parlar dels nostres governants, i dic nostres perquè jo ja pago impostos aquí, al Vendrell, tot i no ser de tota la vida, tot i que es podria extrapolar a tants polítics, municipis, comunitats autònomes, països...
Em produeix una immensa ràbia i desconcert el poc valor que se li atorga a un grup de vendrellenques que durant un any sencer ha treballat pel poble desinteressadament i no ha trobat cap altra cosa que obstacles al camí. No és nou d’enguany, any rere any han de superar negatives, indecisions i incertesa per part de l’ajuntament per tal de tirar endavant la NOSTRA Festa Major.
Em pregunto si és per vici o, simplement, per inconsciència o desconeixença d’allò que significa el desgast vital i emocional d’aquest grup, els/les Administradores. Des d’aquí agraeixo, com a ciutadana, a totes i a cadascuna de les persones que ho han estat alguna vegada o ara mateix ho són, malgrat la seva dimissió. No vull saber el què ha significat per ells i per elles prendre aquesta decisió a un mes vista de Festa Major però, davant de tants obstacles, l’entenc.
Tot i això sembla que tindrem alguns actes de Festa Major, fet que vull valorar positivament i saber que estan emprant moltes de les idees dels nostres administradors i administradores em fa pensar que la Festa que havien pensat per totes nosaltres no era tan difícil de dur a terme; potser no calia tantes negatives ni incertesa i una petita empenta o reforç positiu hagués estat bé, no creieu? Jo seré a plaça el dia de Santa Anna, ens veurem allà, espero.
Ara parlaré sobre l’Embarcada. Escric Embarcada i no sé per on començar amb totes les polèmiques i conflictes dels últims anys, dels que jo en tinc una opinió, és clar. Però em centraré en l’ara, en l’avui. La meva gran sorpresa va ser que l’entitat que engloba més ciutadans i ciutadanes vinculades amb la cultura tradicional donés una negativa per resposta a l’hora de participar activament als actes de Festa Major sense donar oportunitat a totes les propostes que s’estaven donant per tal de no tenir cap risc i ser responsable amb tot allò que ens està succeint pel que fa a la pandèmia mundial.
Em pregunto si va ser una decisió assembleària, ja que estatutàriament així es defineix aquesta entitat. Però deixant a banda els processos interns… Per què? Aquesta és la gran pregunta! Senzilla però clara, Per què? Hi ha tantes possibilitats! Ballades simultànies en diverses places, tancar la Plaça Vella controlant l’aforament (com ja s’està fent), una mostra de balls a escenari sempre amb control d’aforament com he dit amb anterioritat. Que sé jo!!?? Ser constructives per tal de donar solucions al problema, no negar-s’hi sense donar oportunitat.
De veritat que no puc compartir aquesta decisió ja que el sentiment que em corre per dins i em fa despertar a mitjanit, trista i desconcertada per tota aquesta situació, em diu que no va amb mi. Abandonar sense donar possibilitats, no va amb mi. Potser no sou conscients que els balls no són vostres, són del poble i pel poble i per això rebeu una subvenció de totes nosaltres. Només sou les persones que els gestioneu, la cultura és del poble. Quina enyorança... quina impotència.
Abans parlava d’incoherències perquè moltes d’aquestes persones que decideixen estan assegudes a terrasses de bars, a sopars de barri o a Pa Beneït, com ha de ser. No critico que vivim, que sortim, perquè ho podem fer, ho hem de fer; tan sols vull evidenciar que podem obrir la ment i ser constructives. Sempre amb respecte i consciència col·lectiva, perquè res és incompatible. I encara al meu cap ressona, per què?
Ara sí, comença el comiat. Però no sense valorar a totes aquelles persones i entitats que ens regalaran un bocinet de festa, un bocinet de sortida de la rutina i de sentir-nos alegres per un segon. Gràcies a les persones que faran matinades, al Lleó, a l’Àliga, als diables i gràcies als Mosquits per un concert preciós i emotiu, tant de bo hagués pogut ser amb aforament controlat i veure-us-hi en directe. Potser em deixo entitats, actes… disculpeu si és així. Gràcies a totes aquelles que ho fan possible.
Bé doncs, deixo anar els meus pensaments als quatre vents. Potser hi haurà persones que pensaran i sentiran com jo, potser n’hi haurà que em diran boja o irresponsable. Però el que sé és que ni que sigui per un instant ara estem pensant en la Festa Major. I només per això ja val la pena.
VISCA SANTA ANNA I LA FESTA MAJOR!!
Ens veiem a plaça, com sempre i per sempre.