És una veu diferent. Reconeixible a totes llums i una referència a casa nostra. Si van al cinema, sense anar més lluny, és molt possible que el sentin. És Hugh Grant, John Malkovich i Christoph Waltz. Pim, pam, pum. Un triangle que ens il·lustra la dimensió del personatge (amb permís, això sí, del recordat Peris del 'Cor de la Ciutat').
Perquè sí, perquè Pep Anton Muñoz és un dels personatges més emblemàtics de l'escena catalana. Des del Peris a tota mena d'actors de Hollywood, l'actor barceloní ha estat la banda sonora de diverses generacions. Ara, amb 66 anys, gaudeix d'una jubilació més que merescuda.
Precisament, per parlar del moment feliç que travessa, l'intèrpret va visitar el passat dissabte el plató de 'Col·lapse' de TV3. Entrevistat per Ricard Ustrell, Anton va explicar que està «meravellosament bé» i que la jubilació és una «benedicció» païda —sobretot— durant la pandèmia.
«Se'm va parar el món, era un càncer»
Pep Anton Muñoz, però, va anar més enllà durant l'entrevista i va voler parlar de quelcom que poques vegades havia verbalitzat: el càncer a les cordes vocals que li van detectar fa anys.
«Estava actuant al Teatre Lliure i era un musical. Hi havia una nota, que no era en absolut gens difícil, i que jo no la podia donar bé. No sé per què, però se'm trencava la veu. I ho vam deixar estar. No era una afonia, se'm trencava la veu. No m'havia passat mai», va dir.
Així mateix, Muñoz prosseguia: «Vaig estar veient otorrinolaringòlegs i naturòpates, però res. Allò no acabava d'anar bé. I al final vaig anar a petar a mans d'un gran professional: el doctor Perelló. Només mirant-me ja em va dir que tenia una lesió a la corda. Molt difícil de veure, però ell m'ho va poder detectar. I vaig haver de parar sis mesos. Se'm va parar el món, era un càncer a les cordes vocals».
«Vaig recuperar la veu de sobte»
Anton explica que va passar molt mal tràngol després que el metge li expliqués que patia un càncer, tot i que no era mortal.
«El metge em va dir: 'No pateixis que no et moriràs d'això!'. Però jo li vaig respondre: 'Home, una mica sí, és el meu instrument'. El metge li va treure ferro, però vaig sentir una espècie de desesperació. No sabia què fer. Per sort, al cap de sis mesos, d'un dia per l'altre, vaig recuperar la veu», deia durant l'entrevista a TV3.
La duresa (i el viure) del moment
Finalment, preguntat per si s'havia sentit sol durant el procés, l'actor català explicava que sí. Que, de vegades, havia trobat a faltar un pèl més de suport.
«Em vaig sentir acompanyat moltes estones, però també sol moltes altres. La gent que t'estima arriba un moment que els has de demanar que et deixin respirar. També n'hi ha d'altres que es deixen d'interessar per tu massa ràpid. Un procés d'aquests només el sap qui l'està patint», relatava.
Dir càncer, malauradament, és parlar d'un alt percentatge de mortalitat. Anton, tot i això, tancava l'entrevista explicant que mai va pensar en què passaria més enllà de la malaltia. «En la mort no hi arribava a pensar, però em vaig escagarrinar. El cert, però, és que vaig caure en bones mans i els que em van tractar van fer una feina fantàstica. Dono moltes gràcies a tothom que em va atendre i em van ajudar. Ara estic avui aquí, parlant amv vosaltres gràcies a allò».
Però Pep Anton Muñoz no amaga que és un tipus feliç. «Soc molt feliç. Ara mateix sí, molt. Saps què passa? Que això de mirar enrere no m'agrada gaire. Tinc moltes coses bones de tota mena. D'amics, de relacions... del meu marit, amb qui fa 33 anys que hi estic. Per tant hi ha coses que no es poden canviar, però jo sempre prefereixo mirar endavant.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp