Pere Lluís Huguet és una figura prou coneguda per a qualsevol persona mitjanament interessada en la situació política catalana. Aquest advocat de Reus no només ho ha sigut pràcticament tot en el seu àmbit laboral sinó que s’ha construït un perfil mediàtic, en el bàndol constitucionalista, molt reconegut. Aprofitem que Huguet ens rep al seu despatx de la plaça Prim per preguntar-li no només pel procés, sinó per Reus i Tarragona.
— Comencem com aquell eslògan dels anys 90, de l'àmbit local a l'àmbit global: com veieu la situació política a Reus?
— Sembla, pel que diuen les enquestes, que després de les eleccions del 26 de maig no hi haurà majories clares al consistori municipal i, per tant, ens dirigim cap a un govern de pacte. El contrari, un govern del partit més votat però sense majoria, seria continuar amb el que tenim ara: un govern poc eficaç. Cal recuperar la cultura del pacte de la transició.
— Aquestes majories que sortiran de les eleccions municipals, cap a on creu que es decantaran: sobiranista o constitucionalista?
— Esperem que les majories no vagin per la via sobiranista.
— Com valoreu la figura política de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer?
— L’ajuntament de Reus sempre havia estat governat pel mateix partit des de la recuperació de la democràcia. Pellicer en va facilitar l’alternança, bàsica en democràcia, i va tenir un primer mandat bo, el del pacte amb el PP, i un segon amb problemes, com s’ha vist amb els pressupostos.
— Si li pregunto per Reus, també li he de preguntar per Tarragona. Com veieu la situació de l’alcalde Ballesteros després que el jutge instructor l’enviï a judici?
— Està complicada la veritat. Abans de tot, em permetrà fer-li un incís. Crec que hauríem d’arribar a un pacte sobre quan s’ha de deixar un càrrec públic un cop estàs immers dins un procediment judicial. Personalment crec que no hauria de ser quan ets declarat investigat, però sí quan t’envien a judici.
Candidatures unitàries constitucionalistes
— Vostè és una de les veus més conegudes del vessant constitucionalista del procés català. A banda de ser fundador de Llibertats, ha participat en actes de Societat Civil Catalana. L’Assemblea Nacional Catalana impulsa candidatures unitàries del cantó independentista. Creu que Societat Civil hauria de fer el mateix?
— Societat Civil Catalana es manté al marge dels processos polítics i realitza plantejaments transversals. Mai ha volgut participar en processos electorals. A més a més considerem que el fet que hi hagi diferents opcions polítiques constitucionalistes no és cap problema. El que si que entenem com a vital és recuperar Barcelona.
— Hi haurà eleccions al Parlament aquesta tardor?
— Crec que no ho sap ni el mateix president Torra, qui representa la inseguretat absoluta. La gestió que es faci de les suspensions podria provocar eleccions. Ara bé, vull fer un incís, positiu, en la importància del que ha passat darrerament al Congrés, la moció conjunta entre PSOE i PDECat instant al diàleg és molt important perquè és la via.
«Hauria preferit altres mesures respecte als polítics presos»
— Els polítics que van liderar el procés català i són a la presó, són presos polítics?
— No, i no ho dic només jo, ho diu el Consell d’Europa, la Unió Europea, la resolució del tribunal del land alemany…Són ells els qui diuen que no hi ha presos polítics a Espanya. També vull dir que, personalment, hauria preferit unes altres mesures preventives. A cap advocat ens agrada que el nostre client entri en presó preventiva.
— Els polítics que estan a la presó hi són per haver posat urnes?
— És fals que hi hagi a la gent a la presó per posar urnes, hi són per desobeir les lleis i els requeriments judicials. Aprofito per recordar aquella foto que Puigdemont va penjar a les xarxes socials amb els cinc requeriments del tribunal constitucional. Aquella imatge seria l’inici d’un procés penal a qualsevol país occidental.
— El procés ha sigut violent? Perquè la violència és la columna vertebral de l’acusació de rebel·lió...
— Qui ho ha de valorar, si hi va haver o no violència, és el tribunal que els jutjarà, el tribunal sentenciador. No avancem esdeveniments. El tribunal que els jutgi pot fer moltes coses i no té per què compartir, o sí, la visió del jutge instructor. Per cert, aprofito per recordar que el tipus actual de rebel·lió es va aprovar l’any 1995 amb el vot a favor de CiU i PSOE.
— Com s’explica que Junqueras, i la resta de polítics presos, que van complir amb la seva cita amb la justícia, estiguin a la presó i els qui no ho van fer siguin homes lliures, Pirineus enllà?
— Precisament per això, per evitar que qui hagi complert amb la justícia es vegi més injustament tractat que qui no, és el motiu pel qual el jutge Llarena ha retirat l’euroordre. Remarco també que Puigdemont no és un pròfug de la justícia a Bèlgica però ho és a Espanya.
— Per acabar, estem davant d’una nova tardor calenta?
— Espero que no, que no passi res. El que cal és reprendre el diàleg. L’11 de setembre va demostrar que hi ha molta gent que, democràticament, lluita per la independència i gent que no. Cal dialogar però sense cap mena de condició per cap de les dues bandes. Estic convençut que la solució al problema català exigeix votar, però no un referèndum d’autodeterminació que és inconstitucional en molts països.