Jordi Jordan representa una excepció notòria en aquestes eleccions estranyes al Parlament de Catalunya. Els Comuns és l'única formació que han apostat per un candidat ebrenc, i no només pel seu origen, sinó per la seva carrera política fins al moment. Aquest professor d'Història a l'ensenyament secundari i al campus Terres de l'Ebre de la URV, s'ha mogut fins ara en l'àmbit de la política municipal a Tortosa i al Consell Comarcal del Baix Ebre, on és vicepresident.
És prou jove —va néixer el 1983 a Tortosa— i és un desconegut al circuit. De fet, la resposta més habitual quan es va conèixer que seria el cap de llista dels Comuns era «Qui?». Amb poques setmanes, el partit ha intentat tant donar-lo a conèixer una mica a la província com ensinistrar-lo una mica en les interioritats del Camp de Tarragona, la regió més poblada de la circumscripció, que té unes dinàmiques socials i polítiques bastant diferents de les de l'Ebre. La sensació és que potser li faltarà temps per acomplir aquests dos objectius, però els Comuns estan relativament preocupats.
ENTREVISTA | Jordi Jordan (Comuns): «Ens juguem el segon diputat amb VOX. Apel·lem al vot útil d’esquerres»
En els comicis anteriors, els de 2017, ja van aconseguir un escó amb el que era, manifestament i amb profusió d'exemples, una pitjor candidata que Jordan. Yolanda López, tirant de marca electoral i de la força en aquells moments de l'òrbita de Podem, va ser diputada amb comoditat i sense haver d'esforçar-se amb cap gran campanya de mobilització. Ara que la cosa va més justa i que els Comuns tenen més suports institucionals, el partit ha esmerçat més recursos en Jordan, i tampoc sembla que la representació per Tarragona perilli. L'aposta per un discurs netament ebrenc el pot afavorir en un territori que està mosca amb les atencions deficients que rep de Tarragona, Barcelona i Madrid, però caldrà veure quina incidència té en unes comarques políticament molt definides i poc propenses als canvis dràstics de vot.
Jordi Jordan, llicenciat en Història per la UB i regidor a Tortosa, és un ferm defensor de la vegueria ebrenca i s'ha significat en aquesta campanya i anteriorment per posar la singularitat de les Terres de l'Ebre sobre la taula. Va començar molt jove a la política: amb vint anys coordinava els Joves d'Esquerra Verda a l'Ebre. Als vint-i-tres el trobem de cap del departament de Joventut de l'Ajuntament de Tortosa i als vint-i-cinc com a coordinador dels serveis territorials d'habitatge. No li són per tant aliens els mecanismes de l'administració local, però caldrà veure com li prova el salt a la política nacional.
El 2014 cofunda i impulsa Movem Terres de l'Ebre, sota l'ombra del moviment dels Comuns, amb qui arriba a ser cap de l'oposició de l'Ajuntament de Tortosa, on viu en un pis comprat el 2007 —encara li queden 100.000 euros d'hipoteca. També té un mas a Roquetes i, segons la seva declaració de béns, fa dos anys va haver de demanar un préstec personal, del qual encara té 1.395 euros per tornar, quantitat que es pot ventilar amb un mes de dietes com a diputat autonòmic.
A Jordan li agrada remarcar que va ser president durant set anys dels Amics dels Castells de Tortosa i un defensor del patrimoni històric de la ciutat. Que va jugar també molts anys a bàsquet, que té dos gossos amb qui surt a passejar i a meditar per la natura. Que li agrada la pasta i el marisc del Delta, Itàlia, Argentina, novel·les com La catedral del mar i sèries com Gambit de Reina. Res de l'altre món, però un perfil que en general ha caigut bé en un partit que encara no té del tot formats els quadres territorials i on podrà fer, si vol, una carrera llarga.