A diferència dels altres nuclis importants de la Costa Daurada, com Vila-seca, Salou o Cambrils, on es preveuen garrotades per arribar a fer-se amb la vara d'alcalde, a la capital del Baix Gaià la incertesa està més mesurada. La legislatura d'Eduard Rovira d'ERC, on gairebé la seva única comesa ha estat reduir fins a la meitat el deute del consistori, ha calmat una mica les aigües turbulentes que va deixar l'anterior alcalde Massagué, condemnat en un dels escàndols de corrupció de l'extinta CiU.
Dades sociopolítiques per saber de què parlem, que deunidó. A Torredembarra hi ha 16.000 persones, amb un cens de gairebé 11.000. Com en tota bona plaça costanera la població es quadriplica a l'estiu. A l'hivern els torrencs es dediquen fer ranxets i a crear i promoure partits polítics. Fins a 13 —ara tindrem només 11 llistes— se'n van presentar a les eleccions del 2015, vuit dels quals van obtenir representació a l'Ajuntament, amb una participació que tot just va sobrepassar el 50%. Va guanyar, després del canyaret de CiU, ERC amb quatre regidors i un 19% dels vots, a sis punts de C's que va obtenir el segon lloc. A la pàtria xica de Pep Bargalló, l'últim representant en actiu d'aquell 'Clan de l'Avellana' que semblava que s'havia de menjar Catalunya, sembla que els republicans podran revalidar la victòria.
Eduard Rovira, gris però efectiu
A tal efecte, ERC confia en la gestió seriosa i burocràtica que Eduard Rovira ha dut a terme els darrers quatre anys, governant gràcies a un pacte de govern amb el PSC. Rovira és un home del barri marítim o Baixamar com diuen ells, que no participa gaire activament en les dinàmiques del partit fora del municipi, amb un carisma limitat i amb una acció de govern pràcticament monotemàtica dedicada a sanejar econòmicament l'Ajuntament. Això i l'experiència al consistori, on és regidor des de 2011 i ara alcalde són els grans actius que Rovira presentarà en campanya.
Vale Pino, un tipus dur
Nou valor al capdavant dels socialistes. Arran d'una polèmica amb una pancarta de suport als presos polítics que l'Ajuntament volia penjar a la façana, el que era Primer Tinent d'alcalde i artífex del pacte de govern del PSC amb ERC, Jordi Solé, va plegar abans que la direcció del partit el renyés per no haver votat en contra de la moció. El va succeir Valeriano Pino,de sensibilitat menys catalanista i que ha fet una llista en aquest sentit, molt menys focalitzada en la política nacional. Pino és un home d'aspecte dur però de tracte cordial en la distància curta que, com a regidor de via pública i manteniment ha tingut alguna enganxada amb la Brigada Municipal i ha estat protagonista d'un dels temes estrella de la legislatura, la retirada de la platja de l'escultura emblemàtica Alfa Omega de Bartolozzi.
Toni Cruz, rendibilitzant la força de Cs
Amb tres regidors i superant el PSC per gairebé un punt, Toni Cruz va donar la campanada el 2015 gràcies al bon moment del partit en l'àmbit nacional i espanyol. Cruz repeteix com a cap de llista, però els quatre anys al capdavant de l'oposició no ha servit per reforçar la seva figura ni ha destacat especialment en res, fora dels discursos estandaritzats de la formació taronja. En canvi el jove regidor Javier Ramírez ha demostrat més fusta i no seria estrany que aviat agafés més pes al partit. En un moment de reculada de Cs serà difícil que revalidin el segon lloc del pòdium però mantindran una força significativa als plenaris.
Anna Magrinyà, la dona que vingué de Masllorenç
Després del maremàgnum i la implosió de Convergència després de l'afer Massagué, la secció torrenca del PDeCAT passa per moments complicats en un feu que havia estat seu històricament. Problemes per completar una llista i fins i per trobar candidat a l'alcaldia. Al final el partit va optar per un perfil orgànic, tot i que el va haver de buscar fora del poble. Anna Magrinyà és la cap comarcal del PDeCAT al Tarragonès, és de Masllorenç i ja fa temps que viu a la Torre, on es va casar i el 2015 va obtenir dos escons. És llicenciada en dret, té 45 anys i una presència borrassiana que ha aprofitat per sortir a totes les fotos i ser més coneguda, per la qual cosa en sentirem a parlar en el futur, segurament també més enllà de Torredembarra.
Clara Solivellas, successora de Suñé
L'Alternativa Baix Gaià va entrar amb dos regidors al pacte de govern de 2015 de la mà de Lluís Suñé, que ara plega i passa a tancar la llista. Per als estrangers, ABG és una escissió local d'ERC molt centrada en l'activisme social i ecològic.El relleu serà Clara Solivellas, que ha estat regidora d'Urbanisme però que no ha aconseguit fer-se gaire coneguda a la ciutat. De fet, el seu moment de glòria va ser quan va donar positiu en un control d'alcoholèmia tornant de la Festa Major. Ens ha passat a tots. Ho tindrà difícil per tornar a treure un resultat tan bo.
Els altres
Entre els partits amb representació a l'Ajuntament, repeteixen la CUP que presenta Toni Sacristán com a cap de llista, del sector de l'esquerra anticapitalista menys pragmàtic i més radical. Pel PP, amb també un regidor actualment, l'escollida és Núria Gómez. Gómez és una dona rica, intel·ligent i ben connectada, membre de la Junta directiva del PP català i amiga d'Alejandro Fernández. Malgrat tot, és una política centrada i ha destacat per fer una oposició responsable i poc estrident.
Avui Democràcia, que va entrar a l'ajuntament pels pèls amb 315 vots, presenta Rosa Maria Guasch. La formació municipal representa un sector tradicionalista de Torredembarra, pròxim a la CiU d'abans però enemistada amb Massagué. Tot i això, un cert sector local encara els dóna un suport gairebé familiar.
Per acabar el repàs, i sense representació actual al consistori, trobem tres candidats més. Carles Fuxet concorre al capdavant de Torredembarra en Comú. Luis Fernando Turrens, un professor d'institut gairebé desconegut lidera Podem Torredembarra. Cap dels dos entra massa a les travesses. Com tampoc ho fa Enric Grangel, ex del PSC i alcalde de consens quan va esclatar el cas Massagué i va haver de plegar. Grangel lidera Guanyem Torredembarra, una coalició d'esquerra alternativa. Però probablement farà un trist resultat i haurà perdut l'oportunitat d'acabar la seva carrera política municipal a dalt de tot.
