El pròxim diumenge, 14 de febrer, se celebraran a Catalunya les eleccions més atípiques que es recorden. Les primeres enquestes preelectorals demostren que aquest any els votants catalans estan més indecisos que mai, ja que la incorporació de nous candidats a última hora com Salvador Illa i les condicions sanitàries dels col·legis electorals estan fent que molta població s’ho pensi dues vegades abans d’anar a votar.
Tot i això, les eleccions finalment se celebraran i encara pot haver-hi molts dubtes sobre qui podria arribar a ser el futur president o presidenta de la Generalitat. A continuació coneixem una mica més als candidats catalans, així com els seus estudis i els seus inicis al món de la política.
Salvador Illa, candidat del PSC
Salvador Illa és el candidat més conegut de les eleccions catalanes. Llicenciat en Filosofia i amb un màster en Economia i Direcció d’Empreses, Illa va saltar a la fama mediàtica després de ser escollit com a ministre de Sanitat i haver-se encarregat de gran part de la pandèmia. En el tema de la política, Illa va assumir la Conselleria de Cultura de la seva ciutat natal, La Roca del Vallès, a partir de l’any 1987. Es va convertir conseller i posteriorment, l’any 1995, va arribar a ser alcalde del municipi.
La seva carrera com a alcalde va acabar l’any 005, quan va haver d’abandonar la seva feina en ser anomenat director general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. No va ser fins l’any 2011 que Salvador Illa va començar a formar part del grup municipal del PSC a Barcelona, i només cinc anys després ja va ser anomenat secretari d’organització del PSC.
Pere Aragonès, candidat d'ERC
Pere Aragonès és el candidat escollit per Esquerra Republicana. Aragonès va llicenciar-se de Dret a la Universitat Oberta de Catalunya, i després va realitzar un màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona.
Amb només 16 anys va afiliar-se a les Joventuts d’ERC i va ser conseller a l’Ajuntament de Pineda de Mar, la seva localitat natal, entre els anys 2011 i 2017. L’any 2016 va ser elegit diputat pel Parlament de Catalunya i va convertir-se en la mà dreta d’Oriol Junqueras, qui va anomenar-lo per a la Conselleria de Vicepresidència i Economia. Actualment és el president en funcions de la Generalitat, després d’haver estat anomenat com a vicepresident fins a l’any 2020.
Laura Borràs, candidata de JxCAT
Laura Borràs va néixer a Barcelona i és llicenciada en Filologia Catalana, a més d’haver cursat també un doctorat en Filologia Romànica. Abans de dedicar-se a la política, Borràs va ser professora d’universitat i l’any 2013 va ser anomenada directora de la Institució de les Lletres Catalanes per l’expresident Artur Mas.
Va ser un altre expresident català, Carles Puigdemont, qui va fitxar Borràs pel Parlament l’any 2017. Des de llavors ha exercit com a diputada, consellera de Cultura i portaveu de JxCat al Congrés. Tot i la seva entrada al món de la política, Borràs ha continuat oferint conferències a diferents universitats del món i ha publicat algunes obres com ‘Dos amants com nosaltres’, ‘Clàssics moderns’ o ‘Per què llegir els clàssics d’avui’
Jéssica Albiach, candidata d'En Comú Podem
Jéssica Albiach és llicenciada en Periodisme i va començar en el món de la política treballant en el gabinet de premsa de la Comunitat Valenciana, a més d’organitzar diverses campanyes polítiques relacionades amb l’àmbit de la comunicació.
Va ser una de les participants del 15-M, i va enamorar-se del moviment reivindicatiu. Així, va començar a participar en diverses manifestacions i mobilitzacions de manera més activa, fins que l’any 2014 va unir-se al nouvingut partit polític Podemos.
Els seus primers passos a Podemos van ser com a secretària de comunicació del partit, fins que anys després va convertir-se en presidenta del grup parlamentari de Catalunya ‘En Comú-Podem’ i en diputada al Parlament de Catalunya . L’any 2019 va convertir-se en l’encarregada de coordinar Catalunya en Comú i es defineix com a feminista, republicana i ecologista.
Alejandro Fernández, candidat del Partit Popular
Alejandro Fernández va néixer a Tarragona i va escollir traslladar-se a Barcelona per a formar-se acadèmicament. Així, va llicenciar-se en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), continuant els seus estudis amb un màster en Comunicació Política. Entre els anys 2004 i 2012 va ser professor de Ciència Política a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona mentre entrava al món de la política a través de l’Ajuntament tarragoní.
Fernández va ingressar a les Noves Generacions del Partit Popular l’any 1994 i va ser conseller de Tarragona entre els anys 2003 i 2016. L’any 2011 va entrar al Parlament de Catalunya i va convertir-se en el cap de la llista del partit blau a Tarragona, on va sortir elegit com a diputat.
Alejandro Fernández és president provincial del PP de Tarragona, exercint també com a portaveu del partit a la Càmera. A més, és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona.
Àngels Chacón, candidata de PdeCat
Àngels Chacón és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i la seva feina sempre ha estat relacionada amb el comerç internacional. De fet, en els seus inicis va exercir com a directora d’exportació dels mercats d’Orient Mitjà i Europa de l’Est en empreses del sector del paper.
Com a política, la seva carrera va començar l’any 2011 a l’Ajuntament d’Igualada, municipi on va néixer, com a consellera del partit Convergència Democràtica de Catalunya. Chacón va ser escollida després d’aquelles eleccions com a tinent d’alcalde. L’any 2017 va ser anomenada directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, i tan sols un any després va ser anomenada per Quim Torra com a consellera d’Empresa i Coneixement. Actualment ja no exerceix en el càrrec i està centrada en la seva carrera com a cap de la llista de PdCat.
Carlos Carrizosa, candidat de Ciutadans
La carrera professional de Carlos Carrizosa no sempre ha estat lligada a la política, ja que la seva passió ha estat la justícia. Així, va llicenciar-se en Dret i va començar a formar parts de l'Il·llustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, exercint durant dos anys com a tal.
Carrizosa va afiliar-se a Ciutadans des que es va crear la formació taronja, i forma part del seu Comitè Executiu. Des de l’any 2012 forma part del Parlament de Catalunya en funció de diputat, on actualment exerceix com a cap de l'oposició i com a president del Grup Parlamentari de Ciutadans.
Va guanyar-se definitivament la confiança del partit després de les polèmiques eleccions de l’1-O, on va convertir-se en la mà dreta d’Inés Arrimadas i l’han portat a ser el candidat escollit pel partit per arribar al Govern.
Dolors Sabater, candidata de la CUP
Dolors Sabater és llicenciada en Ciències de l’Educació i especialitzada en terapèutica (Educació Especial). El seu primer contacte amb la política va ser l’any 2015, quan va substituir Xavier García Albiol a l’alcaldia de Badalona. Només tres anys després, l’any 2018, va ser destituïda del seu càrrec després de la moció de censura liderada pel PSC i amb la col·laboració de PP i Ciutadans.
Considerada independentista, va ser una de les alcaldesses que va mostrar-se a favor de la declaració d’independència de l’any 2017. En aquell moment va firmar el manifest de l’Assemblea Nacional Catalana i va proclamar Badalona com a ‘Ajuntaments per la independència’.
Ignacio Garriga, candidat de Vox
Garriga va néixer a Sant Cugat del Vallès i va estudiar Odontologia. Va exercir com a odontòleg i ha donat classes i conferències a diverses universitats. Pel que fa a la seva carrera política, va començar l’any 2005 després d’unir-se al Partit Popular. Tot i això, l’amor pel partit blau va ser breu, ja que va abandonar el partit per diferències d’ideologia en temes tan delicats com la immigració, el matrimoni homosexual o l’avortament.
Va ser l’any 2014 quan va passar a ser afiliat del partit VOX, i tan sols un any després va postular-se per l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès, el seu municipi natal. Anys després, el 2019, va entrar al Congrés com a diputat per Barcelona. El seu nom va començar a ressonar amb més força després de liderar i defensar la moció de censura del seu partit contra Pedro Sánchez l’octubre de 2020, on VOX va intentar expulsar el president del seu càrrec. Finalment, la moció no va ser possible.