L’actual crisi del COVID-19 em porta indefectiblement a recordar una de les moltes epidèmies que patí la Baronia del Vendrell (Albinyana, Bonastre, Santa Oliva, Sant Vicenç de Calders i El Vendrell) al llarg de l’època moderna. En aquest cas parlaré de la de 1651, que també afectà molts altres pobles.
Aquest brot de pesta sabem que va començar al Vendrell el 7 de juliol amb la mort del jove Jaume Trillas en una pallissa que tenia a les Hortes del Vendrell, ja en terme de Santa Oliva. El pobre Jaume Trillas fou enterrat just al costat de la pallissa per la mare i altres familiars.
El fet de morir de pesta feia que els cadàvers no podien ser enterrats al cementiri, ja que se’ls havia d’aïllar. Ho veiem clar en la defunció d’Antoni Francesch de Santa Oliva que morí a la Pallissa de Na Dominga i se’ns diu que “fou enterrat darrere la pallissa per temor al contagi” . Així per exemple, trobem més , com el d’Isidre Vidal del Vendrell, que morí de pesta el dia 9 de juliol i fou enterrat a l’hort de darrere casa seva.
Sembla que el brot de pesta afectà principalment el barri de França, situat llavors fora les muralles de la vila. Així trobem la mort de Ramon Parés, el qual trobaren en una sitja de “Las casas dites de Fransa” o la mort de Joan Magriñà el qual va ser enterrat per la seva pròpia dona “junt a las cases dites de Fransa”. Trobem dos morts més en el mateix Barri i dos més al terme de Sant Vicenç, una d’elles, Maria Foguet, trobada en una pallissa.
Per enterrar als morts de la pesta, l’ajuntament del Vendrell contractà dos “Fossers” de l’Arboç per dur a terme aquesta arriscada tasca que pocs volien fer.
Finalment trobem que el brot de pesta acabà a principis d’agost. Així, veiem que a Albinyana declaren un vot de poble el 16 d’agost, diada de Sant Roc, perquè aquell dia foren deslliurats de la pesta.
Esperem que ben aviat el COVID-19 passi a la història!