Després del seu '△' (el disc triangular), El Petit de Cal Eril no va esperar ni un any en començar a preparar el seu pròxim disc, que es va estrenar el passat mes de maig. 'Energia fosca' és el nou treball que ens presenta aquest grup, liderat per Joan Pons, i que podrem veure aquest dissabte, 30 de novembre, a Riudoms en el marc de la programació del Festival Accents. El concert serà al Teatre Auditori Casal Riudomenc a les 20.00 hores i, segons Pons, hi podrem veure «cinc nois fent música i gaudint d'allò que fan». Les entrades ja estan a la venda i les podeu adquirir en aquest enllaç.
Conceptes científics adaptats al terreny de la música i la poesia
Hem parlat amb Joan Pons perquè ens expliqui com va anar el procés de creació del nou disc que, de fet, el van enregistrar a Prades. El Petit de Cal Eril segueix en la seva línia d'anar improvisant a mesura que van passant les coses i, amb la creació del nou disc, no ha estat diferent. 'Energia fosca' ha sigut un treball que ha anat prenent forma sobre la marxa, cosa que no és sinònim de mal treball, gairebé tot el contrari. El grup de Joan Pons ha aconseguit concebre un disc ple de matisos on tot té un sentit i un per què. Un disc aclamat per la crítica i pels fans que ha anat evolucionant al llarg de la gira.
Segons explica el cantant, la idea de l'energia fosca li va venir al cap un dia que estava escoltant la ràdio i parlaven d'aquest concepte. Pons va apropiar-se de la idea científica d'energia fosca i se la va endur al seu terreny, de manera que, així com «la teoria científica diu que l'univers s'està expandint, tu com a persona també t'estàs expandint». «L'energia fosca és el motiu que fa que les coses passin» i afegeix que no és negativa, tot i que «pot ser negativa en el sentit que la vida té coses bones i coses dolentes, però per mi no és negativa».
'Energia fosca', la paradoxa del disc gravat amb llum solar
A principis d'aquest any 2019, el grup va desplaçar-se fins a una casa de Prades per passar uns dies aïllats i poder treballar en el nou disc. El cantant reconeix que no volien gravar el disc en estudi i van optar per buscar un espai on se sentin còmodes i poguessin treballar tranquil·lament: «Vaig començar a buscar llocs on fessin retirs espirituals, ioga i coses d'aquests tipus i vaig trobar això de Prades[...]quan vaig anar a conèixer el lloc, vaig tenir la sensació que era el lloc perfecte, tenia tots els ingredients que buscàvem».
La gran paradoxa d'aquest disc és que, malgrat el títol, l'àlbum es va gravar amb llum solar. «Jo ja tenia al cap el títol 'Energia fosca' i vaig pensar 'és perfecte, un títol d'un disc així i que estigui gravat amb llum solar'». Pons explica que a la casa de Prades no hi havia electre i tot funcionava amb llum solar, per tant, havien de gravar l'àlbum a través d'energia solar i, encara que això pugui semblar una dificultat, el líder de la banda assegura que «l'experiència va anar molt bé».
El cantant afirma que la gravació d'aquest nou disc, tot i anar una mica sobre la marxa, va ser molt lligada i va acabar sent perfecte i afegeix que «de vegades, no saps ben bé quina diferència hi ha entre la casualitat i el destí i crec que gran pes de la música que estem fent últimament cau en això, en el destí confós amb la casualitat». Així doncs, no sabem mai si, el fet que la creació d'aquest nou disc sortís tan rodona, va ser casualitat o destí.
Una cançó «viva» és sinònim d'estar en connexió amb el públic
El líder de la banda explica que va crear les cançons en molt poc temps, de fet, quan van anar a Prades només tenia fetes tres o quatre cançons, la resta les va crear durant la seva estada a la casa, cosa que suposa que «quan estàs gravant el disc, les cançons són noves pràcticament». En aquest sentit, el cantant afirma que, per ell, «l'art que està més treballat no és més superior al que no està tan treballat».
Així doncs, el cantautor explica que ell prefereix no treballar massa en les cançons perquè «quan estàs fent el disc, estàs prenent decisions molt més fresques, decisions que potser si les rumiessis durant tres mesos, no les prendries o les prendries diferent». A més, afegeix que aquestes cançons, que les aniràs tocant en directe durant un any, «són vives i quan fem els directes és molt més agraït, almenys per a nosaltres». «Ara que vindrem a Riudoms i que ja fa gairebé un any que vam gravar el disc, per mi tocar aquestes cançons és com una cosa molt nova encara i això et fa estar molt més connectat amb el públic».
D'altra banda, pel que fa a l'evolució del grup, Pons diu que cada cop busquen ser «més precisos» i intenten desprendre's de tot l'innecessari. A més, també ens ha avançat que volen deixar endarrere el concepte del 'final de gira' i la seva intenció és anar empalmant la gira d'un disc amb el llançament del següent disc. «És un concepte que va inventar Bob Dylan: el 'never ending tour' (gira inacabable).
Finalment, Joan Pons assegura que ja sap queEl Petit de Cal Eril vol fer un nou disc, però encara no té res pensat, això sí, confessa que fa poc «em vaig comprar una llibreta i quan compro una llibreta nova, segurament, vol dir que faré un disc aviat...»