Dades demolidores sobre l’afectació del canvi climàtic al Pirineu. Segons indica un informe, la serralada podría perdre el 50% de la neu actual a mitjans de segle a causa de l’escalfament global, mentre que la temperatura ha pujat un 30% en els darrers 50 anys en aquest punt en comparació a la mitjana mundial.
Així ho remarca l’informe ‘El Canvi Climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació’, coordinat per l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC) i liderat per la Counitat de Treball dels Pirineus (CTP). Ha estat presentat aquest dilluns, 12 de novembre, a Saragossa en el marc de la Jornada de Riscos Naturals i Canvi Climàtic. El treball ha estat elaborat per prop de 100 experts de Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Occitània i Andorra, regions pertanyents al Pirineu.
Temperatures pels núvols i menys neu
Segons aquest document, la temperatura mitjana del Pirineu ha pujat 1,2 graus el darrer mig segle, mentre que la mitjana mundial ha estat de 0,85 graus. A més, es calcula que en els últims 35 anys han desaparegut la meitat de les glaceres, mentre que moltes aus migratòries han avançat la seva arribada a la zona fins a 10 dies des de mitjans del segle passat. Unes dades que podrien empitjorar tenint en compte que, si no es posa remei per frenar el canvi climàtic, la neu es reduiria en uns anys un 50% amb les greus conseqüències ecològiques que això comportaria.
L’objectiu de l’informe és proporcionar un document de referència per a la comunitat científica i els responsables de decisions tècniques i polítiques, així com el sector empresarial i la societat en general, per tal de consensuar els principals desafiaments al Pirineu i proposar accions i recomanacions sectorials per adaptar-se al canvi climàtic.
Els desafiaments del Pirineu davant del canvi climàtic
Segons el centenar d’experts que han elaborat l’informe, el Pirineu s’enfronta a desafiaments importants els propers anys per afrontar el canvi climàtic. En aquest sentit, s’haurà de preparar a la població per fenòmens meteorològics extrems, reforçar la seguretat davant de riscos naturals, fer front a sequeres a nivell ecològic i urbà i assegurat la qualitat de les aigües superficials i subterrànies.
Tot plegat planteja reptes que van lligats als anteriors, com ara mantenir l’atractiu turístic de la zona, aprofitar les noves oportunitats que oferirà la nova situació climàtica canviant hàbits de cultiu i de productivitat, anticipar els canvis irreversibles del paisatge, enfrontar-se a la pèrdua de la biodiversitat, canvis en l’oferta i demanda d’energia o l’arribada de noves malalties, paràsits o espècies invasores.