La urbanització de Planes del Rei, al municipi de Pratdip (Baix Camp), fa més de dos anys que no té enllumenat públic, que pateix problemes «constants» amb l'aigua corrent i que ha deixat de comptar amb la depuradora que els donava servei. L'origen de tot plegat, apunten, és que el nucli no ha estat recepcionat per l'Ajuntament, sospiten que per falta de voluntat política. Des del consistori es manté que, mentre no recepcionin la urbanització, no hi poden prendre mesures.
Milers d'urbanitzacions arreu de Catalunya no estan recepcionades pel seu municipi. Això implica que les gestiona una Entitat de Conservació Urbanística (ECU), una eina que, quan es va crear als anys seixanta i setanta, es preveia que fos temporal. La idea era que funcionés només mentre es construïa i s'adequava cada urbanització i que, un cop finalitzada, l'entitat es dissolgués i fos l'Ajuntament qui passés a fer-se càrrec del nucli i de prestar-hi els serveis públics com l'enllumenat, l'aigua corrent, la recollida de brossa o el manteniment dels carrers.
Una urbanització pendent de recepcionar
Urbanitzacions com Planes del Rei no han estat mai recepcionades i, en aquest cas concret, el setembre del 2017 van obtenir una sentència que ordenava la dissolució de l'ECU en considerar que havia caducat el seu temps d'existència. La dissolució, però, no s'ha fet efectiva. A l'oposició municipal de Pratdip hi ha els dos regidors d'Avança Pratdip (AvP), partit creat l'any 2015 per veïns de Planes del Rei.
Òscar Serrano, portaveu de la formació, explica que «fa dos anys i tres mesos, un jutjat va dir que l'ECU s'havia de dissoldre i liquidar, i no s'ha presentat la liquidació, estem molt emprenyats perquè el president que hi havia ha desaparegut i no ha presentat la liquidació». L'alcalde del municipi, Joan Maria Rovira, afirma que «no està dissolta del tot perquè han d'acabar de liquidar tots els comptes pendents i contenciosos; tenen un gruix important de propietaris que no ha pagat les quotes de la urbanització i ara s'han quedat sense liquiditat».
AvP va néixer després de dècades de reclamar solucions als problemes de la urbanització com a veïns particulars per intentar fer més força des de l'Ajuntament. Acusen l'ECU d'haver actuat en connivència amb l'Ajuntament per posar entrebancs a la recepció de la urbanització. Des del govern, per contra, s'apunta que «estem acabant de fer un projecte de reurbanització; ja n'hi ha un, però s'ha de posar al dia, i llavors s'ha d'executar per sistema de cooperació».
El batlle afegeix que «servirà per concretar quines parcel·les hi ha, quines mides fan i, el dia que estigui inscrit al registre de la propietat, que no ho està perquè ells hi han posat impediments, s'hauran d'aplicar quotes urbanístiques». Òscar Serrano i Glòria Moreno, els dos regidors d'AvP, en canvi, mantenen que és la falta de voluntat dels governs anteriors i actual el que fa que el projecte no hagi entrat al registre, i que el document del qual parla l'alcalde fa anys que està pendent.
Més de dos anys sense llum
«Fa dos anys que no tenim llum, ni un fanal», s'exclama Serrano. Els serveis públics que, a qualsevol municipi gestiona l'Ajuntament, als pobles amb urbanitzacions sense recepcionar solen anar a càrrec de l'ECU. Com que la de Planes del Rei ha deixat d'operar però no s'ha liquidat definitivament, la zona ha quedat sense ningú que els proveeixi aquests serveis. Una situació, mantenen, que s'ha produït pel que sospiten que és l'actuació conjunta del govern municipal amb l'ECU.
Els carrers, de fet, estan a les fosques, «no podem sortir a passejar ni a llençar la brossa», lamenten. Joan Maria Rovira afirma que, com que ha desaparegut l'ECU, «han deixat de pagar les factures de l'enllumenat públic, que va en nom de l'entitat, i els han tallat la llum». El de l'enllumenat públic, però, no és l'únic problema per al qual reclamen solucions.
Alerten de perill de contaminació d'aigües
També a causa de la desaparició de l'ECU ha deixat de funcionar la depuradora de Planes del Rei. Es tracta d'una instal·lació que van pagar els veïns de la zona i que donava servei als seus habitatges. «La depuradora està rebent les aigües fecals de 420 cases i, com que està aturada, buidant-se al barranc, a la llera del riu Llastres i del barranc de la Dóvia, i això fa cap als termes de Mont-roig del Camp i de l'Hospitalet de l'Infant», denuncia Òscar Serrano.
«Això està denunciat, i l'ACA —Agència Catalana de l'Aigua— fa dos anys i tres mesos que no ens contesta». Consultada per TarragonaDigital, l'ACA matisa que l'equipament «sanejava únicament una part de la urbanització i que no disposava de cap permís d’autorització d’abocament formalitzat amb l’Agència». Es van efectuar, afirmen, «diverses inspeccions deixant constància del mal estat de les instal·lacions i de l’incompliment en els paràmetres d’abocament».
Des d'AvP apunten que «les aigües residuals de les 220 cases del poble fan cap al barranc», i sospiten que poden contaminar l'aigua d'un pou pròxim. Des de l'Agència mantenen que «no tenim constància que els aqüífers propers estiguin contaminats ni de captacions superficials que s’hagin pogut veure afectades», i que tampoc han rebut queixes al respecte.
Tres depuradores al 2022
«Pratdip, com a municipi, amb 1150 anys d'història registrats, no té encara avui depuradora», es lamenta Òscar Serrano. Ho reafirma també l'alcalde del poble, que repeteix que, com que la instal·lació és de la urbanització i aquesta no està recepcionada, l'Ajuntament no hi pot fer res. Apunta que «fa anys que anem darrere de l'ACA perquè es faci una depuradora d'aigües residuals, igual que vuit o deu pobles més de la comarca; tenim una previsió cap al 2022, i l'any 2006, que jo no era ni alcalde, l'ACA ja ens havia promès que això es tiraria endavant, però s'ha anat retardant».
L'Agència confirma que té previsió de construir la depuradora de Pratdip l'any 2022, i també les de Planes del Rei i Santa Marina, una altra urbanització del terme municipal. Fins llavors, les aigües residuals del poble s'aboquen a unes antigues basses; «s'hi queden els pòsits i el líquid va marxant, i el sòlid es va buidant, però és molt precari», aclareix l'alcalde.
Problemes amb l'aigua corrent
A la falta d'enllumenat i el tancament de la depuradora s'afegeixen, també, problemes amb l'aigua corrent. Glòria Moreno (AvP) explica que «tenim uns dipòsits i hi funcionaven bombes, perquè la xarxa d'abastament està feta des de l'inici; en desaparèixer l'ECU, aquestes bombes no es controlaven, es van anar buidant els dipòsits, i com que són immensos, fins que no es torna a omplir passa molt de temps, i així hem estat durant dos anys, amb problemes constants perquè ens quedàvem sense aigua».
«L'Ajuntament ha fet un pressupost dient que hem de pagar 50.000 euros perquè puguin derivar l'empresa que porta l'aigua perquè faci reparacions, que vol dir que estem pagant dues vegades», critica Òscar Serrano. Posa sobre la taula, de fet, que «des de l'any 2010 hi ha una sentència que diu que és l'Ajuntament de Pratdip qui s'ha de fer càrrec de subministrar i cobrar l'aigua a cadascun dels nostres veïns».
Una sentència que, segons afegeix Glòria Moreno, «diu que no només l'aigua, sinó tots els serveis mínims, han d'anar a càrrec de l'Ajuntament». Sospita, però, que la connivència de l'ECU i l'Ajuntament va fer que el consistori, tot i haver de proporcionar els serveis, els delegués en l'Entitat de Conservació, fet que ha provocat el problema actual. «El servei d'aigua és absolutament deficitari i caríssim», sentencia, i és que des d'AvP calculen que el paguen entre quatre i cinc vegades més car que al poble de Pratdip.
Sensació d'abandonament
La sensació general que tenen els veïns de Planes del Rei, segons denuncien, és d'abandonament. «Els alcaldes que han passat i l'actual insisteixen que som privats; l'Ajuntament rep entre el 55% i el 60% dels impostos del pressupost municipal d'aquestes cases d'aquí, però no hi reverteix ni un sol cèntim», etziben. Denuncien que les subvencions que demana qualsevol consistori a les institucions superiors s'atorguen en funció del nombre d'habitants de cada poble, «aquí ho demanen en nom de tots i, de les 800 cases que formen el municipi de Pratdip, ho reverteixen en 220».
Com a exemple posen els dos ponts que hi ha a les dues entrades de la urbanització, i que «no tenen ni un metre i mig d'alçada respecte de la riera; fa quinze anys que es van declarar com a zona inundable i no s'ha fet res». Joan Maria Rovira admet que a Planes del Rei «tenen moltes mancances; s'han de fer una sèrie de reformes importants que les han de fer ells, perquè com que no està recepcionada, l'Ajuntament no hi pot actuar».
Cita, de nou, el projecte urbanístic pendent de registrar. «Quan estigui inscrit, començarem a fer obres en l'àmbit de l'aigua i de l'enllumenat, i quan s'hagin adequat tots els serveis, es recepcionarà, però de moment, l'Ajuntament no podem actuar perquè, desgraciadament, no és de l'Ajuntament». Per als veïns de la urbanització és una situació que es viu per manca de voluntat política.
Una situació que es repeteix arreu del país
Des d'AvP acusen el consistori, i no només el govern actual, d'haver treballat juntament amb l'ECU per evitar que es resolguessin els seus problemes i per anar allargant la situació sense prendre-hi mesures. La mateixa voluntat que els va portar, l'any 2015, a fundar el partit per fer més força a l'hora de reivindicar solucions, els ha portat ara a teixir una xarxa arreu de Catalunya.
Expliquen que estan recorrent el país i posant-se en contacte amb desenes d'urbanitzacions amb situacions similars. L'objectiu és impulsar, des de Planes del Rei, un front comú per mantenir les reivindicacions a cada Ajuntament, però per fer arribar la seva veu al Parlament de Catalunya. És la cambra catalana qui podria actualitzar la llei existent per poder resoldre un problema àmpliament estès.