El públic omplia força aquest dijous, 21 de març, el saló de plens de l'Ajuntament de Torredembarra. Però qui esperés una reacció a la que va ser la polèmica de la jornada, la de la pancarta 'Llibertat presos polítics', va sortir decebut del consistori. L'alcalde Eduard Rovira va anunciar, a preguntes de la CUP, que acataria la Junta Electoral i despenjaria la lona —cosa que s'ha acomplert aquest divendres al matí—, i es va negar a respondre a Ciutadans al·legant la denúncia que justament aquest grup ha interposat contra ell i la regidora Núria Batet a Fiscalia.
El ple anul·la la depuració de funcionaris feta pel franquisme tot i els recels de Cs per «electoralisme»
Al marge dels pocs segons a què es va fer referència a la ja famosa pancarta, el plenari va estar marcat pel punt que proposava anul·lar els expedients de depuració de funcionaris que es va endegar des de l'Ajuntament franquista fa 80 anys gairebé exactes: al ple del 30 de març de 1939. «Els darrers anys hem anat recordant cada etapa del que passava a la Torre vuitanta anys enrere, i ara coincideix amb aquell ple, de manera que hem decidit, en base a un informe de l'historiador Quim Nolla, restituir l'honor dels funcionaris depurats per no ser afins al Movimiento», va explicar la regidora de Cultura, Núria Batet.
La proposta es va aprovar gairebé per unanimitat, però això no va estalviar els recels de Ciutadans. El seu portaveu, Toni Cruz, va titllar el govern d'«electoralista» per plantejar aquesta acció a dos mesos de les eleccions. «Això és pura propaganda, l'Ajuntament no anul·larà res, és només un acte simbòlic», va dir Cruz, que va insistir que no tenia «cap validesa» i va posar en dubte «l'informe fet per un historiador que ha cobrat 500 euros». Batet va respondre que «no són 500 euros per l'informe, sinó que també inclouen tot el comissionat de les activitats fetes aquests anys i més feines, de manera que és un preu molt assequible».
El regidor del PDECat i Unió, Joel Navas, va retreure que «es podria haver avisat prèviament les famílies» i va proposar que «es faci un acte de reconeixement públic pròximament», guant que Batet va recollir. «El franquisme segueix viu en altes instàncies de l'Estat, hem de derrotar el règim del 78», va manifestar l'edil de la CUP, Toni Sacristan. Núria Gómez, del PP, es va mostrar «a favor de votar aquesta resolució declarativa per fer una reparació moral, en compliment de la Llei de Memòria Històrica», i la regidora d'Avui Democràcia, Rosa Maria Guasch, va titllar la proposta d'«acte de justícia».
La proposta es va aprovar gairebé per unanimitat: el regidor de Ciutadans Juan Carlos Hurtado es va abstenir perquè un dels expedients es referia al seu avi i va queixar-se que se'l podria «haver avisat abans». Hurtado, doncs, es va abstenir i la resta del plenari hi va votar a favor.
Un ple lleuger més enllà de la proposta d'anul·lar els expedients franquistes
Al ple d'aquest mes de març, es van rebutjar dues mocions de Ciutadans: la primera exigia la igualtat real de sexes i la segona instava la Generalitat a desencallar els mapes acústics de les poblacions. També se'n va aprovar, parcialment, una de la CUP per refermar Torredembarra com a ciutat contrària al feixisme. Durant el ple també es van iniciar els tràmits per trobar nou jutge de pau substitut i es van apujar lleugerament els preus de la pedalada popular i la travessia Fermí Morera perquè pugen també les prestacions que s'hi oferiran.