La cita era a les set de la tarda i el lloc, la sala d'actes dels serveis territorials del departament de Cultura a la Part Alta de Tarragona. El motiu: la presentació a la ciutat del darrer llibre sobre qui fou vicepresident del govern català, i en l'actualitat a l'espera de judici pels fets d'octubre de l'any 2017, Oriol Junqueras. El llibre, escrit pel responsable de premsa d'ERC, i també amic personal de Junqueras, Sergi Sol, porta per títol 'Fins que siguem lliures'. També hi havia un convidat, amb l'adjectiu de mediàtic, que respon al nom de Gabriel Rufián.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Tot plegat no semblava un escenari gaire engrescador i feia preveure una dosi més de llenguatge 'processista'. Tanmateix, no ha sigut així. La sala, plena de gom a gom, ha xalat amb l'acte i això ha sigut mèrit de tots els presentadors. En primer terme, Pau Ricomà, portaveu del grup municipal dels republicans al consistori de Tarragona i amfitrió de la resta de presentadors, qui ha demostrat, un cop més, que va molt bé d'estratègia i ha sabut quedar-se en un discret segon pla deixant que es lluïssin Sol, Rufián i Calero, Maxi Calero, qui s'ha transformat en l'autèntica estrella de l'acte.
«Los catalanes nacemos dónde nos sale de las pelotas»
Ricomà ha cedit la paraula a Gemma Fusté, presidenta de la Federació d'Associació de Llevants. Fusté, qui no coneix personalment Junqueras, ha assegurat que «l'enyorem molt», davant l'atenta mirada d'alguns dels pocs polítics que s'han apropat a l'acte (els diputats Jordi Salvador i Raquel Sans, entre altres, així com l'alcalde de Torredembarra Eduard Rovira i el delegat del Govern, Òscar Peris), ja que la sala estava plena, principalment, amb veïns i veïnes de la ciutat.
Abans de donar pas a Calero, Fusté ha clos la seva senzilla intervenció, ella mateixa ha explicat que «no sóc periodista ni política», amb una cita ben concreta: «un poble digne i agraït no abandona mai als seus millors homes i dones».
I ha arribat el moment de la veritat, el moment de la intervenció de Maxi Calero. Calero és un clar exemple d'allò que l'enyorat, per certa esquerra, Paco Candel, va batejar com «els altres catalans». Maxi Calero és veí de Sant Vicenç dels Horts, el poble del Baix Llobregat del qual va ser alcalde durant molts anys Junqueras. A més a més és amic íntim del president d'Esquerra Republicana.
Calero ha explicat com, tot i considerar als seus inicis a Oriol Junqueras «un tontito, como decimos en el barrio», ha acabat professant-li autèntica estima, ja que «Oriol sólo sabe repartir cariño». L'amic del polític republicà empresonat ha explicat com, durant els anys dels seus mandats com Alcalde, «Junqueras logró juntar a los de arriba con los de abajo, a los que hablamos castellano con los catalanoparlantes y eso vale mucho».
També ha desgranat la següent anècdota: «fuimos con mi hermano Lolo, y dos amigos más a ver al Oriol a Estremera y nos paramos a comer en el Quijote. Allí que entramos con nuestros lazos amarillos y con nuestras chapas cuando uno nos vió y nos gritó que viva España. y le respondí que viva, pero bien lejos. Y lo mejor de todo es que nos pusimos a hablar y nos acabamos haciendo amigos».
Sergi Sol, autor del llibre, li ha preguntat, amb una clara intencionalitat política, que a qui més es va trobar al restaurant i Calero ha respost que «al Trías y al Mas, bien escondidos, sin una chapa ni un lazo, mirando que no se les viera». Maxi Calero, d'orígen estremeny, ha assegurat que ell és «catalán», ja que «los catalanes nacemos dónde nos sale de las pelotas».
Sergi Sol: «Tarragona és una ciutat estratègica per Esquerra»
El periodista Sergi Sol, batejat com «el Monchi d'Esquerra» per Gabriel Rufián en una broma de caràcter futbolístic, ha assegurat que per Oriol Junqueras «Tarragona és una ciutat estratègica». Sol també ha desvetllat una situació, de caràcter molt personal, d'Oriol Junqueras.
«L'advocat li va dir que si renunciava a fer política i acatava la Constitució podria sortir de la presó. Oriol creia que no ho havia de fer però ho volia consultar amb la seva dona, Neus. Quan vam arribar al locutori i Oriol li preguntà a la seva dona què en pensava, Neus li va respondre que, tot i voler tenir-lo a casa, pels seus dos fills només podia sortir de la presó amb el cap ben alt» ha reblat l'autor de 'Fins que siguem lliures'.
I pel que fa al diputat al Congrés Gabriel Rufián doncs una mica més del mateix: li ha dit «gàngsters» a altres companys d'hemicicle; ha fet mofa d'aquells que li critiquen les formes; s'ha confessat «honrat» de plantar-li cara a Aznar, Acebes i Aguirre; ha considerat una «salvatjada tenir a la manada al carrer i a nou demòcrates a la presó» i, la novetat, ha llançat un missatge integrador: «qualsevol persona que comparteixi els ideals de justícia social, pacifisme i antifeixisme és dels nostres, independentment de quina sigui la seva bandera».
Per últim, Ricomà ha assegurat que «a l'Oriol li donarem una victòria a Tarragona». El públic assistent, en línies generals ha tornat cap a casa una mica menys 'processista', si és que encara queda algun a les files republicanes; igual d'independentista que quan va entrar i més reconfortat, en línies generals, pels pedaços de veritat oferts per una persona com Maxi Calero.
També et pot interessar
ERC demana la retirada «immediata» de la pintada de Hitler a Campclar
El conseller Josep Bargalló, investigat per l'1-0 a Torredembarra