L'Ajuntament de Reus buscarà cases d'acollida per a dones víctimes de violència masclista. Una moció en aquest sentit presentada pel PSC ha estat aprovada per unanimitat. La proposta especifica, concretament, que es treballarà perquè puguin conviure en aquests habitatges amb els seus animals de companyia.
La moció ha comptat amb dues esmenes del govern que no canviaven substancialment el fons de la proposta. El consistori, per tant, s'ha sumat al rebuig explícit «de la violència de gènere i la violència vicària contra els animals que contempla el programa Viopet».
Es tracta d'un programa al qual s'ha subscrit el Ministeri de Serveis Socials i Agenda 2030. A la pràctica suposarà que el consistori reusenc treballi a partir de les regidories de Medi Ambient i de Benestar Social. Ho faran en col·laboració amb les entitats animalistes locals.
Es buscaran llars d'acollida que permetin animals
L'objectiu és «cercar llars d'acollida urgent per les dones víctimes de violència de gènere». A més, l'Ajuntament «treballarà i mitjançarà perquè en els pisos d'acollida de les dones víctimes de violència de gènere, les dones puguin conviure amb els seus animals de companyia».
En segona instància també es buscaran associacions i centres d'acollida animal que es facin càrrec dels animals. Això serà en el cas que no sigui possible que acompanyin les dones víctimes de violència a la llar d'acollida. La moció també estableix que es faran jornades de conscienciació i sensibilització contra el maltractament animal.
Les esmenes del govern, que el PSC ha acceptat, no canviaven substancialment el fons de la moció. Segons ha defensat la regidora Montserrat Flores pretenien convertir l'Ajuntament en subjecte actiu del programa. És a dir, que no només doni suport al programa i a la seva filosofia, sinó que emprengui accions concretes de manera proactiva.
Clam unànime per la salut mental juvenil
A proposta també del PSC, l'Ajuntament de Reus s'ha compromès a potenciar el servei d'atenció emocional per al col·lectiu de població jove de la ciutat. Andreu Martín ha exposat l'«augment preocupant dels intents de suïcidi i autolesions en menors d'edat els darrers mesos».
És una situació que, tal com ha destacat, ha augmentat a causa de la pandèmia. L'Institut Pere Mata, segons ha recordat, entre l'1 de gener del 2021 i el 20 de juny havia activat el codi risc de suïcidi sis vegades més que el mateix període del 2019. Suposa un 50% més, una dada preocupant a la qual ha sumat el fet que no totes les situacions d'aquesta mena es detecten.
Ha explicat que el protocol no contempla ni els suïcidis consumats ni els intents que no arriben al sistema de salut. Per tot plegat, i tal com ha aprovat tot el plenari, es farà «una campanya de difusió perquè el servei sigui més conegut i utilitzat». També es destinaran els recursos econòmics i humans necessaris per descentralitzar el Punt d'Atenció i Acompanyament Emocional del Casal de Joves de la Palma.
Ha recordat que, l'octubre de l'any passat, el grup socialista ja va presentar una moció demanant un programa de salut mental per fer front als efectes de la pandèmia en aquest àmbit. El govern va tombar-la llavors, tot i que també ha valorat que el mes d'abril sí que s'aconseguís el compromís del consistori en aquest sentit.
Tot i que la moció s'ha aprovat per unanimitat, no s'ha estalviat un moment de tensió. Òscar Subirats, regidor de Salut, ha volgut aprofitar «el seguiment que acostuma a fer del ple la premsa» per difondre l'activitat que es fa en aquest àmbit. Ha fet un exhaustiu balanç de l'activitat d'espais i serveis com el de salut emocional que ofereix el Punt d'Atenció.
L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, l'ha alertat una vegada que s'estava excedint en el temps de paraula. La segona interrupció ha sigut la de Marta Llorens, portaveu de la CUP. Ha considerat «escandalós» l'ampli balanç que estava fent Subirats. Ha etzibat «que un regidor de govern necessiti els plens per divulgar la seva acció de govern com a intervenció d'una moció em sembla escandalós».
Cs aconsegueix encendre el ple tot i quedar-se sols rebutjant els indults
Han estat les primeres de les mocions presentades al plenari d'avui. L'havia precedit una proposta de Cs per posicionar-se en contra dels indults als presos del procés. El text només ha comptat amb el suport del partit taronja i ha generat un llarg debat sobre política catalana i espanyola.
També ha servit per discutir la figura de l'indult i, en alguns casos, per acabar encenent els ànims. Débora García, portaveu de Cs, ha volgut aprofitar la moció per atacar insistentment el govern central. Ha arribat a comparar el referèndum de l'1 d'Octubre amb el cop d'estat del general Tejero del 23F.
Tot plegat ha valgut respostes intenses per part de bona part dels grups municipals. Fins i tot el regidor no adscrit, Raúl Meléndez, ha acabat enfrontant-se al seu anterior grup municipal. García no ha defugit l'encontre acusant-lo de ser poc «productiu» per a la ciutat.
Meléndez li ha etzibat que propostes com la que volia rebutjar els indults eren el motiu pel qual va deixar el grup municipal. Segons ha defensat, no està d'acord amb el fet que la seu central de Cs a Madrid dicti mocions municipals a les seves agrupacions locals.
Una dinàmica que, segons ha etzibat, és la que no és productiva per a la ciutat. El PSC també ha entrat a la discussió evidenciant la solitud de Cs en aquest tema. Andreu Martín ha agraït a Débora García que presentessin aquesta proposta arreu. Això implica, ha destacat, que fins i tot abans que s'atorguin els indults, moltes institucions catalanes s'hi hagin posicionat explícitament a favor.