L'Associació Agrària Joves Agricultors (Asaja) ha rebaixat un 25% les previsions inicials de la collita de cereal d'una campanya que es preveia «històrica» degut als canvis dràstics de temperatura d'entre els mesos de març i abril i a les pluges continuades de la primavera que han provocat l'aparició de fongs i males herbes als camps. Aquests condicionants han comportat una collita irregular a Catalunya, tant pel que fa a quantitat com en la qualitat del gra. L'ordi és el cereal que s'ha vist més afectat. El descens més gran de la collita s'ha donat a les comarques de Girona, seguides per les de Lleida. Tot i això, a la Segarra el blat ha tingut una bona collita, igual que a la Conca de Barberà. A la Catalunya central, la collita de cereals ha estat irregular.
La presidenta d'Asaja Barcelona, Rosa Pruna, ha fet balanç aquest dimecres de la collita del cereal d'una campanya en què, inicialment, s'esperava una collita rècord però que s'ha acabat veient reduïda per les intenses pluges de la primavera i l'aparició de fongs.
A Catalunya es van sembrar enguany unes 91.265 ha de blat i 172.920 ha d'ordi, respecte a les 79.535 ha i 176.826 ha, respectivament, del 2019. En el cas del blat, la producció se situarà en les 255.542 tones, mentre en ordi, serà 449.592 tones. La campanya anterior es va assolir una collita de 269.461 tones en blat, i de 556.513 tones en ordi. En el cas de la civada, la producció serà enguany 17.349,2 tones, respecte a les 15.208 de la campanya anterior, per l'increment de la superfície conreada (7.886 ha el 2020 i 6.127 ha, el 2019).
El descens més gran de cereal ha estat a les comarques de Girona, amb pèrdues de més del 50% de la collita en alguns casos i molts camps han quedat sense recol·lectar. A la demarcació de Lleida, la que més sembra, la collita es preveia històrica però les fortes i abundants pluges, la pedra les comarques de la plana han fet perdre un 20% de la collita. Tot i això, a la Segarra —amb cultiu de secà— el blat ha tingut una bona collita, el mateix que ha succeït a la Conca de Barberà on els terrenys secs i primerencs han anat millor.
A la Catalunya central, s'ha registrat un comportament molt irregular a l'Anoia i al Bages, especialment en ordi, que ha oscil·lat entre els 1.500 kg/ha en alguns casos i 6.000 kg/ha en altres. El blat ha tingut un comportament més regular, encara que amb una baixada del 20%. A Osona, el blat ha tingut un millor rendiment, mentre l'ordi ha tingut un descens molt important degut als fongs i males herbes. Al Vallès, les pèrdues més importants han estat en l'ordi, ja que les pluges de juny han fet perdre entre un 25 i un 30% de la collita, amb molta humitat i poc pes específic.
Asaja, però, ha constatat que el cultiu ecològic, així com les varietats antigues com ara l'espelta, el camut o el montjuïc, han aguantat molt més els aiguats, sequeres i els fongs, malgrat que els rendiments no són tan alts.
A l'Estat espanyol, s'ha assolit una collita rècord amb 26,8 milions de tones, un 66% més de producció que l'any passat. En el conjunt de la Unió Europea, s'ha registrat una baixada de la producció del 4,9% en comparació amb el 2019 i se situarà entorn dels 300 milions de tones. A nivell mundial, la producció de cereals ha augmentat un 3% respecte al 2019, situant-se en els 2.700 milions de tones.
Pel que fa a preus, en el cas del blat era de 193 euros/tona al juliol, un 0,52% més que fa un any, mentre l'ordi cotitzava a 170 euros/tona, un 4,49% per sota que el juliol del 2019. Pel que fa al blat de moro, el preu al juliol era de 186 euros/tona, un 1,59% menys que al mateix mes de l'any anterior.