Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pont sobre el Canal d'Urgell

Els pobles del Pla d'Urgell

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia del Pla d'Urgell, una comarca central de la vegueria de Ponent

La comarca del Pla d’Urgell es troba al bell mig de la vegueria de Ponent, en un territori històricament lligat al Comtat d’Urgell i a la baronia d’Anglesola.

Un tast geogràfic i històric de la comarca del Pla d’Urgell

Nascuda el 1988, el Pla d’Urgell es va formar un any després de la reinstauració de les comarques creades el 1936, a causa de la pressió del territori de crear aquesta nova delimitació, en un marc geogràfic que havia esdevingut dinàmic i singular des de la instauració del canal d’Urgell al segle XIX.

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de la vegueria de Ponent.

Situació

El Pla d’Urgell troba els seus límits administratius amb les comarques de la Noguera al nord, El Segrià a l’oest, l’Urgell a l’est i Les Garrigues al sud; si bé territorialment no es visualitza cap frontera remarcable, més enllà de ser la zona més plana de l’antic Comtat d’Urgell i de beneficiar-se en tota la seva extensió, de les aigües del canal de regadiu homònim.

Amb capital a Mollerussa, el Pla d’Urgell és una comarca lligada històricament a l’agricultura i la ramaderia, on els antics paisatges erms i de secà característics del ponent català es van transformar completament amb la instauració del Canal d’Urgell.

Localització del Pla d'Urgell
Localització del Pla d'Urgell | Viquipèdia

Història

La comarca compta amb evidències arqueològiques que demostrarien la seva ocupació constant des de, com a mínim, el Neolític, en un territori poc afable climatològicament que va impedir la formació de grans nuclis de població.

A l’Edat Antiga, els ibers ilergets poblaven aquestes contrades, de la mateixa manera que ho feren els romans amb diverses vil·les agrícoles, però no fou fins a l’Edat Mitjana que es consolidaren aquests nuclis i es crearien noves poblacions permanents fins als nostres dies.

El territori comprès per l’actual comarca del Pla d’Urgell formava part del que els moriscos anomenaven la Plana de Mascançà, formant part del districte andalusí de Lleida; mentre que amb la conquesta catalana, es dividiren entre el Comtat d’Urgell i la baronia d’Anglesola.

Durant segles, l’agricultura de secà i la ramaderia van ser l’única activitat econòmica d’aquest territori, fins que la implantació del Canal d’Urgell a mitjans del segle XIX, juntament amb l’arribada del ferrocarril, van permetre la dinamització d’un territori que va créixer acceleradament en tots els seus àmbits; un fet clau per a esdevenir finalment comarca l’any 1988.

Els pobles del Pla d’Urgell

La comarca del Pla d’Urgell té una extensió de 305,1 km², i segons les dades del 2016, un total de 36.711 habitants. Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic considerable durant el segle XVIII, passant de poc més de 4.000 habitants després de la Guerra de Successió, als més de 9.000 a finals de segle.

Estany d'Ivars amb boira
Estany d'Ivars amb boira | Getty Images

La instauració del canal d’Urgell i amb ell l’agricultura de regadiu generalitzada, a mitjans del segle XIX, van disparar les xifres demogràfiques fins als prop de 15.000 habitants. Amb la tornada de la democràcia, la població es tornà a incrementar considerablement, arribant al seu màxim històric l'any 2012, amb 37.267 habitants.

Mollerussa és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada amb diferència, amb 14.740 habitants. La resta de municipis tenen poblacions que oscil·len entre els 600 i els 2.300 habitants.

El Pla d’Urgell es conforma doncs de 16 municipis: Mollerussa, Linyola, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Torregrossa, Palau d’Anglesola, Golmés, Ivars d’Urgell, Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Barbens, Fondarella, Sidamon, Vila-sana, Castellnou de Seana, el Poal.

Orografia del Pla d’Urgell

La comarca del Pla d’Urgell presenta una orografia  uniforme i totalment plana, que només es diferencia de la resta de la plana de Lleida per la formació d’àrees tancades o endorreiques, que en el passat havien arribat a formar estanys o aiguamolls en alguns punts.

Juntament amb el canal d’Urgell i les seves séquies, que són els corrents d’aigua més importants, els petits rius Corb i Ondara també travessen la comarca, en un paisatge completament agrícola.

Estany d'Ivars
Estany d'Ivars | Viquipèdia

L’estany d’Ivars i Vila-sana és la zona humida més rellevant de la comarca. Recuperat l’any 2009, després de mig segle dessecat, progressivament torna a recuperar la flora i la fauna que havia perdut.

Climatologia del Pla d’Urgell

El clima del Pla d’Urgell és mediterrani continental sec, característic per una gran oscil·lació tèrmica durant tot l’any, amb estius curts i molt calorosos, hiverns llargs i freds, gebrades i prominència de la boira.

La precipitació anual mitjana se situa en poc més dels 400 mm, mentre que les temperatures, ronden mitjanes de 5° a l’hivern i els 25° a l’estiu.