Són les 9.45 hores de dijous. Em disposo a publicar una notícia en aquest diari. Tinc el text picat, la imatge posada i tots els engranatges a punt perquè s’activi. Som-hi, va: 3, 2, 1 i ... De sobte la pantalla es comença a fondre a negre, el telèfon fa un soroll, s’activa la llum d’emergència i la calefacció s’apaga. Fantàstic. És el segon cop que perdo la feina feta aquest matí. Ha tornat a marxar la llum.
Miro per la finestra. Que estrany. Fa estona que a l’Alt Camp ja no plou, m’atreviria a dir que comença a sortir el sol. Crec que l’avaria és generalitzada. En un poble tan petit com el meu és fàcil de copsar un fet com aquest només traient el cap una mica, perquè els veïns surten ràpidament al carrer a preguntar si tampoc tenim llum.
Calla, que torna la llum. Engego l'ordinador de nou a veure si puc recuperar el text que tenia escrit. Sembla que l’havia guardat però a mitges, hauré de tornar-lo a fer només en part. Però de sobte, es repeteix el ritual: pantalla en negre, soroll del telèfon, llum d’emergència i adéu calefacció. Tornem-hi.
Abans no m'agafi un atac de nervis, mentre no torna a restablir-se el servei, em poso a mirar el mòbil. Veig que per Twitter algú comparteix drama amb mi i també es queixa de la companyia elèctrica, en aquest cas des de l’Espluga de Francolí: «Vora 10 vegades ha caigut la llum a l’Espluga en 2 dies. Va de debò que Endesa té unes instal·lacions tan deficients? De factura no en perdoneu una, eh amics?», lamenta un usuari. El resum de tot vindria a ser això.
Durant aquests segons, la llum torna i marxa fins a tres cops més. Ja no em molesto en engegar l’ordinador a menys que l’electricitat es mantingui estable, mínim, cinc minuts seguits, amb la fi d’assegurar-me que no farà un pet després d’apagar-lo i engegar-lo sense parar. M’engresco a buscar altres testimonis a les xarxes posant l’etiqueta del nom de la companyia elèctrica i me’n surten molts més.
Finalment, torna la llum i fi de l’episodi. Això no és una anècdota d’un dia aïllat després d’una intensa pluja. Passa quasi cada cop que plou o fa vent. De vegades, passa ‘perquè sí’. Estic parlant des d’un petit poble de 300 habitants. Tots paguem la factura de la llum igual que a qualsevol ciutat i sembla que el servei no tingui la mateixa qualitat o no es posin tants esforços per millorar-lo. Només cal que plogui una mica per comprovar-ho.