Terra de l’Ebre per excel·lència, la història, la cultura i l’essència de la Ribera d’Ebre no es poden destriar del pas del riu. Durant milers de generacions, els pobladors d’aquestes contrades han utilitzat l’Ebre com a eix vertebrador de la vida i el comerç de l’actual comarca.
Un tast geogràfic i històric de la comarca de la Ribera d’Ebre
Creada amb la divisió administrativa dels anys 30 del segle passat, la Ribera d’Ebre tornà a esdevenir una comarca amb l’arribada de la ‘democràcia’; un territori on els pobles nascuts arran de l’aigua són vetllats per fortaleses que coronen vigilants les característiques serralades prelitorals.
Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia de la comarca septentrional de les Terres de l’Ebre.
Localització
Situada al sud del país, si bé és la més septentrional de les comarques pertanyents a la vegueria de les Terres de l’Ebre, la Ribera d’Ebre troba els seus límits administratius amb el Segrià i les Garrigues al nord; lleugerament amb la Matarranya, a l’extrem nord-occidental; la Terra Alta a l’oest; El Priorat i el Baix Camp a l’est; i el Baix Ebre al sud.
Amb capital a Móra d’Ebre, la Ribera d’Ebre és una comarca tradicionalment agrícola, on contrasten les terres fèrtils d’arbres fruiters a tocar del riu, amb els camps de secà d’olivers, ametllers i vinyes. Un paisatge rural i de natura trencat només per les instal·lacions de la central nuclear del terme municipal d’Ascó.
Història
Si bé manquen estudis de major rellevància, la Ribera d’Ebre compta amb evidències de poblament des del Paleolític Superior. Al terme municipal de Tivissa, al barranc de Vilella, diverses coves guarden pintures rupestres d’art llevantí, declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat.
En època antiga, com en la resta de les Terres de l’Ebre, els ibers ilercavons habitaren aquestes contrades; essent-ne l’establiment de Sant Miquel, a Vinebre, i especialment, el poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa, un dels vestigis ibers més rellevants del país. Un territori que des d’abans de l’ocupació romana ja comerciava a través del riu amb pobles d’arreu del mediterrani, com els fenicis, els grecs o els mateixos romans.
Si bé sense cap nucli important, els romans es van establir a la Ribera d’Ebre en nombroses vil·les d’explotació agrícola i vinícola, especialment a les àrees al·luvials d’Ascó, Vinebre o Móra la Nova, on destaca el Mas del Molló. Si bé, la vil·la de les Planes de Móra la Nova, o la de l’Aumedina de Tivissa, evidencien que el poblament també es va estendre a l’interior comarcal.
A l’Edat Mitjana, l’actual territori de la Ribera d’Ebre restà, durant prop de 300 anys, sota el domini sarraí de les taifes de Turtuixa i Xibrana, una terra pròxima a la frontera que més enllà d’acollir el naixement de bona part de les actuals poblacions, aixecà sudes i fortaleses per controlar els dominis al voltant del riu Ebre.
Amb la conquesta catalana (segle XII), el territori i els seus castells passaren majoritàriament en mans dels templers (i dels hospitalers a partir del XIV), que des de les comandes d’Ascó i Miravet controlaven la major part de l’actual comarca i territoris circumdants; si bé el vessant sud-oriental de Garcia, Móra la Nova i Tivissa restaren en mans de la Baronia d’Entença (inclosa al comtat de Prades des de mitjans del segle XIV).
Amb el pas dels segles, la posició de control d’aquest territori sobre el riu Ebre veigué actualitzades i alçades noves fortificacions i defenses, alhora que li costà ser carn de canó dels diversos conflictes que s’esdevingueren al Principat; on més enllà de l’impacte de la guerra dels Segadors i de Successió, les guerres carlines hi tingueren un singular protagonisme.
Tanmateix, per sobre de tots els conflictes destacà l’impacte de la Guerra Civil espanyola, essent tota la comarca un dels indrets on la Batalla de l’Ebre fou més cruenta. Avui en dia, encara es conserven nombrosos refugis, búnquers, trinxeres i evidències de l’impacte destructiu de la guerra.
Els pobles de la Ribera d’Ebre
La comarca de la Ribera d’Ebre té una extensió de 827 km², i segons les últimes dades del 2018, una població total de 21.964 habitants. Durant el segle XIX visqué el seu creixement demogràfic més rellevant, passant dels poc més de 5.000 habitants a les acaballes del segle XVIII, als més de 27.000 en només 100 anys. Mentre que, si bé va assolir el seu màxim històric el 1920, superant els 30.000 habitants, el procés d’abandonament rural inicià una tendència decreixent que s’ha allargat fins als nostres dies.
Móra d’Ebre és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada, amb 5.642 habitants. La segueixen Flix, amb 3.491 habitants, i Móra la Nova, amb 3.017.
D’aquesta manera, la Ribera d’Ebre es conforma de catorze municipis: Móra d’Ebre, Flix, Móra la Nova, Tivissa, Ascó, Riba-roja d’Ebre, Benissanet, Ginestar, Rasquera, Miravet, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre.
Orografia de la Ribera d’Ebre
La Ribera d’Ebre presenta una fisiologia marcada pel pas del riu Ebre a través de la Serralada Prelitoral. Al llarg de 40 quilòmetres, l’Ebre entra des de la Franja i s’obre pas en el relleu accidentat fins al Baix Ebre; de tal manera que la comarca presenta un passadís fluvial característic, generant passos escarpats, muntanyes i turons que emmurallen el pas del riu, alçant-se fins als 1.000 metres en alguns punts.
El paisatge està fortament domesticat per l’home, amb camps d’arbres fruiters, ametllers, oliveres i vinyes, que a mesura que s’alcen en la serra presenten un intens treball de margenació amb pedra seca. La vegetació autòctona es conforma generalment de bosc mediterrani i de ribera als marges del riu.
Climatologia de la Ribera d’Ebre
La comarca presenta un clima a mig camí del mediterrani litoral i el prelitoral sud en la seva part meridional, i un clima de tendència continental sec al nord. Tot plegat, deriva en unes temperatures mitjanes anuals al voltant dels 15°, amb hiverns força frescos (7° de mitjana al gener) i estius calorosos (24° de mitjana al juliol i l’agost).
Pel que fa a les precipitacions, es presenten de manera irregular i amb poca presència a tota la comarca. Si bé amb més abundància a la tardor i gairebé inexistent als mesos d’estiu, amb prou feines superen els 300 mm anuals.