Sota el títol 'Surts a jugar?' s'amaga el segon poemari infantil que publica Núria Freixa, una mestra jubilada, osonenca, i afincada a Tarragona des de fa dècades. Freixa va exercir de mestra fins a la seva jubilació, fa pocs anys. Va acabar la seva carrera professional exercint durant onze cursos a l'escola Molí de Vent de Torredembarra, d'on guarda un gran record, i d'on és recordada encara per diverses promocions d'alumnes que la van tenir a classe.
Núria Freixa i Sofía Lana, exmestra i exalumna del Molí de Vent de Torredembarra
Va ser justament al Molí de Vent on va conèixer, com a alumna, a Sofía Lana, la torrenca autora de les il·lustracions d'aquest poemari. «La Sofía era una gran alumna i recordava molt bé la seva gran habilitat per al dibuix», ha explicat Freixa en declaracions a BaixGaiàDiari.cat. Fa pocs mesos, la va anar a trobar per proposar-li que li il·lustrés el conte, i la jove no s'ho va pensar.
'Surts a jugar?' es publicarà tot just aquest divendres, 19 d'octubre. La mateixa tarda, a dos quarts de set, es presentarà a la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra, a càrrec de la poetessa Isabel Ortega. En l'acte, diversos alumnes de l'escola Molí de Vent interpretaran diversos poemes.
«Estic molt contenta que l'escola s'impliqui en la presentació», confessa Freixa, que recorda el Molí de Vent com «un magnífic centre que va tenir amb mi un acolliment terrible i on sempre em vaig sentir molt a gust».
'Surts a jugar?', el segon poemari de Núria Freixa
La mestra jubilada Núria Freixa publica amb 'Surts a jugar?' la seva segona obra, després de 'Versos a galet' (2016), un recull amb què ha organitzat desenes de tallers a escoles de Catalunya, especialment a les comarques de Tarragona i a la seva Osona natal, però també a Lleida. La idea és repetir l'experiència amb el seu segon poemari.
'Surts a jugar?' rememora els jocs infantils de carrer «que potser ara estan ombrejats per les noves tecnologies», apunta Freixa que té clar, però, que «no dic pas que això sigui dolent, sinó que han de conviure». «Gaudeixo molt d'acostar la vessant poètica a l'aula i ho vull seguir fent», explica Freixa, jubilada de la docència però no pas de les ganes d'ensenyar.