Els germans bessons Pol Domingo i Joan Domingo estan a punt de veure una temporada que recordaran amb especial estima. Ambdós jugadors compartiran per primer cop com a sèniors un vestidor d’un equip de futbol. Ho faran al CF Pobla de Mafumet, filial d’un Nàstic que els ha format des dels vuit anys i que els ha vist jugar junts sempre amb dues úniques excepcions: sis mesos on el Joan va anar al Torredembarra i la darrera campanya on va jugar cedit al FC Ascó. Ara, després de viure el primer any sencer separats, tornen a gaudir del futbol junts a la Pobla.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Tota la vida de la mà
Joan i Pol Domingo han jugat sempre junts. Nascuts un 4 de novembre del 1999, van començar a practicar futbol als cinc anys amb l’equip del seu poble: «Vam començar al futbol sala a la Pobla de Montornés, vam fer dos o tres anys allí i vam fer el salt al Nàstic», explica en Joan. La seva passió va anar a més i es van incorporar a la disciplina grana quan tenien vuit anys per formar part de l’Aleví D. La seva feina, esforç i dedicació els va permetre anar pujant equips fins de l’organigrama grana fins arribar al CF Pobla de Tercera Divisió.
En el darrer any de juvenil, el Joan va anar cedit mitja campanya al Torredembarra i en el primer de sènior, Pol va veure com el seu germà anava a l’Ascó. Ara, en el segon any com a futbolistes majors d’edat, compartiran vestidor per primer cop en categoria nacional: «Abans havíem jugat sempre junts però és el primer cop que ho fem a la Pobla, això ja és més professional», explica en Pol. I és que, més enllà de disposar d’un codi genètic pràcticament idèntic, l’ADN Nàstic que el club s’ha encarregat de potenciar aquest estiu és quelcom que encaixa en els Domingo: «Ens hem menjat el futbol base del Nàstic, és la nostra casa», afirma en Pol. Aquesta identitat provoca que tenir a un pas el primer equip sigui un repte, ja que «estem amb més ganes que mai, tens el Nàstic al costat i cal seguir esforçant-se» diu en Pol, mentre que el seu germà deixa clar que «tens l’esperança d’arribar al més amunt possible».
Impossible diferenciar-los a simple vista
Els Domingo són bessons univitel·lins, també coneguts com a bessons idèntics. Impossible diferenciar-los a cop d’ull, tampoc ho posen fàcil quan juguen sobre el terreny de joc. Ambdós són defenses, tot i que el Joan actua en el lateral dret i el Pol és centrà dretà. Quan diem que juguen junts no és que només comparteixin vestidor: sobre el terreny de joc ocupen quasi la mateixa zona i són pocs els metres que els distancien. Per tot plegat, el Pol fa broma i reconeix que l’única manera de diferenciar-los és «pel número de la samarreta i les botes». El Joan, per la seva banda, reconeix una especial connexió amb el seu germà a la gespa: «La passada amb qui tinc més confiança és amb ell, a l’hora de defensar i comunicar-nos va perfecte».
Les confusions en el vestidor són inevitables. Tot i que el gruix dels juvenils que han pujat enguany a la Pobla i aquells futbolistes presents durant la pretemporada de l’estiu passat ja els coneixen, els fitxatges procedents de fora i el nou cos tècnic provinent del CF Reus B Cambrils pateixen mals de cap: «Els tècnics ens diferenciaran per les botes i els números de la samarreta», afirma el Joan. Ara bé, l’experiència amb ells no és garantia de saber qui és qui: «Si no ens diferencia ni el meu tiet, ells (els nous) no podran en pocs dies. Ni el meu tiet ni el meu avi», diu entre rialles el Pol. Els germans viuen amb passió el futbol, però no arriben al nivell dels pares: «A ells els encanta, estan més contents que nosaltres fins i tot. Viuen el futbol amb més intensitat», segons el Pol.
Pol i Joan, Joan i Pol. Bessons compartint equip i emulant, com fa tres temporades, els germans Iván i Gabri Vidal, també bessons. L’ADN Nàstic agafa força. I a la Pobla no és el primer cop que el tenen present. Serà impossible no seguir-los de ben a prop. Una altra qüestió és que sapiguem qui és qui.
