L’estiu de l’any 1888 el Vendrell inaugurava el primer pont que creuava la riera de la Bisbal i que rebria el nom de Pont de França. Va ser una obra important que constatava l’expansió de la vila cap a l’exterior, una expansió que havia començat segles enrere, encara que de forma tímida. Aquest 2018, el pont que connecta el centre de la ciutat amb el seu barri més gran, el Tancat, compleix 130 anys de vida i es revela com un element que ha estat indispensable per la configuració del Vendrell actual.
«El desenvolupament que ha tingut el barri de França no s’entén sense el pont que, a més, és un element molt important del patrimoni històric local», afirma l’alcalde de la ciutat, Martí Carnicer. El batlle recorda que «fins als anys 80, quan s’inaugura el Pont Nou, totes les connexions es feien només pel Pont de França», remarcant així «el paper clau» per al desenvolupament econòmic i geogràfic que ha tingut aquesta construcció a la ciutat.
Els orígens del barri de França
Els orígens del Pont de França van lligats als orígens del barri de França, els quals es remunten al tombant del segle XVI, amb les primeres edificacions a la banda esquerra de la riera, que suposaven el primer suburbi que s’obria fora de les muralles. Segons explica Jaume Ramon i Vidales al seu llibre ‘Vendrell històric’, el nom del barri provenia «de l’adjectiu antiquat ‘franza’» que volia dir «lliure o desembarassat», en referència al fet que el barri es trobava fora dels murs de la vila.
Aquestes primeres cases es van fer al costat del camí que anava cap a Sant Vicenç de Calders i Roda de Berà. A partir del segle XVII el creixement fora de les muralles es va accelerar i, a principis del segle XIX, ja s’havien urbanitzat carrers com el Roquetes, el de Roda o els de França de dalt i França de baix, que posteriorment rebrien el nom de Cristina Alta i Cristina Baixa, com a resultat que la vila donés suport a la reina Maria Cristina a la Primera Guerra Carlina.
Aïllats per les riuades
La segona meitat del segle XIX, quan al Vendrell hi vivien prop de 5.000 habitants, la vila va viure uns anys d’esplendor gràcies a la prosperitat de la vinya, traduïda amb una gran producció de vins i aiguardents. L’empenta econòmica va comportar la creació d’infraestructures i serveis molt importants, entre els quals van destacar l’enllumenat públic (1850), l’estació de ferrocarril (1867), l’hospital (1880) o l’edifici del mercat (1887). També d’aquella època data el Pont de França.
El barri de França era, en aquell moment, un barri de pagesos que estava separat de la vila per la riera. Quan plovia molt, aquests quedaven aïllats per l’aigua que baixava. La construcció del pont havia de posar solució a aquest problema, facilitant l’enllaç i la comunicació entre el centre de la vila i el barri. El projecte del pont va formar part de les obres que enllaçaven la carretera de Sant Vicenç de Calders amb la carretera general que anava de Barcelona a Tarragona. Va ser la Diputació de Tarragona qui les va fer, adjudicant-les a l’empresa Garavetti, Vallino i Bovio el juliol del 1887. Les obres van durar un any i van comportar la reducció dels safaretjos que hi havia en un dels costats de la riera.
Inauguració del Pont de França el 15 d'agost del 1888
Finalment, l’Ajuntament del Vendrell va fer la recepció de l’obra el 15 d’agost del 1888, amb un acte d’inauguració on hi van assistir molts vendrellencs, entre ells el diputat Josep Maria Àlvarez Fuster o Jaume Ramon i Vidales, en qualitat de notari públic, que va aixecar acta de l’esdeveniment. S’obria al públic el primer pont que travessava la riera de la Bisbal, que estava fet de carreus irregulars, amb tres arcs de mig punt adovellats i suportats per murs de blocs de pedra. Tota l’obra va costar 8.000 duros.
La infraestructura va suposar una millora important, especialment pels habitants del barri de França, encara que la riera els donés, de tant en tant, alguns ensurts. Són especialment recordades les riuades dels anys 1913 i 1955, amb l’aigua passant gairebé a tocar dels ulls del pont. La primera es va endur parets de cases i animals de diferents corrals que van acabar a la platja. La segona va causar la mort de dos indigents que dormien en una cova del torrent.
Del barri de França al Tancat
A partir dels anys seixanta, el barri de França va tenir un gran creixement urbanístic, que l’ha portat, actualment, a ser el més gran en dimensions del Vendrell, ara conegut com el Tancat. Al Pont de França el van seguir altres ponts que creuen la riera de la Bisbal al llarg del municipi, des de la zona de la Cometa i fins a les Madrigueres, on s’ha fet l’últim recentment.
Tot i els seus 130 anys, el Pont de França es troba en bon estat de conservació, segons apunten des del consistori. Els últims trenta anys s’han fet diverses actuacions a la zona, com la canalització de la llera que es va fer a mitjans dels anys vuitanta, moment en què es van reforçar els fonaments de les piles. A principis dels anys 90 es van obrir els dos vials laterals de la riera, a la zona sud del pont. També en aquells anys es va canviar l’enllumenat i es va fer una nova pavimentació de les voreres del pont.
El futur del Pont de França
Des d’alguns sectors creuen que un element com aquest hauria de tenir limitat l’accés dels vehicles, però des de l’Ajuntament admeten que això, ara per ara, és molt complicat. Abans, s’hauria d’actuar al carrer de les Quatre Fonts perquè aquest fos de plataforma única. El que sí que el consistori va arribar a estudiar, segons apunta Carnicer, va ser cobrir la riera entre el Pont de França i el Pont Nou, però es va desestimar pel cost econòmic i perquè calia fer un estudi dels cabals d’aigua que baixen durant diversos anys. De moment, el Pont de França observa impassible, des de la perspectiva que li donen els seus 130 anys, l’evolució frenètica que ha convertit la vila del Vendrell en una ciutat de gairebé 40.000 habitants.
