La creació de l'Agència Espacial de Catalunya, coneguda popularment com la 'NASA catalana', ha estat objecte de polèmica en les darreres setmanes atesa la singularitat del fet que, enmig d'una pandèmia i la seva conseqüent crisi econòmica, la Generalitat n'aprovés la creació i anunciés el llançament a l'espai de fins a sis nanosatèl·lits, els primers dels quals es farien el primer semestre de 2021. La inversió total, a més, semblava irrisòria en comparació amb la grandiloqüència del projecte: 18 milions d'euros en quatre anys, una xifra criticada per diversos partits de l'oposició, com ara el PP català.
La creació de l'Agència forma part de l'anomenada Estratègia NewSpace de la conselleria de Polítiques Digitals del Govern, liderada per Jordi Puigneró —de JxCat i el membre del Govern amb més bona relació, actualment, amb Carles Puigdemont. Dins d'aquesta estratègia també hi ha un altre organisme, del qual la Generalitat representa el 43% del finançament, mentre que la resta se'l divideixen diverses universitats i fundacions de coneixement catalanes: es tracta de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, que ha de servir com a motor per a la posada en marxa de l'Agència Espacial catalana.
Possibles irregularitats a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya
Ara, però, sembla que l'entramat de la 'NASA catalana' ha nascut coix. La Sindicatura de Comptes hauria trobat algunes possibles irregularitats a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, segons publica aquest dijous, 26 de novembre, 'El Confidencial'. Així, per exemple, s'ha detectat que alguns dels seus col·laboradors podrien ser, alhora, proveïdors —cosa que podria generar incompatibilitats—, o una subvenció que caldrà retornar per no estar prou justificada i respecte de la qual hi ha pendent una sentència judicial.
A més, l'informe apunta que l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya no ha enviat els seus comptes a la Intervenció General ni a l'esmentada Sindicatura de Comptes, que no va tenir pla estratègic fins l'estiu passat i que la política retributiva de l'òrgan i la seva necessària escala salarial. També s'observen mancances laborals: no hi ha procediments de selecció establerts i no hi ha control horari dels treballadors, que suposen 2,2 milions d'euros anuals. Una sèrie d'irregularitats que posen el focus sobre la 'NASA catalana' davant de les sospites imposades a aquest òrgan que n'havia de ser l'embrió. L'ambiciós projecte del Govern i del conseller Puigneró comença amb mal peu.