L’activitat sísmica és força irregular i baixa a nivell de percepció a Catalunya, però el terratrèmol d’ahir dimecres de 4,2 graus a l’escala de Richter amb epicentre a l’Alt Urgell i que es va sentir a gran part del territori obre diversos interrogants sobre si es podria produir un fort sisme a casa nostra i també un tsunami al Mediterrani en un futur.
Encara que sembli mentida, Catalunya pateix uns 800 sismes cada any, segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), però la majoria d’ells no són percebuts. Les zones amb més activitat sísmica de Catalunya són, sens dubte, el Pirineu i la Garrotxa, degut sobretot a la constant col·lisió de les plaques euroasiàtica i africana, però sovint es produeixen també moviments destacables a prop de la costa. A Catalunya, però, l’activitat sísmica per aquestes dues plaques està considerada moderada, lluny de la forta activitat que provoca, per exemple, al sud-est d’Europa.
En els últims anys i, de fet, durant gran part del segle XX, no s’han produït grans terratrèmols en general al nostre territori, però hi ha precedents importants que fan pensar que, en uns anys, podríem patir un fort sisme.
El fort terratrèmol del segle XV que es podria repetir
En l’històric de l’ICGC no consten danys greus causats per terratrèmols recentment i la manca de falles importants que creuin Catalunya allunyen aquest perill. No obstant, si mirem segles enrere trobarem alguns precedents importants que fan pensar que, més tard o més d’hora, tornarem a tenir un fort terratrèmol a cas anostra.
El precedent més important el trobem als anys 1427 i 1428, quan una sèrie d’importants terratrèmols amb epicentre entre Camprodon i Puigcerdà van causar destrosses a tot Catalunya i sud de França amb més de 1.000 morts. El més mortífer va ser el del 2 de febrer de 1428 amb epicentre a prop de Camprodon, que va causar moltes víctimes al mateix municipi, a Puigcerdà, a Queralbs i a Barcelona, on va caure la rosassa de la catedral de Santa Maria del Mar.
El terratrèmol de dimecres és un dels més intensos que s’han viscut als darrers anys a Catalunya, i només l’iguala el sisme de 4,3 de l’any 2015 amb epicentre a l’Alt Empordà. Ahir es van viure fins a un centenar de rèpliques de menys de 2,5 graus. Les tremolors han deixat tan sols algunes destrosses al Pirineu sense causar víctimes al llarg de les últimes dècades, amb alguns sismes més importants als anys 20 del segle passat a la Vall d’Aran i a la zona del Montseny.
No estem preparats per les conseqüències d’un fort terratrèmol
Segons els experts, malgrat que l’activitat sísmica és moderada i no causa molts problemes a Catalunya i al conjunt de l’Estat, el país no està preparat per assumir les greus conseqüències d’un fort terratrèmol, ja que la legislació actual està «obsoleta». A casa nostra, Protecció Civil té a punt el Pla Especial d’Emergències Sísmiques (SISMICAT) en cas de terratrèmol, però és imprevisible què podria passar davant de sismes de més de 5 graus.
A Espanya, la zona més vulnerable és la del sud, especialment Andalusia i Múrcia, i només cal remuntar-se a l’11 de maig de l’any 2011 al fort sisme de Llorca, a Múrcia, que, amb una magnitud de 5,1, va causar 9 morts i quasi 300 ferits. No és un escenari impossible a Catalunya, tot i que menys probable.
Podem patir un tsunami al Mediterrani?
Encara que sembli mentida, alguns estudis alerten que un fort tsunami causat per un sisme podria afectar en un futur la zona del Mediterrani, sobretot la zona occidental, on es troba Catalunya. Aquest escenari és poc probable i la zona més vulnerable, segons els experts, seria la de Cadis. Però hi ha una situació que no es pot descartar, que és l’enfonsament de part de part del volcà Etna, a l’illa de Sicília. Això provocaria, segons indica un estudi, un tsunami devastador a gran part del Mediterrani. Un escenari que queda molt lluny però que els científics no descarten.