Ja tenim els ajuntaments constituïts des d'aquest passat dissabte i comencen a perfilar-se ara els repartiments de carteres i la distribució de competències entre els diferents regidors que han pres possessió del seu càrrec.
Ara és moment de reengegar la maquinària institucional - l'administrativa sortosament per la ciutadania, no ha deixat de funcionar, aliena al pim pam pum d'aquests llargs mesos de campanya electoral - de fer les primeres entrevistes i declaracions públiques per rebaixar el to crispat de la campanya i de començar a explicar amb més detall i a donar forma als nous projectes polítics que ompliran aquests pròxims quatre anys.
Una de les qüestions més repetides i que sembla que concitin més acord tant a escala política com ciutadana és el d'utilitzar els ajuntaments essencialment per fer política local. Amb context nacional, sí, però en clau local i conciliadora. Que al final, tots som veïns i l'enllumenat, la neteja o la seguretat als nostres municipis ens afecta a tots, votem el que votem.
Una de les primeres qüestions que li han posat sobre la taula al nou alcalde tarragoní, Pau Ricomà, és la pancarta per l'alliberament dels presos polítics a la façana de l'ajuntament. Ricomà, amb la mateixa habilitat que va utilitzar en campanya i que li ha donat els vots necessaris per ser alcalde de la ciutat, ha posposat el tema que finalment haurà de decidir el plenari municipal en una data per determinar. Un gest necessari per guanyar un temps valuós i una decisió que suposem està presa des de la consciència el país té assumptes pendents de resoldre que acabaran perfilant la postura institucional del govern català a partir de la tardor. La prioritat per Ricomà - tal com va repetir en campanya i de moment manté - són les qüestions estrictament locals.
Uns quilòmetres més enllà de la capital, a Altafulla, la victòria del també republicà Jordi Molinera ha arribat carregada de simbolisme. Una de les primeres accions de l'alcalde altafullenc en persona, el mateix dissabte després del ple ha sigut retirar la bandera espanyola de la façana de l'ajuntament - incomplint la llei, tot s'ha de dir - i penjar-hi la pancarta dels presos. Un gest legítim, simbòlic, totalment respectable i probablement exigible per part dels votants de l'EINA però que l'únic que ha provocat de moment és propaganda a quatre provocadors eixelebrats que han arrencat clandestina i nocturnament la pancarta per presumir-ne viralment a les xarxes socials.
Dues formes diferents d'estrenar-se en el càrrec - la pragmàtica vers la idealista - en el si d'un partit polític que té més poder institucional que mai i que haurà de decidir indefectiblement i a no tardar gaire – juntament amb el PDECAT, que també té pendent un profund debat intern per decidir a què jugarà a partir d'ara - quin tipus d'estratègia política municipal vol dur a terme aquests pròxims quatre anys.