Quan ens reunim amb amics i familiars solem sentir queixes sobre com de malament es pronostica el temps. Les prediccions meteorològiques sempre estan en boca de tots perquè afecten el nostre dia a dia i els nostres plans. La majoria les associa amb el «comunicat del temps». Aquest concepte i suposat objectiu de la meteorologia és bastant ambigu i queda exposat a les converses col·loquials, d'aquí ve que la seva suposada ineficàcia pugui ser present per a la població.
No obstant això, les prediccions meteorològiques tenen un objectiu més important i han demostrat una increïble millora en els últims 40 anys.
En les últimes quatre dècades ha emergit un nou objectiu de les prediccions meteorològiques. Gràcies a l'avenç en coneixement i tecnologia, la meteorologia ha estat capaç de salvar milers de vides i ajudar als serveis d'emergència en la prevenció d'impactes i pèrdues econòmiques ocasionades pels fenòmens meteorològics adversos. Això ha creat un gran valor afegit en energia, agricultura, transport i sectors recreatius.
El benefici de les prediccions meteorològiques és molt més elevat que el cost d'invertir impostos en la seva millora mitjançant la recerca científica, els recursos computacionals, satèl·lits i altres programes d'observació.
A principis del segle XX, el físic i meteoròleg noruec Vilhelm Bjerknes va plantejar que per predir el comportament de l'atmosfera correctament caldria utilitzar les lleis de la física que la descriuen. És a dir, donar-li un caràcter científic. El sistema d'equacions diferencials no lineals resultant és molt complex de resoldre. Per això, es requereixen mètodes numèrics que només es poden aplicar en ordinadors mitjançant milions de càlculs simultanis, un fet possible únicament des de fa unes poques dècades.
Els centres de recerca meteorològica, amb el Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini com a màxim exponent, compten amb els millors científics del món i han aprofitat aquestes capacitats per avançar de manera impressionant en la física meteorològica i climàtica.
Des dels anys 70, a més, existeixen satèl·lits meteorològics que han augmentat la capacitat d'observació i mesurament a l'atmosfera lliure i a zones remotes del planeta. Això va millorar enormement la informació per poder iniciar els càlculs de les equacions, i a conseqüència les prediccions meteorològiques.
Com es mostra a la figura, i indica l’OMM, la predicció meteorològica a cinc dies vista en l’actualitat és tan fiable com ho era a dos dies vista fa vint anys.
Avenços dignes d'un Nobel
Aquestes impressionants millores en la predicció numèrica del temps han estat descrites com una espècie de revolució silenciosa a la física, resultat de la constant acumulació de coneixement científic i avenços tecnològics durant dècades.
No havien tingut gaire visibilitat entre els grans assoliments recents en física fins al Premi Nobel de Física 2021, que premia els estudis de sistemes físics complexos i, en particular, sobre el sistema climàtic (Manabe; Hasselman), del qual l'atmosfera és una part essencial.
La predicció diària realitzada en els grans centres mundials de meteorologia operacional és, computacionalment parlant, comparable a la simulació del cervell humà i fins i tot a l'univers primerenc.
Malgrat tots aquests avenços, les prediccions meteorològiques encara no són perfectes. És un problema, de moment, irresoluble, donat el caràcter caòtic de l'atmosfera i la inexactitud dels mètodes numèrics que s’empren per a la resolució de les equacions. Aconseguir la perfecció és un problema purament matemàtic i físic.
Prediccions cada vegada més precises
Un dels fenòmens meteorològics adversos que més afecta les regions d'interès espanyol són les DANA (anomenades tradicionalment com a gotes fredes). En aquest fenomen podem comprovar perfectament l'evolució de la millora de les prediccions meteorològiques en les últimes dècades.
1982 va suposar un canvi radical en la predicció meteorològica a Espanya. En aquest any va succeir la famosa Pantanada de Tous, on la intensitat i durada de les pluges va causar la ruptura d'una presa, la riuada de la qual va deixar nombroses víctimes mortals i danys materials. Aquest esdeveniment no va poder ser avisat pel que llavors era l’Institut Nacional de Meteorologia (ara AEMET) ni tan sols el mateix dia, per la qual cosa va provocar una inversió molt gran en recursos científics, tecnològics i humans.
Avui dia aquest tipus d'esdeveniments poden ser pronosticats amb un alt percentatge de fiabilitat diversos dies abans.
Un altre fenomen de gran impacte que ha tingut una millora considerable en la seva predicció són els huracans. Fa tan sols tres dècades les prediccions de les trajectòries d'aquests ciclons no aconseguien aportar un benefici a la societat per minimitzar el seu impacte. No obstant això, avui dia, aquestes prediccions han suposat un avenç capaç de produir evacuacions massives i necessàries de persones, i salvar milers de vides.
Un altre exemple recent va ser la borrasca Filomena, el gener de 2021. Les intenses nevades a l'altiplà sud van ser pronosticades amb diversos dies d'antelació en extensió, ubicació i intensitat. La complexa combinació de condicions atmosfèriques necessàries per donar lloc a aquest fenomen hivernal en les dimensions en les quals es va donar, tan inusuals, suposa una fita en la predicció meteorològica a la nostra regió, i així ho han indicat diversos informes posteriors.
Els esdeveniments meteorològics extrems estan situats entre els que més riscos provoquen (Fòrum Econòmic Mundial), per això és imprescindible aprofundir en la inversió científica començada fa dècades, i deixar de costat antics mètodes i tradicions que no han demostrat beneficiar a la societat com ho ha fet l'aplicació de la ciència a la predicció meteorològica. Aquest és un clar motiu pel qual els governs han de continuar apostant per ella.
Els mitjans de comunicació són fonamentals per transmetre la informació de manera precisa i veraç. Resulta ridícul i absurd quan certs mitjans comenten suposats pronòstics basats en idees folklòriques i sense base científica com les cabanyoles, que són un horòscop meteorològic.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.