Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge d'arxiu del locutor de ràdio de Rac1, Toni Clapés

La petició directa de Toni Clapés a la «dreta espanyola»

El locutor ha parlat del Barça i de la classe política actual sense pèls a la llengua

Imatge d'arxiu del locutor de ràdio de Rac1, Toni Clapés
El locutor ha parlat del Barça i de la classe política actual sense pèls a la llengua | Rac1

Toni Clapés ha fet lloc en la seva rutina radiofònica i ha concedit una entrevista a 'La Vanguardia', en la qual ha tornat a demostrar que no té pèls a la llengua i parla del que calgui. El locutor que posa veu cada tarda al 'Versió RAC1' ha estat protagonista de 'La Contra' per un dia i ha aprofitat l'ocasió per posar en tela de judici, per exemple, Josep Maria Bartomeu, o els polítics del país.

Sobre el president del club blaugrana, Clapés ho té clar: «Fa dos anys hagués marxat del Barça com un senyor; no se'n va anar i ara s'arrossega cap al seu final... El mateix li va passar a Pujol: no va saber anar-se'n a temps i es va emmerdar». I, precisament, parlant de política, el locutor també s'ha mostrat del tot crític amb les cares que actualment hi ha al capdavant del país.

«M'avorreix tant de postureo banal»

«Abans quan entrevistava Felipe González, Pujol, Maragall... fins i tot al PP, a Josep Piqué... amb tots aprenies. I ara m'avorreix tant de postureo banal», comenta Clapés, deixant clar que, a parer seu, el nivell de la classe política actual està molt per sota del de fa uns anys en aquest país.

I és que Toni Clapés parla en propietat, tenint en compte que entrevista polítics fa anys: «Qui tingui memòria recordarà que el debat polític tenia un contingut que ara es queda en mera gesticulació». En aquest sentit, el català s'atrevia a dirigir una pregunta a la dreta espanyola: «No podria donar-nos una estadista com Merkel? Tinc preguntes semblants per a tots els altres».

Clapés, com no podia ser d'altra manera, també ha parlat dels mitjans de comunicació, en especial del 'Total Media' que imagina, una combinació de ràdio, imatge, text i reacció dels seguidors, que podria ser l'evolució perfecta de la ràdio, mitjà que l'ha fet gran i en el que tant ha après: «Els periodistes ens hem tancat cadascun en un mitjà i una postura de partit: el periodista s'ha esponsoritzat. En el meu programa sabem que és massa fàcil fer gracietes des d'una sola postura: cal fer-les des de totes».