Dissabte, 17 de novembre, es va celebrar al Pati del Castell de Torredembarra la cerimònia d'entrega dels Premis de Cultura Vila de Torredembarra. L'acte va servir, doncs, per lliurar els guardons en la vintena convocatòria que se'n fa.
En tractar-se d'un any parell, en aquesta edició s'han convocat els premis en les disciplines d'arts plàstiques: les literàries se celebren en els anys senars, en un nou format que s'aplica des de 2016. L'edició d'aquest 2018 va permetre veure un tret que els guardons culturals de Torredembarra han vist incrementat en els últims anys: la participació cada vegada més internacional.
Els Premis de Cultura Vila de Torredembarra, d'origen local, estan veient expandit el seu abast de convocatòria. Obres presentades des del Japó, el Brasil, l'Argentina, Polònia o Bulgària, entre molts altres països d'arreu del món, han fet —especialment en els darrers anys— que els premis amb el segell de Torredembarra hagin traspassat fronteres i, fins i tot, oceans.
El Premi de Gravat Xil·logràfic La Torre de l'Encenall, el més internacional
La categoria que millor representa aquesta expansió internacional dels Premis de Cultura Vila de Torredembarra és la de xil·lografia. El Premi de Gravat Xil·logràfic La Torre de l'Encenall, que rep el nom de l'escola de xil·lografia que Antoni Gelabert va fundar a la Torre el 1969, va ser convocat per primer cop el 2013. Des de llavors, sempre, en cada edició, se n'ha anat lluny de casa nostra.
Ja el 2013, l'argentí Mauricio Schvarzman es va endur el primer guardó cap a Buenos Aires gràcies al seu treball «Dos barcos». L'any següent, es va quedar a Europa: Krystyna Maniecka-Bogdan, polonesa, va guanyar amb «The black sea 1». Però l'Argentina va refermar novament el seu palmarès en aquesta disciplina el 2015: Eva Farji, també de Buenos Aires, va guanyar amb «El pez rojo».
Tot just aquest 2018, el premi ha tornat de nou a l'Argentina amb l'autora Marcela Miranda, que és d'aquest país tot i que viu a Itàlia. Ha guanyat amb l'obra «Profondità III». Enmig, l'any 2016 es van proclamar dues obres guanyadores 'ex-aequo': l'italià Manuel Vermaire amb «Skoda Popular Monte Carlo» i Akihisa Nakano, que amb «Sange 2» va emportar-se el premi torrenc fins al Japó.
En categoria juvenil, l'«Ex libris Olimpia» guanyador d'enguany és d'Hubert Tomczak, de Polònia, que pren el relleu del guanyador de 2015, «Underwater tower II»,d'Edi Baramov, de Bulgària. El 2016 havia guanyat el torrenc Oriol Juan. Pel que fa a la categoria infantil, en canvi, els quatre premis convocats se'ls han endut sempre canalla de la Torre o de la Pobla de Montornès.
La fotografia fa un tast d'internacionalitat
El premi de fotografia, que rep el nom de Pere Romeu, ha fet aquest 2018 el seu primer tast a escala internacional. Per primer cop, el guardó ha viatjat fora de casa nostra i no ha anat pas a prop: Guilherme Bergamani va endur-se'l amb «Lixao do Róger», una imatge arribada des del país del seu autor: el Brasil.
En anteriors ocasions, s'havien endut el premi el tarragoní Albert Nel·lo amb «Força», el valencià José Beut amb «Llega el tren», l'alacantí Manuel López amb «Desiguales» i el banyolí Miquel Planell, amb «Felicitat».
L'escultura i la pintura viatgen arreu de Catalunya
El Premi d'Escultura Josep Pujol i Montané i el de Pintura Pere Romeu no han travessat fronteres, encara. Ara bé, gaudeixen d'una important implantació a Catalunya i la resta de l'Estat. Pel que fa a la primera disciplina, enguany el premi es va quedar a la Pobla de Montornès amb «Sensuality» d'Avel·lí Perpiñán. Anteriorment havia anat cap a Rubí, Sant Boi de Llobregat i Barcelona.
Pel que fa al de Pintura, el valencià Gonzalo Romero va guanyar amb l'obra «Bodegón». En els anys anteriors, el premi havia viatjat fins al Vendrell, Sant Quintí de Mediona o Manresa.