Un estudi realitzat pel Centre Superior d'Investigacions Científiques (CISC) ha detectat la presència de compostos químics plastificants en sardines, seitons i lluços del mar Mediterrani.
Els compostos plastificats són els èsters organofosforats, una família de compostos químics que tenen un ús per la indústria. Alguns d'aquests tenen efectes tòxics sobre el sistema nerviós i endocrí i poden afectar el sistema reproductor o tenir efectes cancerígens. No obstant això, el CISC assegura que els nivells trobats no suposen un risc per a la salut humana.
Fins a 73 nanograms per múscul detectats
L'estudi ha fet l'analisi en quatre zones del Mediterrani occidental. En concret, al Cap de Creu, el Delta de l'Ebre, el Golf de València i el d'Alacant; on els resultats mostren que tots els animals excepte dos van mostrar nivells de plastificants de fins a 73 nanograms per múscul. L'autora principal de l'estudi i investigadora de l'IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, afirma que els resultats van ser-ne molt similars a les quatre ubicacions i que, per tant, l'ús dels plastificants és similar en tota l'àrea.
Tanmateix, hi ha diferències entre les tres espècies, sent la sardina el peix amb més quantitat de plastificants, seguidament del seitó i el lluç. El motiu són les diferents capacitats d'adquisició, bioacumulació i metabolisme de cada espècie.
Cap amenaça per a la salut humana
Els investigadors del CISC asseguren que el consum d'aquestes espècies no és perjudicial per a la salut humana, però la suma de diverses accions com la ingestió d'altres aliments, la inhalació o la ingesta de pols podria suposar un risc.
L'equip de l'ICM-CSIC es troba en un altre estudi sobre el declivi de les poblacions de sardina i seitó a la costa oest del mar Mediterrani, amb diverses hipòtesis obertes. D'aquesta manera, és recomanable minimitzar l'exposició humana a aquests plastificants.