«Hem estat a la guerra», diu el secretari de Salut de Castella-la-Manxa, Luis Ruiz. Els encarregats de comprar material sanitari per a les comunitats autònomes es retiren de la trinxera, però segueixen treballant a la rereguarda i fan apilament de material davant d'un possible rebrot. Espanya deixa enrere el col·lapse sanitari, però es prepara per a la segona onada.
Una de les condicions que Sanitat posa a les comunitats per a la desescalada és notificar setmanalment de l'stock de material sanitari emmagatzemat (mascaretes, test, hisops, guants, ulleres, bates, solucions hidroalcohòliques), que és l'indicador que una regió està preparada per afrontar una nova emergència sanitària.
Els responsables autonòmics de Salut respiren ara més alleujats després de setmanes de nervis i molt estrès, ja que enmig del col·lapse sanitari l'escassetat de material al mercat va ser un dels problemes més greus. Ara diuen que els preus segueixen alts i de vegades costa trobar algun article, però el pitjor de la crisi de subministrament ja ha passat.
El govern assegura que les CCAA tenen capacitat de reserva
Fernando Simón assegura que en general totes les comunitats tenen capacitat de reserva suficient, però adverteix que hi ha algunes que van una mica justes i que si hi hagués un ús massiu si podria tornar a produir-se una situació complicada. Per això, el govern disposa d'una reserva estratègica, encara que no se sap on està ni de quantes unitats disposa.
Mentrestant, continuen arribant imatges i testimonis sobre l'escassetat de material sanitari als hospitals, com la foto d'una sanitària de Madrid amb un impermeable d'una botiga de tot a un euro, o la confessió de la portaveu del sindicat d'infermeria Satse, María José García, que se segueixen reutilitzant els equips de protecció, tot i que són d'un sol ús.
En alguns llocs, com a Navarra, donen per coberta la capacitat de reacció davant d'un rebrot, però asseguren que hi ha tensió en el mercat per aconseguir el material. Per això s'han centrat en el mercat nacional i busquen proveïdors propers o reorienten la indústria per a la fabricació de materials de protecció.
És el cas d'una indústria a Don Benito, Extremadura, que ha sol·licitat a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris l'autorització per començar a fabricar màscares quirúrgiques. O el cas de Castella La-Manxa, on 57 empreses han canviat la seva producció, i l'empresa basca Oiarso, que obrirà una nova línia de producció.
El problema més gran a què s'enfronten ara els departaments de Salut són l'especulació per l'escassetat, que de vegades arriba fins a l'extrem de l'estafa: «A tots ens han donat gat per llebre» amb productes defectuosos o falses, diu el responsable de l'àrea sanitària de Galdakao, a Biscaia, Jon Guajardo.
El problema amb la primera onada va ser que quan Espanya es va adonar de la necessitat de més material sanitari, el mercat ja estava col·lapsat. Per això, de cara a una segona onada algunes comunitats autònomes com Castella La-Manxa demanen que la reserva estratègica d'aquest tipus de materials sigui per llei, de manera que hi hagi un pla de compra i emmagatzematge articulat a escala legal i logística.