Cada curs acadèmic, el Centre de Lectura organitza unes jornades de reflexió i de debat a propòsit d’algun tema d’actualitat que pugui ser d’interès per als socis i el públic en general –a més a més de la programació de conferències, taules rodones, presentacions de llibres i altres activitats que s’encabeixen en un ample ventall d’índole cultural.
Enguany, l’objectiu d’aquestes sessions, que es desenvoluparan els dies 16, 17, 23, 24 i 27 de març, és la llengua catalana. I es tracta, més que de fer un repàs de la seva empremta en els diversos àmbits –lingüístic, social, històric...–, d’analitzar-ne, també en aquests àmbits, la situació actual, el present, per tal de preveure’n, en la mesura que sigui possible, la trajectòria en un futur immediat o relativament proper.
Sobre el català, ara i adés sentim i llegim opinions, comentaris i sentències –algunes de les quals pretesament apocalíptiques i amb arguments més que discutibles, sense esperit crític–, d’especialistes, però també de voluntariosos i d’agosarats –que n’hi ha arreu i hi diuen la seva sense gens de solidesa–, que poden conduir el receptor a una confusió o a una mala interpretació respecte de la realitat del tema que ens ocupa. És clar que això de la realitat també té tants prismes com es vulgui, però cal partir-ne, amb rigor i amb coneixement de causa, per tal d’enfilar una línia de pensament sensata i coherent. Per aquest motiu, hem procurat que el programa d’aquestes jornades inclogui noms de categoria com Carme Junyent (UB), Miquel Àngel Pradilla (URV), Antoni Mas (UA), Josep Murgades (UB), Joaquim Mallafrè (IEC), entre d’altres, perquè s’hi toquin tecles des de l’expertesa en els diversos camps d’estudi de la lingüística i en altres de complementaris: usos socials, món editorial, terminologia, manifestos peremptoris, variació dialectal... Encara que no hi són tots els qui podrien ser-hi, per raons múltiples, pensem que la proposta és variada i pot aportar dades contrastades, als filòlegs i estudiosos i a qualsevol persona que es preocupi per un concepte, la llengua –en qualitat de sistema de signes per a la comunicació–, que és inherent a la nostra quotidianitat, tant si se’n fa un ús actiu com si es percep de manera passiva –i, tanmateix, òbvia.
L’estructura de les jornades inclou un parell de ponències per sessió –al final de les quals s’obrirà un torn de paraules per tal que el públic pugui aclarir dubtes o aportar el seu punt de vista–, excepte la de l’últim dia, dedicada exclusivament a la commemoració de l’Any Badia i Margarit, en el centenari del naixement d’aquest filòleg de referència imprescindible, la dissertació sobre el qual anirà a càrrec de Joan Martí Castell (URV, IEC), membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona que, justament, hi ocupa la cadira que va deixar lliure el Dr. Badia.
Com a complement, al vestíbul de la biblioteca de l’entitat hi haurà una mostra bibliogràfica relacionada amb el tema de les jornades i amb els estudiosos que hi intervenen. Així mateix, el contingut de les conferències s’aplegarà en un volum de les Edicions del Centre de Lectura de Reus-Arola Editors.
Cal, finalment, remarcar i agrair el suport d’institucions com la Secció Filològica de l’IEC, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Campus Extens de la URV, la Fundació Privada Mútua Catalana, la Diputació de Tarragona i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC); també del CRP del Baix Camp, que inclou les jornades dins els Plans de Formació de Zona (PFZ) adreçats als docents.
Que la llengua catalana estigui en constant evolució i, alhora, sigui focus de polèmiques i debats, és una mostra de la seva vitalitat i del seu pes en la societat. Només per això, ja ens hauríem de sentir interpel·lats a participar en l’anàlisi de les seves condicions i circumstàncies.
Fina Masdéu és Secretària General del Centre de Lectura de Reus i Montserrat de Anciola és la Cap de la Biblioteca de l'entitat.
