Amb una ovació de gala per rebre Artur Mas a la sala dels Miralls del Círcol de Reus. D'aquesta manera ha començat la presentació del llibre del president Cap fred, cor calent, amb la sala dempeus per rebre a qui, com ha fet al llarg de la llarga gira de presentació que duu a terme, ha tornat a mig dir que no es tornarà a presentar a les eleccions catalanes, admetent que tampoc ho acaba de negar contundentment. El final ha seguit la mateixa dinàmica que l'inici, i una munió de gent ha enterrat Mas i la taula on signava els llibres recentment adquirits.
[predef]reus-144[/predef]
L'esvaïment, o la seva finta, del dubte no ha arribat a l'inici de l'acte. El format escollit ha estat el d'una entrevista conduïda pel periodista reusenc Francesc Gras, a qui s'ha presentat com un jove soci de l'entitat de qui se senten orgullosos. L'arrencada ha estat local i localista, emulant el tarannà que desplegava Jordi Pujol en actes similars. El president Mas ha començat apel·lant al sentiment reusenquista de la sala.
Reus, protagonista secundari de la presentació
La mare, nascuda a Reus, un avi que va començar la seva carrera professional d'aprenent a Cal Navàs i un cosí establert a Reus han encapçalat la primera resposta de l'entrevista. La segona part no s'ha deslligat d'aquesta dinàmica, comparant la situació financera en la qual Mas explica que es va trobar la Generalitat quan va assumir-ne la presidència amb la que Carles Pellicer li relatava l'any 2011 que s'havia trobat l'Ajuntament de Reus quan va arribar a l'alcaldia.
El batlle reusenc ha ocupat una de les cadires de la primera fila, com ho han fet membres del PDECat local, comarcal i territorial, des de l'antiga Convergència fins a la Crida. L'únic partit que també ha tingut alguna representació a la sala ha estat Ara Reus, amb els dos regidors del consistori reusenc. Mas ha sabut satisfer el públic local, de nou, atorgant protagonisme a la ciutat, situant-la com l'escenari del congrés del partit que marca l'inici de l'actuació de «les clavegueres de l'Estat» contra ell, el partit, el sobiranisme i els seus líders i militants.
Des de Reus fins avui
Identifica en el congrés de l'any 2012, celebrat a la capital del Baix Camp, el pas de CiU de l'autonomisme al sobiranisme i l'arrencada del dret a decidir com a projecte. Cap fred, cor calent ―«i la pell gruixuda per aguantar les putades», afegeix, admetent que en política tothom en fa i en rep― són els seus consells i requisits per ocupar la primera línia política, és la crònica política d'Artur Mas dels darrers anys a Catalunya.
Des del seu primer dia a la Generalitat, «l'únic dia bo» dels seus cinc anys de presidència ―diades de Sant Jordi a banda, matisa―, fins a l'actualitat i les seves propostes de futur. Defineix l'experiència que relata al llibre com una època «dura i apassionant» que va tenir el «privilegi» de viure des de primera fila.
L'expertesa del sobiranisme per transformar les victòries electorals ―i referendàries― en derrotes, o unes desavinences amb ERC que assegura que neixen dos mesos abans del 9N, l'any 2014, i que només compten amb el parèntesi de Junts pel Sí, serveixen de fil conductor perquè Artur Mas relati la seva experiència vital dels darrers anys.
«Si faig un llibre no, puc obviar la CUP», afegeix. «No em van obligar a marxar», ha reivindicat, «van posar una condició; quan tens dues opcions, no t'obliguen, tries tu», i no s'ha estat de definir de «virtuosisme estadístic» el famós empat a 1.515 vots de l'assemblea cupaire que es va acabar convertint en el 'o Mas o març' i provocant un famós 'pas al costat' del president que assegura que repetiria si tornés a aquella situació.
«No em vull presentar»
De cara al futur ―és a dir, a les hipotètiques eleccions catalanes de la tardor―, assegura que «no em vull presentar», «és una preferència», matisa. Exposa que el pas al costat el va escollir per prioritzar el projecte col·lectiu del sobiranisme, de la mateixa manera que, quan Junts per Catalunya s'hagi endreçat, tornarà a implicar-se en el projecte que en resulti de la manera que es cregui més adient.
En aquest sentit planteja dos possibles escenaris, el que prefereix, que és que s'erigeixi un sol projecte polític amb un lideratge fort, i el que preferiria abans que un trencament, que seria una coalició electoral que defensés un projecte de país més enllà del sobiranisme sense deixar d'incloure'l «per recuperar la gent que se sent orfe» actualment. Proposa un pacte amb ERC i un projecte compartit a vuit anys vista amb un mandat de presidència per cada partit i un govern conjunt.
Amb aquest escenari, la Generalitat es limitaria a governar el dia a dia de Catalunya, i els partits, les entitats i «estructures» i figures com el president Puigdemont s'encarregarien del projecte sobiranista. Un plantejament que, per si havia deixat intranquil algú del públic, ha afirmat que el mateix Carles Puigdemont també veu amb bons ulls.