Sembla que a certs despatxos de Barcelona el mapa de Catalunya s’acaba al Llobregat. Al sud hi ha terra ignota. El no-res. El desconegut. Lamentablement, aquests mapes amb espais d’ombra deuen estar també al Palau de la Generalitat. I ja em perdonareu el sarcasme però és que no és per a menys.
Tenim un Govern –el de Junts per Catalunya i ERC- que parla molt de Catalunya però fa molt poc pels catalans i catalanes. Que pronuncia discursos abrandats apel·lant al patriotisme però que no practica cap patriotisme a l’hora d’invertir els recursos de la Generalitat, per exemple, a les comarques de l’interior del país que també som part de Catalunya.
Se’ns dirà que vivim en una “dictadura sanguinària” que ofega econòmicament la Generalitat i tal. Mentida. La Generalitat disposa d’un pressupost consolidat superior als 41.000 milions d’euros, amb un cos de funcionaris de 250.000 professionals i una policia integral superior als 17.000 agents. Home, estarem tots d’acord que alguna coseta es deu poder fer amb tot això, dic jo.
Des del PSC sempre hem cregut que les comarques de l’interior del Camp de Tarragona són comarques amb futur, de progrés, de gent compromesa amb el territori. Una comarca com la meva, el Priorat, que ha estat capaç de fer la gesta col·lectiva de situar les nostres denominacions d’origen als mercats internacionals, amb una oferta cultural i paisatgística única en les seves característiques.
Però aquestes comarques, per avançar, també necessiten un Govern. I fixeu-vos que ja no parlo ni tan sols d’un bon Govern, perquè ja entenc que seria demanar massa als senyors Torra i Aragonès, sinó d’un Govern que posi les comarques de l’interior al mapa de les inversions reals de la Generalitat.
No fem un toc d’atenció, més aviat emetem una senyal de S.O.S. I no exagero. Amb els Governs independentistes les inversions -per exemple- al Priorat, de mitjana, han davallat prop d’un 90% en relació amb el que rebíem durant els anys de Govern de progrés. Les dades oficials parlen amb una eloqüència esfereïdora: de més de sis milions d’euros a menys d’un milió.
A la Conca de Barberà, en un dels pressupostos del senyor Junqueras, van assolir el penosíssim record de ser la comarca amb la inversió més reduïda de la nostra història democràtica recent. Tan sols 25.000 euros per a tota la comarca. Repeteixo, 25.000 euros. És a dir, menys que el cobra anualment qualsevol diputat de Junts per Catalunya o ERC al Parlament...
Els i les socialistes denunciem un cop més aquesta desinversió que tant ens perjudica. Senyors independentistes de Barcelona, deixeu d’inventar-vos excuses per justificar la negligència del Govern Torra-ERC. Les comarques de l’interior del país tenen futur si fem les coses bé i ens creiem que Catalunya és quelcom més que una mena de Barcelona ampliada.
Tenim un problema de despoblament i envelliment de la població. Per exemple, a la meva comarca hem perdut quasi 1.000 habitants en aquests darrers 10 anys, sobretot als pobles petits. Cal una reacció ràpida. No podem esperar anys i panys –aquest “mentre tant” del que parla el senyor Puigdemont- a esperar una República virtual que mai arribarà per fer alguna cosa. Necessitem solucions aquí i ara. El repte s’ho mereix. A Catalunya hi ha més de 500 pobles amb menys de 1.000 habitants censats i pràcticament tots estan perdent població. Pensen fer alguna cosa, senyors d’ERC i Junts per Catalunya?
Els i les socialistes creiem que cal fixar, però ja mateix, un calendari d’accions concretes i un pla de finançament per redreçar aquesta dinàmica tan lesiva per al conjunt del país. No demà, ni després d’inventar-se cap pla secret de jugades mestres. Ara i aquí. Amb els recursos de què disposa la Generalitat que, com he recordat abans, no són cap petita cosa.
Volem impulsar un model sostenible que garanteixi el futur de les comarques de l’interior, on la gent jove es quedi a viure perquè trobin treball i puguin desenvolupar plenament tots els seus àmbits de vida. Amb projectes de futur i amb les inversions i actuacions estratègiques que ens mereixem i necessitem. Hem de ser capaços de generar una xarxa entre les diferents poblacions i comarques de l’interior per sumar sinèrgies i forjar noves oportunitats. Per exemple, cal fer arribar la connexió per fibra òptica i banda ample de telefonia mòbil a tots els municipis del país.
És incomprensible que el Priorat, sent la comarca més agrícola de Catalunya i amb un sector vitivinícola punter, sigui alhora la comarca catalana amb un major percentatge de despoblació, com passa ara. Incomprensible i intolerable.
President Torra, vice-president Aragonès, deixin d’agitar la confrontació permanent i dediquin les seves energies a governar pensant en millorar la qualitat de vida dels catalans i catalanes, que és la seva primera responsabilitat. També la dels habitants de les comarques de l’interior que a ulls d’un determinat centralisme barceloní tan sols som aptes per venir a passar un cap de setmana de turisme rural o organitzar una calçotada. No podem perdre més inversions ni patir més la seva incompetència, deslleialtat interna inclosa. És l’hora de fet, no de paraules. Cal un canvi de mentalitat i una visió conjunt i descentralitzada per endegar les solucions que el món rural necessita. Les comarques de l’interior també són Catalunya! I si no són capaços d’entendre quelcom tan elemental, pleguin i deixin pas a persones que sàpiguen assumir les seves responsabilitats.
Maria Jesús Sánchez és secretaria del món rural del PSC del Camp de Tarragona
