L'economia recuperaria l'estat anterior a la Covid-19 entre finals del 2021 i principis del 2022. Són les previsions que es fan des de l’Informe Trimestral de Conjuntura del Grup de Recerca i Territori de la URV. Un dels seus autors, Joaquim Margalef, apunta que cal evitar que pugui produir-se una deflació.
Aquest dijous s'ha presentat l'informe sobre l'estat de l'economia al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre que impulsen les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Valls i Tortosa i que s'elabora sota el paraigua de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV. L'edició d'aquest primer trimestre ha registrat l'impacte del coronavirus i de les mesures que s'han aplicat per frenar-ne els contagis.
La Covid-19 impacte en l'economia del primer trimestre del 2020
«El primer trimestre del 2020 és el més atípic de tots els informes que han fet les Cambres», ha sentenciat Josep Baiges, secretari general de la Cambra de Comerç de Reus. «El pròxim informe serà el que ens donarà la magnitud de la tragèdia», ha augurat.
El cas és que l'impacte de la Covid-19 en l'informe presentat aquest dijous només s'ha fet palès en el tram final, en els darrers quinze dies del trimestre i a través de les previsions futures. És així que «l'informe que presentem avui comença a apuntar els efectes d'aquesta crisi, no només sanitària», explica Mercedes Teruel, directora de la càtedra.
L'exposició ha anat a càrrec del professor Joaquim Margalef, membre del Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV. L'impacte principal de la crisi sanitària ha estat, explica, la reducció dràstica del moviment de persones i, fins i tot, de mercaderies. Amb tot, la caiguda del PIB de la regió de Tarragona ha estat menor del que es podia esperar, segons indica l'estudi, «gràcies a la continuïtat productiva de les empreses energètiques tarragonines».
La recuperació, entre finals del 2021 i començaments del 2022
No ha estat l'únic; han caigut les afiliacions a la Seguretat Social i un 22,83% dels treballadors, és a dir, 51.528, s'han vist afectats per un ERTO. «La zona més afectada per l'impacte econòmic del confinament és el Camp de Tarragona, on es concentren els majors centres productius i, sobretot, al sector turístic, especialment a Cambrils, Salou i Vila-seca», exposa el professor en comparació amb les Terres de l'Ebre.
«Quan s'hagi superat el problema sanitari es podran fer plantejaments importants per canviar l'economia», apunta. De fet, les previsions de l'informe indiquen que la recuperació econòmica per tornar-se a situar als nivells previs a la pandèmia i el confinament podria arribar entre finals del 2021 i principis del 2022.
Amb tot, Margalef deixa clar que «fer previsions no és dolent, ho és creure-les a rajatabla». Les previsions fetes pel Banc d'Espanya, destaca, són que el PIB pugui caure entre un 8% i un 12% durant enguany. Confia que es pugui reduir aquesta disminució, però admet que «la dinàmica al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre no serà gaire diferent de la que passi arreu, és una economia molt oberta».
El risc de la deflació
La situació actual ha provocat una dinàmica poc habitual: que hi hagi liquiditat però els preus s'estabilitzin. Segons Margalef, això pot indicar que hi ha risc de deflació si no s'actua de manera correcta. «El problema de la deflació pot ser significatiu si no hi ha demanda perquè arribarà un moment que les empreses no compraran perquè no venen».
Els estocs acumulats o la caiguda en picat de les compres a subministradors són dos escenaris que cal entendre com a possibles per actuar en conseqüència, alerta. «Tampoc és bo l'augment de preus dels productes essencials, que han augmentat un 2,6%, perquè això fa disminuir la renda d'un sector de població que està en uns llindars de supervivència molt diferents dels d'altres vegades».
En concret a la regió de Tarragona i a les comarques de l'Ebre, la taxa d'atur ha estat especialment significativa, «superior que la mitjana catalana, bastant superior», subratlla Margalef. «El mercat de treball és d'una estacionalitat notòria, fet que no dona gaire estabilitat laboral, igual que porta una renda menor».
La necessitat de mantenir l'àmbit financer
Les caigudes del Producte Interior Brut d'àmbit global evidencien que la crisi no serà sectorial o nacional, reflexiona. Subratlla les recomanacions que han fet organismes com el Fons Monetari Internacional en la línia que cal actuar sobre l'àmbit fiscal i financer de famílies i empreses.
Si es pot augurar una recuperació econòmica en un marge de només dos anys, és perquè «la demanda ha caigut i hi ha problemes greus per a les empreses per continuar la producció, però encara no hem caigut en un problema financer com el 2008».
És un extrem que, apunta Margalef, cal evitar. «El capital físic no s'ha destruït, l'humà tampoc i l'organitzatiu pot continuar en la seva dinàmica, el problema se centra en les rendes». En clau espanyola i catalana, «hi ha hagut una caiguda del PIB trimestral com mai s'havia donat», que ha anat acompanyada d'una caiguda del consum i de la inversió.
De fet, al Camp de Tarragona, la caiguda del PIB ha estat proporcionalment menor que en altres zones per l'època de l'any en la qual s'ha produït. Margalef explica que «estàvem fora de la temporada estival i l'efecte del turisme estava més marginat del PIB actual».
El model econòmic de Tarragona, especialment afectat
Un dels puntals econòmics de la regió de Tarragona és el turisme, un sector que quedarà «bastant tocat per les dificultats de mobilitat de persones que hi haurà». Pels mateixos motius quedarà ressentit el moviment exportador del territori. Per a totes les empreses, destaca el professor de la URV, el canvi més important serà el pas a Internet, no només per vendre, sinó també per relacionar-se amb els subministradors i, fins i tot, per organitzar-se internament.
Un element que apunta que cal no perdre de vista és la demanda externa que porta el turisme. És a dir, substituir el turisme estranger pel de proximitat pot servir per pal·liar l'impacte en els sectors directament implicats en allotjaments, per exemple. El que no servirà és per substituir el volum milionari que suposa el turisme estranger per a altres sectors. En el cas del turisme de proximitat, aquest increment milionari no es produirà perquè són visitants que ja fan despesa a la regió de manera habitual i, per tant, no s'incrementarà de manera estacional.
Des de l'any 2017, recorda el professor, l'atur disminuïa «de manera significativa», una tendència que s'ha estroncat. El març del 2020, al Camp de Tarragona, ha augmentat un 6,43% de cop. La contractació «també ha caigut en picat el mes de març, i sobretot han caigut les contractacions temporals», precisament, perquè suposen el 90% de totes les que es fan ara.
Les petites i mitjanes empreses seran les principals afectades, segons l'Informe Trimestral de Conjuntura. «L'escenari actual afectarà més a les PIMES, que no tenen la capacitat de poder reaccionar amb la mateixa agilitat que les grans empreses», alerta Margalef.
«Son les empreses que es trobaran més problemes per recuperar la situació de fa tres mesos», insisteix. De fet, les dades que recull l'informe evidencien que les empreses de fins a cinc treballadors suposen vuit de cada deu de les que han aplicat ERTO o han variat la seva plantilla d'alguna altra manera. Sumant-hi les empreses de fins a 50 treballadors, la proporció supera el 98%.
Els testimonis corroboren la situació
Durant la presentació, conduïda per la Cambra de Comerç de Reus, també s'ha volgut conèixer la impressió que tenien de la situació dos actors del teixit econòmic de la regió. Ferran Huguet, director general d'Unió Corporació Alimentària, ho ha constatat.
El sector agroalimentari ha detectat diferents dinàmiques, començant per un increment notable de la venda d'oli a l'inici del confinament, quan part de la població va fer aprovisionament de productes bàsics. Al sector del vi i l'alimentació també s'ha notat, en aquest cas, el confinament.
Les línies de productes destinades al consum quotidià, a casa, han arribat a detectar un increment. L'augment, però, no ha servit per compensar la davallada de vins i aliments destinats a la restauració, que han intentat redreçar la situació a través de l'exportació.
En una línia similar s'ha mostrat Jordi París, director de Concactiva, que assegura que «estem treballant amb tots els sectors econòmics, és una situació que ens està afectant a tots i a tots els nivells, des de les grans empreses fins als petits comerços». «L'afectació és terrible, serà sense precedents; a la Conca tenim una indústria de components de l'automòbil que ja no arribava amb gaire alegria», posa sobre la taula. Alerta, també, que «molts dels ERTO acabaran desembocant en ERO, el mercat de treball patirà una sotragada important».