Durant la crisi del coronavirus molts dels sanitaris que han desenvolupat les seves funcions ho han fet sense les mesures de protecció adequades, i ara així ho han denunciat davant els tribunals per reivindicar els seus drets. El principal factor ha estat l'escassetat de material amb què han hagut de fer front a la pandèmia mundial més gran que es recorda en els últims anys i la veritat és que diverses sentències comencen a donar la raó als sanitaris.
Les sentències es troben en errors realitzats pels jutjats socials de Terol i Osca i la Sala del Social del TSJ del País Basc. De fet, han coincidit que els sanitaris han treballat sense les condicions adequades com per protegir-se de virus, amb el que han arriscat les seves vides i la dels pacients. La condemna, a més, insta els governs regionals a proporcionar material suficient en cas que hi hagi una situació similar.
El passat 3 de juny, tal com apunta el medi 'Eldiario.es', la magistrada Elena Alcalde del Jutjat dels Social de Terol va sentenciar que l'Institut Aragonès de Serveis Socials, la Diputació General d'Aragó i el Servei Aragonès de Salut havien vulnerat els drets de prevenció de riscos de funcionaris, personal estatutari i personal laboral «posant en risc greu la seva vida, integritat física i salut, i lesionant el seu dret a la integritat física i a la protecció de la salut». Una sentència molt semblant va ser la que va manifestar Eduardo José Bernués Mateos, del Jutjat del Social a Osca.
La magistrada alcalde assenyala en la sentència que part de la culpa la té el Govern aragonès, ja que no van realitzar prou aplec de material tot i les advertències que s'havien realitzat per part d'organismes: «La imprevisibilitat que addueixen les —administracions— demandades resulta desvirtuada en atenció als nombrosos avisos i recomanacions de l'OMS, Des de gener de 2020, i augmentats el febrer del 2020, i així mateix, amb els mateixos informes de Govern des del 23 de gener de 2020, dels quals es desprenen que coneixien aquestes dades de l'OMS, i per tant, podien preveure la forma de propagació de virus entre persones».
A Andalusia s'ha arxivat la demanda
Malgrat aquestes sentències que sí que han dictaminat en favor dels sanitaris, en altres punts de país les denúncies no han prosperat. És el cas d'Andalusia, ja que la demanda impulsada pel Consell autonòmic de Diplomats d'Infermeria contra el conseller de Sanitat va ser arxivada el passat 16 de juny, tal com apunta el citat mitjà.
Segons els magistrats del TSJA, la comunitat no té tota la responsabilitat i assenyalen que: «Les invocades insuficiències estructurals del sistema públic de salut a Andalusia no poden imputar-se, ni a títol de dol ni al d'imprudència, a l'actual conseller de Salut». Afegeixen que sobre la «insuficiència o falta de promptitud en l'adquisició» de material preventiu «va ser un fenomen generalitzat a tot Espanya», pel que «no pot invocar-se com indici, ni tan sols preliminar, d'una conducta incomplidora del conseller».
Demandes a València i Madrid
Aquesta situació també ha estat demandada per part del col·lectiu sanitari valencià, que pretenen seure a la banqueta a alts càrrecs de la Conselleria de Sanitat. En aquests moments la demanda es troba sent estudiada pel TSJV, ja que entre els demandats es troba Ana Barceló, consellera de Sanitat, que és aforada, per la qual cosa ha de ser jutjada per aquest tribunal, segons 'Las Provincias'.
El sindicat AMYTS de Madrid també ha denunciat al Ministeri de Sanitat davant del Tribunal Suprem i a la Conselleria de Sanitat davant del TSJM. Segons fonts del col·lectiu, les dues querelles segueixen «el seu curs».
Elevat índex de contagi dels sanitaris i reutilització de material
Entre les queixes i els factors que es denuncien són l'elevat índex de contagis de personal sanitari durant la crisi sanitària provocada pel coronavirus a Espanya. Tracten de demostrar que ha estat un perill el desenvolupament de les seves funcions «per ser probable racionalment que els seus efectes es materialitzin en un futur i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors, encara que no es manifesti de forma immediata», han manifestat magistrats bascos en la sentència emesa l'1 de juliol.
Al seu torn, des dels tribunals d'Osca s'exposa que «s'ha materialitzat en un alt índex de contagis entre el personal sanitari, amb més incidència que la resta de la població».
De fet, segons les dades aportades pel Ministeri de Sanitat, el 13.6% dels contagis de coronavirus a Espanya s'han donat en personal sanitari. «El risc a què s'enfronten els sanitaris, no és intranscendent, sinó que és un risc greu en atenció al fet que pot provocar importants afeccions arribant fins i tot a la mort», exposen des del jutjat de Terol. I afegeixen que: «La normativa de prevenció de riscos laborals imposa l'obligació legal a l'Administració, com ocupadora, de protegir als treballadors, el que comporta necessàriament també l'obligació de dotar-los dels mitjans preventius».
A causa de la manca de material de protecció, des del Servei Basc de Salut va donar als seus treballadors «instruccions d'ús, reutilització i rentat» de bates i mascaretes, Fet que estava totalment desaconsellat, com així indiquen els fabricants d'aquests materials. Així, els magistrats conclouen que «van deixar de banda les recomanacions d'ús assenyalades pels fabricants que advertien el risc potencial d'infeccions per al pacient i per a l'usuari que comportava la seva reutilització o ús inadequat».