La comarca del Priorat perd 200 hectàrees de conreu cada any. En una zona amb tant de protagonisme d'un cultiu com la vinya, la gestió forestal segueix sent un problema que, tal com apunten els experts, acaba repercutint de manera dramàtica quan es declara un incendi.
Fa temps que entitats, productors i institucions locals intenten capgirar la situació, i l'actual campanya Inverteix Priorat n'és una mostra més. L'objectiu és que la població prengui consciència de les implicacions que suposa una activitat tan quotidiana com fer la compra.
La reivindicació del producte local pren força no només des de punt de vista del pagès, sinó del pes que pot tenir en revertir la tendència a l'alça de la massa forestal. Ferran Mestres, conseller comarcal i membre del Fòrum Agrari del Priorat, posa sobre la taula les dades més preocupants.
La reivindicació del producte local més enllà dels productors
«Es perden 200 hectàrees de conreu cada any; en vint anys s'ha perdut la meitat de la superfície agrària i la meitat de pagesos», alerta. «Ens costa molt d'explicar-ho perquè quan surts fora et diuen que el Priorat va molt bé amb el vi, el que passa és que estem anant cap a una tendència al monocultiu o al bicultiu».
La situació actual ha portat que, al nord de la comarca, l'agricultura es dediqui majoritàriament a l'olivera, mentre que a la resta la vinya s'hagi convertit en hegemònica. Un escenari en el qual, l'efecte col·lateral és que es perdin la resta de cultius, però també el canvi de mentalitat dels productors.
«Sobretot la vinya, cada vegada més està quedant en mans de cellers més o menys grans que s'aparten de la idea del pagès que porta la seva terra», exposa Mestres. «Són importantíssims, això és evident, però sovint tenen treballadors que ni tan sols viuen al Priorat».
Una característica que podria semblar circumstancial, però que afecta directament al despoblament rural. «És un tema agrari però que va molt més enllà, si no tenim pagesia, si no tenim relleu generacional, si no tenim possibilitats de consumir els productes del Priorat...».
Reivindicar el producte local pot veure's complicat, de vegades, per la seva absència als comerços de proximitat. «No podem competir amb preus i el que prima és el preu», lamenta. Encara que sigui de manera indirecta, sentencia, «segons com comprem tindrem la comarca que tindrem al futur».
Les pastures, en perill d'extinció
L'abandonament dels camps de conreu fa que el bosc guanyi terreny, i quan s'hi suma la desaparició de la pastura com a activitat, el risc d'incendis creix. «Al Priorat queden molt pocs ramats i és difícil parlar de pastures, podem començar a parlar de boscos incontrolats que són un autèntic polvorí», explica Mestres.
Un exemple clar d'això és l'incendi de l'estiu del 2019 a la Ribera d'Ebre. «L'any passat, amb l'incendi de la Torre de l'Espanyol, ens va anar d'un pèl que no es crema des de la Torre fins a Montblanc, i pot passar», exposa. L'efecte dels ramats netejant el sotabosc es perd i, per tant, el risc d'incendi augmenta.
«Li surt a compte, a un pastor, sortir a pasturar cada dia les seves cabres? No, no li surt a compte, no s'hi guanya la vida». A més, en aquesta qüestió concreta hi entra encara un altre factor, tal com apunta Ferran Mestres. «Totes les lleis agràries prioritzen més la propietat que la gestió forestal; tu pots tenir un bosc abandonat que ningú s'hi pot posar si no li dones permís».
Una situació que se segueix lluitant perquè canviï; «ens hem de començar a plantejar que la feina de pastor és com tenir bombers, policies o metges». En aquest cas, de fet, el canvi de mentalitat hauria de ser general, planteja. «Sent un tema tan seriós com els incendis, potser algun dia en algun despatx de Brussel·les, de Barcelona o de Madrid veuran la llum i veuran que s'han de canviar les polítiques agràries i forestals».
Omplir la nevera i, alhora, cuidar el paisatge
Amb tot aquest escenari, la campanya Inverteix Priorat vol precisament això, que la població prengui consciència de les implicacions que hi ha darrere de cada compra. «Hem de treballar en l'àmbit de l'administració, però la gent ha de ser conscient que les decisions que prenen cada dia tenen un efecte sobre el paisatge, sobre el lloc on vivim», sentencia Ferran Mestres.
La campanya ha comptat amb el suport del projecte Gustum, impulsat pel consorci Leader del Camp. El tècnic Antoni Bitrià explica que es fan diverses accions de dinamització i promoció del producte local. La Covid, com amb tot, els va fer canviar els plantejaments previstos per enguany.
Tot i això, no es va deixar de treballar amb aquest objectiu. «Vam acabar fent un llistat de productors locals perquè la gent els consumís». Des del consorci, quan es plantegen campanyes com aquesta, es fa de la mà del teixit local implicat. En aquest cas, recorda, al Priorat «han sigut una mica més atrevits a l'hora de plantejar el missatge».
«Van voler posar l'accent en visualitzar què suposa no consumir producte local: que tanquen comerços, la terra forestal augmenta, el territori es gestiona pitjor, som més contaminants...». Per tot plegat, l'objectiu últim de la campanya en concret i d'aquest plantejament en general, no és només garantir el futur dels productors locals, sinó també revertir el despoblament rural i, en definitiva, garantir el futur de la comarca.