El Priorat rutlla

El Priorat és una comarca amb futur. Una comarca que ha sabut avançar i sortir-se’n, malgrat que durant molts anys va ser una de les comarques més pobres de Catalunya i ningú no veia un bon futur per a nosaltres. Ningú no sabia llavors què se n’havia de fer del Priorat, tenint en compte que  és una terra amb una orografia molt complicada i, des d’un punt de vista agrari, no és gens fàcil de treballar. No és una terra exuberant ni generosa agrícolament i, a més, en general, és de molt difícil conrear.

 

Així doncs, la lògica productiva vaticinava que el Priorat no se’n sortiria, de la mateixa manera que ha anat passant en moltes altres zones rurals de muntanya. El Priorat, però, ha evidenciat que les zones rurals de muntanya tenen altres camins que permeten afrontar el futur amb unes certes garanties, no exemptes de dificultats. El món del vi, des de final dels anys vuitanta, va revitalitzar la comarca i vam passar d’una desena de cellers que feien el que podien a una constel·lació de més de 150 cellers, que ens han situat en el mapa mundial del vi de prestigi.

 

Fruit d’aquest impuls vitivinícola inicial, avui la comarca manté les constants vitals i, a més, l’agricultura i la transformació agroalimentària exploren fórmules de qualitat reeixides. La comarca, per tant, és un bon exemple de com les zones rurals de muntanya mediterrània, escassament productives, poden trobar el seu propi camí si resisteixen, persisteixen i innoven. Una innovació que, en el cas prioratí, s’ha sabut enriquir de la relectura de la pròpia tradició agrària, vinícola i fins i tot paisatgística. No es tracta de llençar el teu propi patrimoni per la borda, sinó de donar-li un nou impuls i de fer-li una nova mirada.

 

Arribats a aquest punt, al meu entendre, el primer que hem de fer és ser conscients d’aquest camí que hem recorregut fins aquí i felicitar-nos. Fer del Priorat la comarca que és ara, possiblement, ha estat la feina més difícil i ha sigut possible gràcies a l’empenta col·lectiva d’emprenedors, ajuntaments, institucions i entitats. No és una casualitat, és el treball de moltíssima gent, començant pels que no van llençar la tovallola, continuant per tots aquells que van ser valents i, avui dia, per les persones que habitem el Priorat i que ens estimem i volem seguir vivint en aquesta comarca.

 

Així que, un cop conscients que som un cas diguem-ne “d’èxit”, el que hem de fer és seguir creient en l’essència i el poder de la terra del Priorat, per molt amenaçants que siguin els temps i les circumstàncies que corren. Tenim la virtut de veure amb claredat quin futur volem i quins reptes tenim per afrontar. Reptes com el despoblament, la població envellida o que els nostres nens tinguin un futur a la nostra terra.

 

Avui dia, el món sencer és immers en una crisi que és la suma de moltes crisis (climàtica, econòmica, social, etc.) i fins i tot les grans ciutats dubten ara mateix de com han d’afrontar el seu futur. El planeta és en plena convulsió, i preguntis a qui preguntis, tothom té la sensació que les coses no li acaben d’anar com voldria. Com a tothom, doncs, al Priorat ens toca arremangar-nos cada dia i seguir treballant, com hem fet sempre, demanant-nos a les institucions superiors una certa complicitat i comprensió.

 

El Priorat rutlla. Fa anys que funciona molt bé i és sinònim de qualitat i prosperitat. Potser tan sols es tracta de no espatllar una fórmula que és bona, de no fer malbé aquesta actitud de creure que podem ser dels millors sense dir-ho nosaltres, tot aquest reconeixement i admiració ens és aplaudit internacionalment.