«...i llavors el pastor li va dir als monjos que on pasturava el seu ramat, una escala estava recolzada en un arbre i hi pujaven els àngels fins al cel ...»
¿Què et sembla? Doncs així més o menys neix la llegenda de Priorat. I així, enviats per Alfons II el Cast, allà pel segle XII, els monjos cartoixans es van instal·lar en terres tarragonines i va néixer el que avui coneixem com a Priorat. Parlar de Priorat és, sens dubte, parlar de vins únics, amb identitat pròpia i reconeguts internacionalment. Però també és parlar d'esforç, tradició i potser també de tres etapes clarament diferenciades.
Primera etapa
Seria injust no fer un resum històric per explicar la primera etapa dels vins del Priorat. Com hem esmentat, una congregació de monjos cartoixans inaugura a 1215 la Cartoixa d'Scala Dei (la Cartoixa de l'Escala cap a Déu) i són ells els que comencen a comerciar amb vi, a rebre de la gent dels pobles circumdants el delme en vi: el vi de Déu.
Segles després i amb la desamortització de Mendizábal de 1835, els monjos desapareixen i cinc famílies compren a subhasta les terres i formen la Societat Agrícola La Unió en 1844. En 1878 embotellen per primera vegada amb la marca Priorat i en l'Expo de París d'aquest mateix any, reben el primer reconeixement al pavelló d'agricultura obtenint una medalla d'or, la qual cosa repeteixen a l'Expo de Barcelona el 1888. la fil·loxera i la Guerra Civil trunquen l'avanç i és en 1954 quan es crea la DO Priorat.
El 1974, es refunda recuperant el nom d'Scala Dei, i juntament amb altres cellers inicien la primera etapa de vins embotellats, doncs a l'igual que en altres regions, només es venia vi a granel. Fruit de la feina, la tenacitat i gairebé l'obstinació avui en dia podem gaudir de vins tan vius com l'Scala Dei 1974 i que uns pocs tenen el privilegi de poder beure encara. Després de 40 anys el vi es presenta fresc i elegant. Emociona poder tastar 'un primer' vi.
Segona etapa
Aquesta primera etapa desperta la inquietud i dóna a conèixer el potencial dels vins del Priorat i algú no triga a adonar-se'n. És la segona etapa i per a mi la més important i esplendorosa. Per a això hem d'anomenar inequívocament a aquests 'bojos' del terroir que van ser els que van introduir conceptes bordelesos i varietats de vinyes forans adaptats al paisatge i no el paisatge adaptat a les vinyes. Va ser l'expansió dels anomenats 'closos'.
René Barbier de Clos Mogador, Josep Lluís Pérez de Clos Martinet, Álvaro Palacios de Clos Dofí, Daphne Glorian de Clos Erasmus i Carles Pastrana de Clos de l'Obac. És impossible resumir el treball de tots ells (i altres no anomenats) en un sol article, ja que dona per a diversos llibres, però si hagués de fer-ho diria que són els artífexs de col·locar el Priorat al mapa internacional del món del vi. Si m'he de quedar amb un vi d'aquesta segona etapa, sens dubte trio el Clos de l'Obac per la seva fidelitat al cupatge original.
Tercera etapa
Cronològicament parlant, hi ha una tercera etapa de fer vins al Priorat. Amb la llicorella o pissarra com a protagonista principal, i la garnatxa i la carinyena com partenaires, altres actrius estan instaurades en l'elaboració del vi, com la syrah, la cabernet, la pedro ximenez o la merlot. Així, diversos cellers, que tot i tenir arrels familiars les quals han treballat només amb les vinyes autòctones, comencen a vinificar també amb varietats foranes i diverses tècniques. Sembla la més curta d'explicar però és en realitat la que manté viva la flama dels vins d'aquesta denominació tarragonina. Els vins de Marco Abella, per exemple, expliquen clarament aquesta tercera etapa.
Tres etapes i una llegenda. Però hem dit que n'hi havia una segona: la del preu d'alguns dels seus vins. Sincerament, quan visites el Priorat i veus les costes i vessants on creix la vinya. El que costa veremar. L'antiguitat dels seus ceps i les arrels de cada planta intentant buscar aigua i nutrients, i la longevitat dels seus vins que es mostren esplendorosos amb el pas dels anys. Llavors, només llavors t'adones que no són tan cars. Però això, és una altra història.