Dues sentències del TJUE han enredat durant els últims dies l'Audiència Nacional, ja que la seva entrega s'ha vist afectada per una rebolcada de Luxemburg a Alemanya. A més, s'ha tret en cara que a Alemanya li manca independència fiscal per uns estatuts interns, on es preveu la possibilitat que els membres del Ministeri Públic rebin ordres des de l'Executiu.
Les sentències dictades el passat mes de maig impliquen un canvi radical en la línia seguida fins al moment pel TJUE. El tribunal va considerar que les autoritats purament governatives, com ara els Ministeris de Justícia, han de quedar excloses de les emissions d'ordres europees de detenció. Per a justificar-ho, van remarcar la diferenciació que hi havia d'haver entre els poders executius i judicials, i a més va precisar que «l'autoritat judicial emissora» d'euroordres ha d'estar en condicions d'exercir el seu paper de manera neutral i sense que hi hagi possibilitat de manipulació per part d'institucions externes.
La justícia alemanya sota la influència de l'Executiu
Però això, a Alemanya, no passa. El passat mes d'octubre un tribunal del país va denegar l'entrega de Puigdemont per un dels dos delictes que reclamava el Tribunal Suprem. Va creure que el delicte de rebel·lió s'hauria d'haver comès amb violència, i va al·legar que aquest no va ser el cas de Puigdemont. En canvi, sí que va acceptar l'acusació de malversació. Tot i això, Pablo Llarena va deixar estar el cas amb Alemanya i va denunciar en un auto la «falta de compromís» d'aquest tribunal sobre els fets que gairebé trenquen l'ordre constitucional del país.
Un altre cas que implica a Alemanya és el del Tribunal Superior d'Irlanda, qui es va dirigir a la Cort europea per a preguntar la procedència d'unes ordres de detenció per dues fiscalies sobre dos casos diferents. Segons van explicar fonts jurídiques, les defenses fiscals van entregar un dictamen jurídic fet per un lletrat alemany, en el qual hi deia que la fiscalia alemanya no és independent, sinó que està integrada en la jerarquia administrativa que dirigeix el Ministeri de Justícia. És per això que van denunciar un «risc d'ingerència política en els procediments d'entrega».
El TJUE, a propòsit d'això, va concloure que la Fiscalia no podia exercir càrrecs jurídics per la importància de la posició neutral que s'ha de complir en aquests casos.
Paralització d'euroordres
Les repercussions de l'embolic s'han fet notar en les últimes setmanes a l'Audiència Nacional, ja que s'han paralitzat tota una sèrie d'ordres emeses des d'aquest país i altres en situacions semblants.
Per altra banda, a l'Audiència Nacional també li ha coincidit amb una altra sentència europea. En aquest cas es tractava del TEDH d'Estrasburg, que va condemnar a Bèlgica per no entregar una etarra que va reclamar Espanya.
Per altra banda, també s'han trobat amb la paralització del TJUE per una qüestió prejudicial sobre la immunitat de Junqueras que demanava el mateix tribunal del procés.