Una de les qüestions que més influeix a l'hora d'emetre valoracions de la ciutadania vers el seu govern municipal és la de la neteja de la via pública. Si una ciutat està neta o bruta és un factor determinant a l'hora de formar-se una opinió sobre si el govern municipal està treballant bé o no ho està fent.
En un extens reportatge publicat aquesta setmana a TarragonaDigital i en el qual s'analitza a fons el model de neteja dels principals pobles i ciutats de la nostra àrea metropolitana, es posa sobre la taula que la neteja és un dels temes que més maldecaps porten als governs municipals, tant a escala econòmica com de model de gestió i eficiència del servei. Si a les dades objectives en matèria pressupostària o de percentatge de reciclatge hi sumem la gestió dels recursos humans destinats a la neteja -una vaga de treballadors de la neteja és la mobilització més temuda pels polítics pel caos i la pressió social que comporta - o un fet tan subjectiu com la percepció del ciutadà i les actituds incíviques que compliquen molt el cicle de recollida i reciclatge dels residus, tenim la combinació perfecta perquè la neteja de l'espai públic no deixi de ser un tema marcat en vermell a la llista de la gestió municipal.
Del reportatge publicat se'n desprenen diversos factors a tenir en compte, més enllà del mantra que sovint es repeteix com a argument estrella per criticar els gestors municipals.
- La ciutat està bruta. Tota la ciutat? Només una part? Bruta puntualment o bruta habitualment? Bruta de fulles dels arbres que cauen a la tardor? Bruta d'excrements d'animals que els propietaris no han recollit? O bruts els voltants dels contenidors, de materials de tota mena, des de matalassos a sofàs, passant per runa d'obres, o electrodomèstics diversos? Quan s'intenta aprofundir en les causes de la brutícia a les ciutats, l'incivisme i la manca de consciència dels mateixos ciutadans és un tema que es suggereix per part de polítics i tècnics amb la boca petita per no ofendre ningú però el qual les dades apunten clarament com un dels principals focus del problema. L'incivisme té cara, noms i cognoms.
- Els contractes marc amb les empreses que gestionen la brossa són un meló que costa d'obrir i de modificar per la qual cosa majoritàriament han estat prorrogats, apedaçats i redimensionats per anar tapant forats sense una planificació real, en perspectiva i ajustada a les necessitats de cada ciutat. Necessitats, per altra banda, canviants, sobretot en municipis de costa, on els fluxos turístics augmenten la pressió del servei durant pràcticament mig any. Massa sovint en els darrers lustres s'han prioritzat interessos partidistes, portes giratòries i partides de qüestionable finalitat a l'hora de negociar els contractes que no pas, eficàcia permanent en la gestió i obligació de rendir comptes del dia a dia a les empreses adjudicatàries en el desenvolupament del servei.
- Tarragona - amb els problemes de neteja que fa anys que s'arrosseguen - però també Reus - que encara està pagant el fracàs absolut que va suposar la recollida pneumàtica - Salou o Valls tenen sobre la taula aquest mandat aconseguir encaixar totes les peces del trencaclosques de la neteja per dotar a les ciutats d'un servei ajustat a les necessitats de l'any 2020. Ara que estem a principis de mandat i per fer front a un dels serveis municipals més cars que hi ha, els ajuntaments estan avançant la pujada generalitzada de la taxa d'escombraries a la majoria de ciutats grans i pobles mitjans i es fa amb les premisses del reciclatge, la transparència i la sostenibilitat mediambiental com a teló de fons, condicionants ja inexcusable a l'hora de desenvolupar-lo.
Fórmules que els entorns menys massificats estan aplicant amb èxit com les polítiques de reciclatge orgànic a la Conca de Barberà, la recollida porta a porta a determinats barris, zones i perfils o els contenidors que només funcionen amb targeta identificativa de l'usuari són algunes de les diverses fórmules que caldrà explorar també a les grans ciutats. I, en última instància, l'inevitable enduriment de les sancions a l'incivisme, que tot i ser impopulars, sembla que és de les mesures que malauradament més efecte acaben tenint.