La quantitat de consells que trobem als mitjans de comunicació, xarxes socials i clíniques entorn de la nutrició és, senzillament, aclaparadora. A més d’excessivament simplista.
Un d’ells desaconsella consumir iogurt o llet de vaca quan es pateix d’anèmia ferropènica, és a dir, l’anèmia causada per una baixa quantitat de ferro a la sang. Es basa en la premissa que l’elevada concentració de calci d’aquests aliments inhibeix l’absorció del ferro a l'intestí.
Doncs de fet, aquesta afirmació sembla tenir poc suport científic. Molts dels estudis que relacionen el calci i el ferro s’han realitzat en cèl·lules cultivades a laboratori. I tot i que els assajos in vitro ajuden a entendre els mecanismes que intervenen en el transport d’aquestes molècules, s’han de prendre amb cautela. Fonamentalment perquè les condicions en què es fan no s’assemblen a les que es donen a l'intestí humà. Però també perquè les cèl·lules que s’utilitzen no són exactament iguals a la que intervenen en l’absorció de nutrients, ni es disposen a formar una barrera igual de consistent.
Portes obertes al ferro
Tots els nutrients que ingerim i que acaben incorporant-se al torrent sanguini han de passar, d’una forma o altra, a través de les cèl·lules que recobreixen l’intestí. La superfície d’aquestes cèl·lules conté una sèrie de proteïnes que actuen com a portes d’entrada per als nutrients que conté la pasta en la qual es transforma l’aliment quan passa per l'estómac.
En el cas dels minerals de la dieta, aquestes proteïnes transportadores funcionen com a canals que s’obren per deixar pas cap a l’interior de les cèl·lules i des d’aquestes fins a la sang. Un d’aquests transportadors, anomenat DMT1, s’encarrega d’incorporar específicament el ferro. I, curiosament, els assajos in vitro han demostrat que el calci de la dieta inhibeix aquest transportador.
Les interferències tenen sentit perquè ambdós compostos comparteixen transportadors o aquests s’assemblen tant que un mineral interfereix en el transport de l’altre. Això explicaria per què les elevades concentracions de ferro a la dieta també interfereixen en l’absorció de calci. De fet, tot i no ser gaire conegut, els suplements de ferro poden provocar deficiència de calci.
Per cert, no només hi ha calci als lactis de la dieta: també abunda als llegums, els fruits secs, les sardines en oli i el marisc. Malgrat això, ningú alerta que ingerir carn amb ametlles pugui suposar un problema.
Un plat de llenties i, de postres, iogurt?
Tenint en compte els estudis realitzats in vitro, els aliments rics en calci podrien interferir en l’absorció del ferro que contenen la carn i altres aliments.
Però què ocorre quan s’estudia el fenomen in vivo? Partim del fet que és bastant més complicat fer-ho. Generalment, es duen a terme investigacions en les quals uns voluntaris o pacients prenen una quantitat determinada de producte i després se’ls hi fa el seguiment de com i quant d’aquell producte arriba a la sang. Aquests procediments els coneixem com a assajos de biodisponibilitat.
Doncs les conclusions dels assajos de biodisponibilitat es contradiuen. Per una banda, certs estudis realitzats a dones en dejuni mostren que només concentracions altes d'una sal de calci en concret (citrat de calci) són capaces d’inhibir la incorporació de ferro a la sang. Això implicaria que l’efecte del calci en els lactis seria nul o, com a mínim, biològicament insignificant.
Malgrat això, en un altre estudi també realitzat a dones, mig gram de calci va arribar a reduir a la meitat l’absorció de ferro. Això sí, no s’ha de perdre de vista que aconseguir 500 mg de calci a l'intestí a partir de la llet o del iogurt implicaria consumir una quantitat molt elevada dels dos. Per tant, ingerir un iogurt o un got de llet continuaria sense ser un problema.
El que sí que és cert és que, en comparar la llet humana i llet de vaca, s’ha comprovat que els continguts en calci més elevats en la de vaca provoquen que el ferro s’absorbeixi pitjor. Per això no es recomana incorporar la llet de vaca en l’alimentació infantil fins que no s’arriba a una determinada edat.
Sense evidències per a dietes complexes
En resum, podem dir que els estudis realitzats en humans confirmen certa interferència del calci sobre l’absorció de ferro, però només amb concentracions de calci molt altes.
A més, aquests estudis no estipulen què ocorre en el cas de la ingesta d’una dieta complexa en la qual un got de llet o un iogurt són un dels molts nutrients i la quantitat de ferro no està minuciosament controlada.
D’altra banda, tampoc sabem quin paper juga el microbioma de cada individu en l’absorció de minerals, tot i que els resultats obtinguts de moment indiquen que també podria ser clau.
En tot cas, els beneficis dels nutrients característics dels lactis són prou importants per recomanar el seu consum en aquelles persones que no presenten cap problema específic d’absorció de ferro.
Aquesta notícia és una traducció de l’article originalment publicat en castellà al portal TheConversation.com.