Prop de 1.300 tones d’aliments frescos recuperats en set anys, des del 2012 i fins a l’actualitat, i un estalvi de més d’1,3 milions d’euros. Aquest és l’impacte que ha generat el programa de Gestió Alimentària de Reus des de la seva creació. El projecte té com a objectiu recuperar els aliments que, tot i que encara són aptes per al consum humà, queden fora del circuit comercial i acaben com a residus.
[predef]reus-144[/predef]
«Set anys són molts anys i podem parlar d’un programa plenament consolidat a la ciutat. No és estàtic sinó que es va adaptant a les necessitats i possibilitats que van sorgint en cada moment», assenyala la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella. Aquesta àrea del consistori és la que s’encarrega de coordinar el projecte amb la implicació de la Fundació Banc dels Aliments, el Taller Baix Camp, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i Càritas Interparroquial de Reus.
Tal com explica Vilella «com administració posem la logística i coordinació perquè tots els elements de la ciutat puguem aconseguir el màxim de recuperació de producte alimentari i què si nosaltres no l’aprofitem aniria a les escombraries».
Tres eixos importants de treball
El programa es basa en tres etapes diferents: recollida, triatge i distribució dels aliments frescos. Els supermercats, el Mercat del Camp i altres establiments alimentaris ofereixen els aliments que són retirats del circuit comercial i el Taller Baix Camp els recull i en fa la tria. Finalment, les entitats socials de la ciutat que formen part de la Xarxa de distribució d’aliments distribueixen els productes entre les famílies amb pocs recursos econòmics.
«Treballem tres eixos importants: reaprofitament alimentari, donar feina a persones amb dificultats -com són els usuaris del Taller Baix Camp- i sostenibilitat», assenyala la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus. Per una altra banda, assenyala que durant tot aquest temps hi ha hagut un canvi molt gran i de millora «gràcies a les recomanacions i experiència que hem après». Tot i això, reconeix que «hi ha molt marge a treballar amb els supermercats, la mesura de prudència fa que no et donin tot el que et podrien donar»
A hores d’ara, des del 27 d’agost de 2012 i fins al 30 de setembre de 2019, s’han recollit a Reus 1.298.306 kg d’aliments frescos, que s’han fet arribar a través de les diferents distribuïdores de la ciutat. Això, representa, segons les dades del consistori, un estalvi econòmic d’1.354.133,16 euros. A més, també s’han aconseguit estalviar 1.882,54 tones de CO2 segons les dades extretes de l’estudi de Diagnosi del Malbaratament Alimentari a Catalunya.
D’entre els aliments que més es recullen, d’acord amb la distribució per tipologia d’aliments recuperats des del començament del programa, destaca la verdura 37%, la fruita 19% i els carnis 13%. Posteriorment es troben productes classificats com altres 9%, pinso per animal 7%, làctics 8%, fleca 5% i ous 1%.
El Taller Baix Camp: recollida, trasllat i triatge
El Taller Baix Camp de Reus s’encarrega de fer la recollida dels aliments frescos als establiments alimentaris de la ciutat. En principi, es recullen productes frescos encara que també es poden recollir d’altres productes. Tot aquest procés es realitza amb un vehicle frigorífic que manté els aliments frescos en les condicions adequades, assegurant la cadena de fred.
Un cop arriba la furgoneta al Taller Baix Camp, es descarreguen els productes, es pesen per donació de cada supermercat i es porten a la sala de triatge. En aquest punt es fa una classificació d’aquells aliments aptes per al consum i preparació de comandes. El cap de secció del Taller Baix Camp, Manel Juncosa, explica que la tria es fa «segons la caducitat, viabilitat i aspecte per poder entregar a les famílies». D’aquesta manera, s’assegura que el producte que s’ofereix als beneficiaris està en bon estat i mai es lliura un aliment caducat.
De fet, l’entitat disposa d’una sala de refrigeració per tal de no trencar la cadena del fred i poder preparar els productes per repartir-los el mateix dia, a la tarda, als usuaris del programa de Gestió Alimentària. Juncosa indica que de tot el menjar que arriba «es retira aproximadament un 10% en funció de l’estació de l’any» encara que «a l’hivern s’aprofiten molts més aliments». Per tal de poder assegurar la tria, a l’inici del projecte es va elaborar un dossier, juntament amb un inspector de Sanitat, per establir quins protocols s’han de seguir amb tots els aliments.
Reus compta amb catorze punts de distribució d’aliments
Una vegada s’ha fet la tria dels productes, es preparen els lots i els usuaris del Taller Baix Camp els porten als catorze punts de distribució d’aliments de la ciutat. La Xarxa de distribució d’aliments de Reus compta amb un aplicatiu informàtic on es coordinen les dades de les persones i famílies que reben ajudes d’aliments entre les entitats i els Serveis Socials de l’Ajuntament. Això permet una major eficàcia a l’hora de realitzar aquesta ajuda.
A Reus hi ha un total de 14 punts de distribució, gestionat per vuit parròquies de Càritas Interparroquial de Reus i les sis entitats següents: Societat de Sant Vicenç de Paül, Fundació Mossèn Frederic Bara, Església Evangèlica Rios de Vida, Associació Cultural Amistad y Raíces, Creu Roja i Església Evangèlica Pentacostal Misionera. Totes elles reben els aliments del Taller Baix Camp, la Unió Europea i de la Fundació del Banc dels Aliments.
En Josep Ruiz és el responsable del punt de distribució de Càritas de la parròquia de Sant Bernat Calvó de Reus. Assenyala que des de sempre ha freqüentat aquest espai i que realitza aquesta feina com a voluntari perquè li agrada ajudar a la gent. «És un plaer fer aquest servei i donar una alegria a la resta», explica orgullós en Josep Ruiz. «Qui ve a buscar aliments aquí no té altre remei i ho està passant malament, nosaltres els ajudem», recorda aquest veterà voluntari.
Una de les beneficiàries del programa de Gestió Alimentària és la L.S.. Assegura que s’ha vist obligada a utilitzar aquest servei després de quedar-se sense feina i amb dos fills a càrrec seu. És la primera vegada que recull aliments a la parròquia de Sant Bernat Calvó i es mostra «totalment agraïda» pels aliments que li donen. L.S. va omplir la seva fitxa als Serveis Socials de l’Ajuntament de Reus i gràcies al programa informàtic de la Xarxa de distribució d’aliments l’entitat pot consultar el seu expedient i confirmar que li ha fet entrega dels aliments.
La seva història és una de les moltes que es poden veure cada dia en els punts de distribució que hi ha repartits arreu de la ciutat. «És molt important això, perquè sinó ho passarien pitjor», reconeix en Josep Ruiz.
Servir el menjar cuinat, la segona línia d'actuació del programa de Gestió Alimentària
A banda dels punts de distribució d’aliments, el programa compta amb una segona línia d’actuació: el menjador social de la ciutat gestionat per Càritas. En aquest espai es recull menjar fresc i cuinat de diversos supermercats, escoles, hospitals i serveis de càtering per acabar oferint dues modalitats de menús: els presencials i els menús per emportar en forma de carmanyola. És a dir, hi ha persones que van als menjadors i dinen allí mateix i hi ha famílies que van cada dia a recollir els menús que s’emporten i es mengen a casa seva.
El menjador té cuina pròpia i els aliments s’elaboren i s’ofereixen cada dia a les persones en situació de vulnerabilitat de la ciutat, segons el criteri dels tècnics de Serveis Socials de l’Ajuntament i de Càritas.
Per una altra banda, aquest servei també proporciona a domicili àpats prèviament elaborats per tal de garantir l’alimentació sana i equilibrada de les persones que tenen limitada l’autonomia personal i que presenten dificultats per fer-se el menjar de manera permanent o transitòria.
El Centre Social del Roser servirà per donar un impuls al projecte
El programa de Gestió Alimentària de Reus espera amb il·lusió el projecte del Centre Social El Roser. Actualment, resta pendent la licitació de les obres on s’invertiran prop de 2 milions en aquest espai. Segons la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella, el centre «serà una eina, un edifici per fer millor i fer créixer el programa» El projecte inclourà un menjador social-cafeteria obert a la ciutadania, un punt de gestió i distribució de la xarxa d’aliments, un rebost solidari, sales de reunions i diversos espais municipals.
