Divendres ho anunciaven el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, i l’alcalde de Tarragona. La ciutat de repòs i de vacances de Tarragona, la coneguda popularment com la residencial, reobrirà les portes com alberg de la Xanascat, la xarxa d’albergs de Catalunya. De fet, recuperarà part de la funció que havia tingut en origen –un lloc de lleure a l’abast de tothom— ara sense connotacions de cap mena.
Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Ha calgut fer una tasca prèvia, discreta, allunyada dels focus, i que sovint queda amagada. L’espai –un espai privilegiat per situació, per condicions naturals-— té també una sèrie de condicionants que calia resoldre, i resoldre bé. Des de l’ordenació urbanística, fixada al planejament de la ciutat, fins a poder assegurar l’encaix de totes les peces. Cal remarcar que, entre els condicionants, figura, de manera explícita, assegurar el caràcter públic de l’equipament, i això s’ha assolit plenament. Titularitat pública, inversió pública, gestió pública.
L’operació, però, va més enllà del que serà –no en tinc cap dubte— un dels millors albergs de la Xanascat. Es preveu la cessió d’una part de les instal·lacions per a equipaments municipals, i també que l’actual passera serveixi d’accés segur a la platja per a una bona part dels barris de llevant de la ciutat. I, encara més, una peça ara no necessària per a l’alberg queda com a reserva per a futurs equipaments públics.
Moltes vegades, en la gestió de la cosa pública, cal prendre decisions complicades, decisions que, tot i que beneficiïn la majoria, poden perjudicar algú. No és aquest el cas. Crec que hem aconseguit una solució en què tothom hi guanya. Un guanyar- guanyar.
Hi guanya Catalunya, que posarà en marxa un nou alberg per a facilitar estades i vacances joves i familiars a l’abast de tothom. Hi guanya Tarragona, que veu com un espai privilegiat de la ciutat, i fins ara desaprofitat, es recupera amb un ús per a tothom i amb respecte al patrimoni i al paisatge. Hi guanya també perquè obté un espai per a usos municipals en uns barris que fins ara n’estaven mancats. Un resultat on hi guanyem tots, i això explica, en part, que hagi trigat, perquè no és fàcil.
Queda encara molta feina per fer. Cal completar l’ordenació urbanística, cal resoldre legalment la cessió a l’Ajuntament, cal fer el projecte i les obres... Molta feina. Però una feina que es podrà fer més bé per tota la tasca prèvia, que ha volgut deixar les coses el més lligades possibles.
Tarragona es mereixia una bona notícia com aquesta. Perquè suposa revertir una situació de possible degradació d’un espai públic, i també perquè evidencia la confiança del Govern en la ciutat i la capacitat de col·laboració entre institucions. Hi sortim guanyant tots; també tots ens en podem sentir orgullosos.
Òscar Peris és Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona
