Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Imatge d'arxiu de màquines i tractors treballant en la recollida de la sal a les salines de la Trinitat

Projecten un sistema de transport alternatiu per mar a les salines del Delta de l'Ebre

Els temporals fan intransitable l'accés terrestre de la punta de la Banya a través de la barra del Trabucador

Imatge d'arxiu de màquines i tractors treballant en la recollida de la sal a les salines de la Trinitat
El projecte busca una alternativa per fer front eventualment a la inaccessibilitat per terra a les salines. | ACN

L'empresa que gestiona les salines de la punta de la Banya, al Delta de l'Ebre, treballa en un avantprojecte que li permeti traslladar la seva producció via marítima en el cas que l'accés de la barra del Trabucador es mantingui intransitable pels temporals de llevant. Infosa, que ha destinat 420.000 euros a restaurar el camí malmès després del temporal Gloria i que ara s'ha tornat a perdre arran dels últims temporals d'aquest març, vol assegurar la sortida de la seva producció de sal amb camions pel port de Sant Carles de la Ràpita en aquestes situacions.

Amb aquest objectiu, estudien demanar els permisos per poder construir un pantalà que permeti accedir una pontona carregada amb dos o tres camions fins la punta de la Banya. Les obres d'emergència aprovades pel govern espanyol per restaurar la barra del Trabucador no han arribat ni a començar després que una ordre ministerial les atures el passat dia 16 arran de la declaració de l'estat d'alarma per l'expansió del coronavirus.

[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]

L'avantprojecte està en aquests moments en fase de redacció i l'empresa també està ja abordant amb els diferents administracions implicades la possible concessió dels permisos per fer-lo possible. Insisteix que aquesta alternativa per fer front eventualment a la inaccessibilitat per terra a les salines no suposa en cap cas renunciar a la reivindicació d'una solució estructural al govern espanyol per garantir la integritat i accessibilitat de la barra del Trabucador.

La idea seria construir un moll a la part interior de la punta de la Banya que penetrés aigües endins de la badia dels Alfacs fins el punt que la batimetria permeti accedir les pontones. Aquests transports marítims, que haurien de poder carregar unes 100 tones de pes –entre dos i tres camions carregats de sal–, requerien entre dos i tres metres de calat per poder atracar sense problemes. Això obligaria a allargar el moll diversos centenars de metres badia endins –fins a 800 o 900 metres– per trobar les condicions idònies, atesa la poca profunditat existent en aquesta zona.

Pontona per traslladar els camions

Els camions arribarien sobre la pontona des del port de Sant Carles de la Ràpita –Infosa negocia també amb Ports de la Generalitat la cessió d'un moll a la zona de Marina Sant Carles per poder operar des d'allí– i, un cop carregats amb la sal, retornarien a la infraestructura portuària rapitenca amb l'embarcació de transport.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

De moment, el gerent d'Infosa, Joan Sucarrats, no s'atreveix a avançar el cost que suposaria habilitar tot aquest sistema de transport alternatiu. Creu que el temps necessari per fer les obres no serà molt llarg i la idea és poder disposar-ne efectivament a l'octubre, just abans que comencin els temporals de la tardor. «Per molt que refem el camí provisional i Costes faci la inversió que ha de ser a l'octubre tindrem un camí precari i amb els temporals de l'hivern, tenim molts números que torni a desaparèixer», subratlla.

La prioritat immediata, sosté, és poder «recuperar l'activitat» més enllà de l'estat d'alarma i la manca de previsió estatal sobre les obres d'urgència previstes. En aquest sentit, apunta que si s'obre una «finestra de bon temps» d'unes tres o quatre setmanes tornaran a actuar sobre la barra del Trabucador per recuperar l'accés provisional i l'activitat. «Ens ha pujat molt la demanda però no podem subministrar: únicament les sals que distribuïm, que representen un 10%», apunta Sucarrats.