Pot arribar a ser un veritable mal de cap. La presència d’espècies exòtiques invasores en els boscos de l’Alt Camp és una realitat i s’està convertint en un problema a treballar, perquè acaba amb les espècies autòctones o les desplaça del seu hàbitat.
Parlem d’aquest tema amb el cap de l’Àrea Bàsica dels Agents Rurals a l’Alt Camp, Jordi Carrasco, qui afirma que «un dels reptes de futur que té el cos és la lluita contra les espècies exòtiques invasores». Però, de què estem parlant exactament?
La tortuga de Florida, l'animal domèstic que ha ‘conquerit’ el riu Gaià
Un exemple per entendre la presència d’aquestes espècies el tenim en la tortuga de Florida i la història és ben curiosa. Es tracta d’un animal que ha colonitzat la zona del riu Gaià però que, segurament, molts de nosaltres l’hem tingut algun cop a casa.
«Era la típica tortuga petita que es comprava a les botigues d’animals fa anys, ara ja està prohibida la seva venda», relata el cap dels Agents Rurals. Quan l’animal es feia gran, «la gent ja no el volia i, per desconeixement, pensaven que estaria millor al riu», continua.
Aquesta imprudència va fer que es produís el lliurament de moltes tortugues d’aquesta espècie a les zones fluvials. Això, sumat a l’alta capacitat de reproducció que té, ha fet que la tortuga de Florida tingui ara una alta presència a la zona del riu Gaià i hagi desplaçat del seu hàbitat la tortuga autòctona.
Un cas semblant es dóna al riu Glorieta, «afectat per la introducció del cranc roig americà», diu Carrasco. Aquesta espècie «és portadora d’un fong que afecta mortalment el cranc ibèric», també present a la zona.
Tot i això, la situació es pot considerar relativament controlada, ja que «tenim la sort que el riu Glorieta no té un curs continu i hi ha èpoques en què queda sec», explica. És per això que el cranc roig americà habita en la part més baixa, mentre que el cranc ibèric es troba en zones més altes on l’espècie invasora no ha estat capaç d’arribar encara. Tot i això, només l’any passat es van retirar uns 9.000 exemplars de cranc roig americà del riu, en el marc d’un pla de reintroducció del cranc ibèric.
Altres exemples d’espècies invasores els trobem en el visó americà, que ha anat desplaçant la llúdriga del seu hàbitat, o en el silur, un peix que enterboleix el riu i depreda les postes dels peixos autòctons.
Preocupació per l’augment d’aus electrocutades en línies elèctriques
Les espècies invasores són un problema, sí. Però també ho comença a ser un fet que sovint passa desapercebut: les morts d’aus electrocutades en línies elèctriques. Els Agents Rurals de l’Alt Camp estan fent una tasca molt potent en aquest sentit, la qual cosa ha fet que la comarca lideri les accions que es fan a Catalunya respecte d’aquest tema. «Aquí tenim els dos màxims especialistes del cos treballant molt extensament», afirma Jordi Carrasco.
Aquest fet preocupa, ja que moltes de les aus que moren són espècies protegides. Es calcula que a tot l’Estat moren unes 30.000 aus electrocutades a l’any. A la comarca de l’Alt Camp, se’n comptabilitzen unes 30 anualment, però només des de principi d'any, ja s’han detectat 25 electrocucions a la comarca.
S’ha engegat un pla de ‘vigilància passiva’ per la possible arribada de la pesta porcina africana
La caça furtiva també és un dels problemes a treballar per part del cos d’Agents Rurals però a la comarca de l’Alt Camp, és un tema força menor, comparat amb altres territoris.
El que sí que preocupa és la possible arribada de la pesta porcina africana que afecta els senglars, però que ara mateix es troba al nord de França. La població de senglars està creixent de forma exponencial enfront de la davallada de caçadors, la qual cosa fa que els Agents estiguin alerta. «Hem engegat un pla de vigilància passiva per la possible arribada de pesta porcina africana», explica Carrasco.
Això es tradueix en el fet que, quan apareix un senglar mort al medi natural per causes naturals, s’activa un protocol per recollir-lo amb vestimenta segura i es desinfecta la zona. Després es porta l’animal a la Universitat Autònoma de Barcelona on s’analitza si ha mort a causa d’aquesta malaltia.
Àligues, esquirols, serps o cabirols: així és la fauna als boscos de l’Alt Camp
Ja hem vist els problemes i les amenaces però, quina és la fauna que s’amaga en els boscos de les nostres comarques?
En Jordi Carrasco destaca una espècie protegida de la qual se’n fa el seguiment de ben a prop: l’àliga cuabarrada. L’Alt Camp té una colònia relativament important d’aquesta au. «Tenim uns 5 nius localitzats», explica i afegeix que, en època de cria «fem custòdia del territori, vetllant perquè no es desenvolupin activitats en l’àrea d’influència d’aquesta espècie».
Una altra espècie protegida que habita els nostres boscos és la serp. De fet, a la zona de les Muntanyes de Prades hi viu l’escurçó, l'única serp verinosa que tenim a Catalunya. Tot i això, la més comuna a l'Alt Camp és la serp blanca o la serp verda, que és la més gran d’Europa.
També s’ha copsat una important expansió de cabirols (espècie no protegida) a la zona de Vila-rodona, Rodonyà, Aiguamúrcia i Querol i s’està molt alerta dels danys que aquest cèrvid pugui causar en l’agricultura.
El falcó pelegrí, l’aligot, el duc, l’eriçó o l’esquirol són alguns exemples que demostren la diversitat de fauna que hi ha a la comarca.
N’hi ha que fan una funció realment beneficiosa per l’ésser humà, com les orenetes, els falciots o els ratpenats, que serveixen d’insecticides naturals. «Sense espècies com aquestes seria impossible viure a les nostres ciutats perquè la presència d’insectes seria molt gran» afirma el cap dels Agents Rurals.
D’altres com la guineu, també present a la comarca «regula la població de conill» o l’òliba «és un important raticida», diu. «Al final, s’acaba generant l’equilibri entre les espècies, per això és important la biodiversitat, però quan hi ha una espècie altament dominant es trenca aquest equilibri».
La vespa asiàtica a Querol: «hi hem d'acabar convivint»
Com s’ha vist a l'inici d'aquest reportatge, no tot és fauna autòctona. Fa algunes setmanes es va confirmar un dels temors que es tenien: la vespa asiàtica ja ha arribat a l’Alt Camp. Concretament al municipi de Querol, zona que, de moment, es considera la més afectada.
«Hem constatat tres ubicacions diferents: a Mas Vermell, a l’Ermita de Montagut i a la zona del cementiri», explica Carrasco. Precisament, aquesta última zona és on s’ha detectat una presència «més constant de diferents exemplars», que marxen en direcció nord, lloc on «es pressuposa que pot estar el niu», afirma.
Tot i el seguiment que s’està fent des del Cos d’Agents Rurals, «no hem aconseguit detectar el niu», a causa de la poca visibilitat i el difícil accés. «Si els detectem de forma primerenca, podrem retardar la seva expansió», diu, però per l’experiència prèvia en altres indrets de Catalunya indica que «és bastant inviable retirar-los i s’ha d’acabar convivint-hi».
Tot i el pànic generalitzat que genera la vespa asiàtica en la població, el veritable perill és per a les abelles. «És un animal que s’alimenta de les abelles de la mel, els apicultors seran els primers que es veuran afectats» explica Carrasco.
Al terme municipal d’Alcover també es va detectar un exemplar de vespa asiàtica setmanes enrere, però tampoc s’ha pogut localitzar el niu.
Educar en protegir el medi ambient des de petits: els Agents Rurals expliquen la seva tasca a les escoles
Ja fa uns anys que els estudiants de l’Alt Camp poden conèixer quina és la important tasca que fan els Agents Rurals a la comarca, que vetllen per la conservació de la natura i la protecció del medi ambient, una feina que sovint no és visible.
Gràcies a xerrades i activitats pràctiques, els més petits poden tenir nocions de conscienciació mediambiental, relacionades amb la fauna o amb la prevenció d’incendis forestals. L’any passat aquestes sessions van arribar a uns 2.000 alumnes de l’Alt Camp.