El govern espanyol suporta des de fa temps pressions per retirar les ajudes a alguns ciutadans. Diferents organitzacions empresarials i sindicals emplacen l'Executiu a prendre decisions amb immediatesa en aquest sentit. Sobretot, per la situació tan delicada que suporta Espanya.
L'últim a pronunciar-se sobre aquest tema ha estat la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). El seu vicepresident, Lorenzo Amor, es mostra partidari de la supressió d'aquestes aportacions públiques a les persones que rebutgen una feina. El també president de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) incideix que «no és lògic». No entén que un ciutadà que hagi rebutjat un lloc de treball continuï percebent ajudes. Així ho va recalcar durant la presentació del baròmetre realitzat per la CEOE.
Cal dir que no és un plantejament nou. Fa unes quantes setmanes ja ho va posar sobre la taula el secretari general d'UGT, Pepe Álvarez. Amor va confessar estar d'acord amb aquesta mesura, però no ho tindran tan senzill per tirar-la endavant. De moment compten amb el rebuig de Comissions Obreres, però també de la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Per tant, resultarà complicat que ho aconsegueixin aprovar.
El vicepresident de la CEOE considera que és «important» que es pugui compatibilitzar el cobrament d'aquestes ajudes amb l'exercici d'una feina. Posa l'exemple dels països nòrdics, on aquest model funciona a la perfecció. Segons la seva opinió, serviria perquè molts ciutadans s'incorporessin al mercat laboral a través de contractes, per exemple, de mitja jornada.
Hi ha un altre detall que s'ha de tenir en compte i que destaca Lorenzo Amor. En desenvolupar aquest plantejament, es disminuiria l'economia submergida. Són moltes les persones que perceben aquestes aportacions per part de l'administració i que fan feines sense contracte per por de perdre-la. També se sol donar el cas que algunes de les feines que se'ls ofereixen resulten poc atractives i els beneficiaris prefereixen seguir amb la subvenció.
Demanen la contractació de majors de 45 anys
Les relacions del govern d'Espanya amb els empresaris no passen precisament pel millor moment. Tot i això, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha fet una crida als executius. Els demana ajuda perquè solucionin un dels grans problemes a què s'enfronta el territori espanyol.
Hi ha un elevat nombre de desocupats de llarga durada. Es tracta d'un contratemps que fa molt de temps que s'hi arrossega. No dubta a demanar que es confiï en els majors de 45 anys, que són un dels col·lectius més afectats per aquest fet. «Un treballador o treballadora que té 45 anys es troba en el millor moment professional», apunta Yolanda Díaz. Creu que les companyies «no poden prescindir d'aquest talent». Va aprofitar la seva intervenció per sol·licitar als empresaris que «contractin les persones de llarga durada i els majors de 45 anys».
La partida més elevada en polítiques d'ocupació
Al Consell de Ministres del darrer dimarts, s'hi va aprovar una partida de 2.803 milions per a polítiques actives d'ocupació. Això suposa la quantia més elevada de les que s'han tirat endavant. Les comunitats autònomes són les encarregades de gestionar aquests fons.
Anteriorment, es posava molt d'interès que es destinen a millorar l'ocupabilitat dels joves, però ara la situació pateix un canvi important. Pretenen que «una part elevada» vagi destinada a combatre la desocupació de llarga durada i els majors de 45 anys es troben entre els més afectats. Les dades actuals indiquen que hi ha una mica més d'1,2 milions d'aturats de llarga durada. La ministra de Treball va afegir que «aquest és el principal problema en termes de desocupació que té Espanya».
