«Crear un programa únic d'inversions ferroviàries, global i integrat per a tot Catalunya, on es prioritzin les inversions que poden captar més passatgers i generar més connectivitat». Sobre aquest punt de partida han tornat a alçar la veu la Plataforma en Defensa del Ferrocarril (PDF.Camp) i l'Associació de Promoció pel Transport Públic (PTP), que s'han posat d'acord per elaborar una proposta conjunta de model ferroviari alternatiu a l'actual i adequar-se així «a les necessitats del sector en els pròxims anys». El document, sota el títol 'Objectiu Tren 2024', vol apostar per un model sostenible i de gran ambició mediambiental.
Les dues plataformes han dissenyat una proposta revolucionària amb el propòsit d'«aconseguir un ferrocarril fiable i competitiu» que «descentralitzi les inversions» i abandoni tota lògica centralista. Els impulsors subratllen que les regles del joc que planteja el repte climàtic es traduiran en una demanda a l'alça del servei de ferrocarrils, un escenari a la baixa per al vehicle privat i la necessitat «d'aprofitar els avantatges del ferrocarril sobre la resta de transports motoritzats» com ara l'equilibri territorial, l'alta capacitat i la possibilitat d'estalvi energètic i de reduir a gairebé zero les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. Proposen una revolució ferroviària a una dècada vista.
Revolució ferroviària: proposen un redisseny de la xarxa catalana per optimitzar les possibilitats de Tarragona
El document s'atura especialment en les connexions del Camp de Tarragona, que els impulsors d'aquesta proposta ja van definir com a «dispersa, deficient i inconnexa» en un reportatge publicat ara fa un any a TarragonaDigital. «Tota ciutat de més de 100.000 habitants ha de tenir una cadència mínima d'una hora i des de qualsevol estació s'ha de poder arribar a Barcelona abans de les vuit del matí», desglossen des de les plataformes impulsores.
En aquest sentit, consideren imprescindible habilitar una connexió entre la via de l'alta velocitat i la línia de costa tarragonina al nord de la capital, «per permetre la circulació de trens de llarg recorregut per l'estació urbana de Tarragona», ara a la pràctica un baixador de Rodalies després que tot tren de mitja i llarga distància s'hagi desviat a l'estació central del Camp, allunyada dels nuclis urbans.
En aquest mateix sentit, la proposta accentua que «cal construir una nova estació del Camp sobre el Corredor Mediterrani», en el punt d'intersecció amb la via Reus-Tarragona, «per convertir-la en un autèntic canviador intermodal» que actualment no existeix. El document també proposa millores urgents en l'estació de Vila-seca, el seu enllaç per autocar amb Salou i la implantació del ja anunciat tren-tramvia de la Costa Daurada «per recuperar un servei ferroviari que mai s'hauria d'haver perdut» entre Cambrils i Tarragona.
Una nova línia fins a Cerdanyola i Girona: «És una de les millors decisions que es poden prendre»
El document l'han elaborat braç a braç dos enginyers —un enginyer industrial i un especialista tècnic en obres públiques— i matisa que la proposta és flexible i té la voluntat de debatre's en com més taules millor per tal d'arribar a bon port i tenir-se en compte a l'hora de replantejar una presa de decisions definitiva. Els autors consideren que aquestes propostes suposarien recuperar la connexió ferroviària amb punts ara aïllats com Salou, Cambrils o Port Aventura, i reforçaria les freqüències de combois amb franges de 30 minuts entre les grans ciutats i de 60 minuts en els trams comuns que connecten les Terres de l'Ebre.
De la mà d'aquesta idea de revisió, les plataformes fan un salt endavant i demanen la creació d'una nova línia ferroviària que connecti el territori amb Girona, de forma directa i sense necessitat de fer transbord a Barcelona. Els impulsors lamenten que, amb el dibuix actual, «les relacions intermèdies entre aquestes dues capitals a través del Corredor Mediterrani no estan connectades directament» i proposen que crear un servei ferroviari directe entre la capital del Nord i la del Sud «és una de les millors decisions que es poden prendre a Catalunya» per tal d'obtenir un elevat rendiment econòmic amb una mínima inversió estratègica.
Tal com estaria plantejada la nova línia, cobriria en 201 quilòmetres el recorregut entre Reus i Girona, amb aturades a Vila-seca, Tarragona, Sant Vicenç de Calders i el Vendrell. Es tractaria, en suma, de vint-i-una parades de viatge entre les quals en destaca, a l'equador i de forma estratègica, la de Cerdanyola Universitat a tocar del campus de la UAB a Bellaterra. Els impulsors del redisseny consideren que la proposta que han traçat seria viable amb un 30% de finançament estatal, un 30% a càrrec de la Generalitat i el 40% restant derivat de la instal·lació de peatges i vinyetes arreu de la xarxa viària catalana.