Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Pla general d'una aula de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB buida el 13 de març de 2020.

Proves test, de desenvolupament escrit, orals o casos pràctics: les 4 propostes per avaluar els universitaris

Govern i universitats proposen quatre formats que es podran adaptar a les necessitats de cada assignatura

Pla general d'una aula de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB buida el 13 de març de 2020.

Govern i universitats han acordat aquest dimecres quatre propostes per avaluar els alumnes a distància: proves tipus test, de desenvolupament escrit, orals i amb casos pràctics. Les propostes es podran adaptar segons les necessitats de cada assignatura o matèria i no serà obligatori seguir-les al peu de la lletra. En el cas dels tests es farien mitjançant eines telemàtiques, mentre que les proves escrites podrien ser en format pregunta resposta o una activitat a lliurar en format PDF. Pel que fa a les orals, podrien ser videoconferències en directe o enregistraments previs per part de l'alumne, mentre que els casos pràctics serien treballs o exercicis per respondre el cas plantejat de manera individualitzada o en grup.

Les propostes s'han fixat en el marc del grup de treball creat en el context del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), on hi participa el Govern, les dotze universitats catalanes i l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU). Aquestes s'han establert al voltant de set criteris i van en la línia de garantir que cap estudiant perdi el curs per culpa de la crisi sanitària, la qualitat acadèmica i el respecte al principi d'autonomia de les universitats. En aquest sentit, les propostes d'avaluació «no configuren un llistat exhaustiu ni suposen un imperatiu a seguir necessàriament al peu de la lletra», sinó que poden ser combinats, ampliats o modificats en funció de la casuística de cada assignatura o matèria.

A banda de les propostes, el grup de treball també ha fet un seguit de recomanacions a tenir en compte en funció de l'assignatura o matèria avaluable. En primer lloc, apunta que les matèries que funcionen en grups petits de 40 persones o menys i que ja funcionen en format d'avaluació continuada no han de presentar problemàtiques més enllà d'haver de planificar els últims lliuraments o activitats en format a distància.

Pel que fa a les matèries amb més alumnes i on les proves d'avaluació són importants en l'avaluació global, recomana recórrer a un format de prova objectiva, tipus test, per avaluar els continguts teòrics. En el cas de matèries amb un pes important de la part pràctica i que fan servir espais com instal·lacions esportives recomana alternatives com per exemple que l'estudiant es gravi en vídeo en el cas de pràctiques de fisioteràpia o Activitat Física, o l'estudi de casos en aquelles que requereixen de laboratoris que ara no es poden fer servir.

Pel que fa als treballs de final de grau i de final de màser, la proposta s'inspira en la metodologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i s'articula entorn a la presentació i defensa del treball mitjançant un enregistrament, l'opció de fer-ho en directe o bé presentar-ho de manera asíncrona i defensar-ho en directe amb videoconferència.

Els criteris per fixar les propostes d'avaluació han estat el context en el que es produeix el confinament, a final de curs; la necessitat que els estudiants prenguin consciència que han de tenir un paper actiu en el procés d'aprenentatge a distància i la motivació necessària per part de l'equip docent; i la necessitat de garantir el procésd'aprenentatge i no només el de qualificació.

També ha tingut en compte que actualment la majoria de proves equivalen entre un 20% i un 40% de la nota final i per això el contingut d'aquestes s'ha d'adaptar a la situació de confinament. En aquest sentit, el grup de treball defensa que «una prova que permeti la consulta de recursos i materials es pot adaptar millor al context d'accés a la informació i pot permetre una valoració més acurada del nivell competencial de l'alumne».

D'altra banda, s'ha valorat que l’assoliment competencial centra el procés d’aprenentatge, és gradual i no exclusiu d’un període lectiu i per això no té perquè veure’s afectat per la interrupció temporal de la docència presencial. També aposta per combinar la sincronia amb l'asincronia, reservant el contacte telemàtic per a la resolució de dubtes i impressions, garantint també els horaris en la situació de confinament familiar. Per últim, ha apuntat la necessitat que l'adaptació de la docència en el context d'excepcionalitat de no presencialitat vetlli per la inclusió i l'atenció a la diversitat d'estudiants.

El grup de treball del CIC s'ha emplaçat a una nova reunió la propera setmana per tractar la qüestió de les pràctiques externes i altres possibles excepcionalitats. La idea és concretar un document que seguirà la mateixa línia del de l'avaluació. El secretari general del CIC, Lluís Baulenas, ha subratllat «la importància del treball conjunt que s'està realitzant com a sistema universitari català i la concreció de les propostes dins de la flexibilitat necessària».