«Una joia de l'arqueologia catalana» que permetrà descobrir «molta informació» de com vivien els ibers ara fa 2.500 anys. Així ha definit el jaciment ibèric de les Masies de Sant Miquel, a Banyeres del Penedès, el director de l'equip d'excavacions de la Universitat de Barcelona (UB), Jordi Moré. Una primera prospecció que ha durat quinze dies ha permès confirmar la importància de l'assentament que s'amaga sota la terra d'aquesta zona del Penedès.
«El georadar ens havia donat una idea aproximada del que podíem trobar, però amb aquesta prospecció hem pogut verificar les dades i anticipar que ens trobem davant del que era una ciutat important, que es troba en molt bon estat de conservació», ha explicat Moré. L'excavació ha deixat al descobert diferents parets de cases, així com una doble muralla que servia per defensar el poblat. «És un sistema de defensa important, que ens indica que segurament es tractava d'una capital de segon ordre», ha afegit.
Una ciutat on hi vivia «la casta» de la Cossetània Oriental
Per aquesta raó, amb 4,5 hectàrees d'extensió es tractaria del segon assentament més important de la Cossetània Oriental, després de la capital Kesse —l'actual Tarragona— que ocupava unes nou hectàrees. Queda lluny de les catorze hectàrees d'Ullastret, però el que el fa tan important és el magnífic estat de conservació de les restes. Moré ho atribueix al fet que, a diferència dels altres jaciments, «a sobre d'aquest només s'hi han posat una vintena d'ametllers».
Tot això dispara les expectatives sobre el que es pot acabar trobant a l'assentament, des d'utensilis de tota mena fins a finestres de les cases, un element que no s'ha conservat en cap altre jaciment. Alguns dels elements que s'han trobat permeten apuntar que aquesta era una ciutat «on hi vivia una elit o la casta d'aquesta societat, ja que bona part de la vaixella trobada era d'importació». També ho fa pensar la grandària de les cases i l'extensió de la ciutat.
Cercant recursos per seguir les excavacions
La prospecció s'ha fet en uns mil metres quadrats a la zona on el 1998 es van trobar les primeres restes, en el moment que es va voler fer una bassa. També s'ha excavat la superfície d'altres zones, constatant que les parets de les cases enterrades estaven a pocs centímetres de la terra. «Es pot dir que estem caminant per sobre de les teulades del poblat», ha remarcat l'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach.
Les prospeccions de la UB seguiran el mes de febrer, però mentrestant l'Ajuntament de Banyeres ja busca recursos per seguir desenvolupant el projecte, que ha de ser molt important pel territori. «Estem cercant mecenes i demanarem fons del FEDER i de l'1% cultural», ha certificat. Una de les primeres actuacions que caldrà fer serà un tancament de tot el perímetre, que l'alcalde calcula que costarà uns 60.000 euros. Per fer-lo demanarà una subvenció a la Diputació de Tarragona. El batlle creu que el 2021 ja es podran fer les primeres visites de les escoles.
