La directora general de Protecció Civil, Isabel Ferrer, ha afirmat que les hipòtesis establertes per la direcció general de seguretat industrial de la Generalitat no preveien que l'explosió d'un reactor a IQOXE afectaria l'exterior de l'empresa. Així ho ha apuntat en la comissió d'estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona del Parlament.
Ferrer ha concretat que els protocols preveien «una afectació a l'interior de les instal·lacions amb un radi de 34 metres», però a causa del sinistre una planxa d'uns 1.000 quilos va arribar a 2,5 quilòmetres. També ha indicat que IQOXE no va activar el pla d'autoprotecció i que des del CECAT van tardar uns 50 minuts en contactar-hi, fet que va dificultar les tasques d'emergència.
La diferència entre supòsits que marcaven les hipòtesis de risc químic i la magnitud dels fets va generar desconcert en els equips d'emergències en els primers minuts posteriors al sinistre d'IQOXE (La Canonja) el passat 14 de gener. Així ho han assenyalat diferents responsables dels serveis d'emergències aquest dimarts en la primera sessió amb compareixences de la comissió d'estudi de la petroquímica.
La que ha generat més controvèrsia i debat entre els diputats ha estat la de la directora general de Protecció Civil. Ferré ha apuntat que el fet que no quadressin les hipòtesis plantejades des de seguretat industrial amb les descripcions dels fets que arribaven al centre superior de coordinació i informació de Protecció Civil (CECAT) va fer que inicialment no es relacionés l'explosió amb l'enfonsament d'un habitatge a Torreforta —i que va acabar amb la vida d'un veí per l'impacte a l'edifici d'una planxa metàl·lica del reactor—.
Ferré també ha carregat contra la companyia. «El pla d'autoprotecció d'IQOXE no va ser activat. No es va sol·licitar ajuda externa ni es va comunicar amb el CECAT fins 50 minuts després, malgrat estaven obligats a fer-ho immediatament. L'actuació de l'empresa va constituir una falta greu d'acord amb la normativa de Protecció Civil», ha etzibat.
Ferré ha situat l'hora del contacte amb la companyia a les 19.38 hores. En canvi, el director general d'Extinció d'Incendis i Salvament, Manel Pardo, ha afirmat que van rebre un avís «que va fer activar el Plaseqcat» a les 18.41 hores. Exactament en aquell mateix minut es van activar els membres de Parcs Químics i de Seguretat de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), el cos de bombers privat de les empreses del polígon, segons ha apuntat el seu gerent, Àngel Lozano. De fet, Lozano fins i tot ha afirmat que des de l'empresa els van avisar tres minuts més tard, a les 18.44 hores. «A les 18.45 vam sortir amb la dotació i a les 18.49 vam arribar a l'empresa», ha detallat.
La intervenció de Ferré i l'actuació de Protecció Civil ha estat discutida pels diputats membres de la comissió. Especialment pel que fa la gestió de la informació cap a la població, amb la no activació de les sirenes i els missatges «contradictoris» que es van enviar via Twitter. Ferrer s'ha defensat afirmant que «l'acció del CECAT es va ajustar al Plaseqcat i no hem detectat cap desviació». Tot i això, ha reconegut que «es va generar una confusió» en la població que cal «assumir i corregir».
Més de 1.000 trucades al 112
El director del 112, Joan Delort, ha comentat que a les 18.38 hores del 14 de gener ja es van rebre 21 trucades de ciutadans «que parlaven d'una gran explosió al polígon sud». Dos minuts després van transmetre un primer informe a Bombers, SEM, Policia Local de Vila-seca, Mossos d'Esquadra i al CECAT. Des d'aquell instant i fins les set del matí de l'endemà es van atendre fins a 1.171 trucades.
Pel que fa a l'acció del SEM, el seu director gerent Antoni Encinas, ha comentat que van acabar atenent menys persones de les que inicialment es preveien, donada la magnitud dels fets. També ha apuntat que va mobilitzar un vehicle especialitzat des de Barcelona per poder atendre al lloc del sinistre. Un servei que no existeix al Camp de Tarragona.
Finalment, la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mercè Rius, ha explicat que es va activar el grup de control ambiental «per determinar si hi havia components perillosos per a les persones». Les mesures van determinar que no hi va haver risc per a la població, ha assegurat. Tot i això, ha comentat que unes analítiques de l'Agència Catalana de l'Aigua van detectar una concentració superior als límits permesos d'alguns components en aigües subterrànies de la zona de l'accident. Uns llindars que, tot i això, «no suposaven cap perill ambiental». Els estudis encara no estan enllestits, però segons Rius podrien derivar en un expedient sancionador.