El Tribunal Suprem farà públic la pròxima setmana la sentència del procés. Catalunya Diari avançava aquest divendres que serien condemnats per sedició i no per rebel·lió, una pena de presó que podria arribar als 15 anys. Però més enllà d'això, la sentència també marcarà un abans i un després per als polítics residents fora de l'Estat espanyol i encausats, com ara Carles Puigdemont.
L'aposta per la sedició, clau per a l'euroordre
I és en aquest context que cal entendre també l'aposta dels magistrats per a la sedició i no per a la rebel·lió. La primera euroordre contra Puigdemont, Comín, Serret i Puig es va retirar abans que la justícia belga pogués opinar. En la segona, la justícia espanyola va topar amb l'alemanya, que va acceptar l'extradició però només per al delicte de malversació, descartant la rebel·lió (l'euroordre no parlava de sedició). Llarena la va retirar en aquell moment.
Ara, la condemna per sedició canvia totalment l'escenari. Descarta la violència que exigeix la rebel·lió, la sedició es basa en alteració de l'ordre públic, ja que la sentència voldrà deixar provat que aquest fet va succeir tant el 20 i 21 de setembre com l'1 d'octubre. La justícia alemanya ja va reconèixer desordres, de manera que una tercera euroordre tindria més base jurídica, segons els experts, perquè Puigdemont fos extradit per sedició i malversació, mateixos càrrecs que, presumiblement, tindran els 9 condemnats del judici.
La situació dels altres polítics a l'estranger
L'Euroordre també es podria activar pels altres. Toni Comín, Meritxell Serret, LLuís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel també podrien córrer la mateixa sort. En aquest sentit, el mediàtic advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja ha avisat les darreres setmanes que la tercera euroordre que es podria preparar un cop sabuda la sentència, serà la més difícil de combatre judicialment. De fet, Puigdemont donava per fet l'euroordre aquesta mateixa setmana.