Des de l'aparició de les primeres pintures rupestres fins als últims moviments pictòrics com l'Art Cinètic i l'Art Povera, l'ús del llenç ha suposat una de les principals vies d'expressió per a l'espècie humana.
Conèixer i reconèixer les grans obres artístiques de la humanitat és, a més, un símptoma de cultura i coneixement del món en el qual vivim. Per això, hem fet una selecció dels quadres més emblemàtics de la història amb una petita descripció per a situar-los en el seu context.
Els 10 quadres més famosos
El següent llistat d'obres no està ordenat per un índex de qualitat ni importància. Sent ja difícil (per no dir impossible) crear un ordre basat en la fama, aquests 10 quadres gaudeixen, sens dubte, d'una fama extrema, però, per descomptat, no són els únics.
10. La ronda de nit (entre 1640 i 1642)
Nascuda gràcies al neerlandès Rembrandt, es troba avui dia en l'exposició permanent del Rijksmuseum d'Amsterdam. El seu nom original era una mica més llarg: La companyia militar del capità Frans Banning Cocq i el tinent Willen van Ruytenburg.
Aquesta obra va ser un encàrrec de la Corporació d'Arcabussers d'Amsterdam per a decorar el Gran Saló del Kloveniersdoelen, que en aquells dies era la seu de la milícia.
Si bé és una de les grans obres de la humanitat, als membres de la milícia no els va agradar gaire perquè no apareixien clarament retratats. Aquest tipus d'obres (en els quals apareixen col·lectius de persones retratades) era una moda que va sorgir durant l'Edat d'Or de l'Art holandès.
9. Llaunes de sopa Campbell's (1962)
Es tracta de l'obra més icònica del Pop Art i que va ser la impulsora d'aquest moviment artístic gràcies al seu creador Andy Warhol. La composició original consta de 32 llenços, de 50,8 cm x 40,6 cm cadascun. Va ser pintada amb polímer sintètic sobre llenç mitjançant un procés semimecanitzat de serigrafia.
El controvertit autor de l'obra va intentar transmetre els processos de comercialització dels productes de la societat actual i els va dur a l'art. Aquests processos basats en la producció massiva d'objectes (en aquest cas, llaunes de sopa) i exposats també de manera massiva.
Aquest va ser el punt més criticat de la seva obra, ja que estava convertint la creació del seu art (mitjançant el procés semimecanitzat) en un altre producte més per al consum massiu. De fet, en realitat, era justament el que volia representar.
8. La noia de la perla (entre 1665 i 1667)
També coneguda com La noia amb turbant o La Mona Lisa holandesa, és l'obra mestra de l'artista holandès Johannes Vermeer. La màgia d'aquesta obra resideix en el contrast fons-figura que dona una certa foscor a l'obra, però sense haver fet servir tècniques específiques per a tal fi a l'hora de representar la noia.
De fet, la noia mira tímidament a l'espectador amb uns colors suaus i mostrant una gran calma, com sol aparèixer en la majoria de les obres d'aquest autor. Així mateix, l'arracada (que proposa el nom de l'obra) serveix com a punt focal per al conjunt pictòric.
7. La persistència de la memòria (1931)
Es tracta d'un oli sobre tela d'estil marcadament surrealista i amb unes mesures modestes (24 cm x 33 cm). Aquesta pintura és per a molts l'obra més important del pintor català Salvador Dalí.
Amb una tècnica acadèmica combina colors brillants amb colors foscos per a crear una atmosfera onírica. L'obra està dividida per un degradat lumínic de la cantonada inferior dreta a la cantonada superior esquerra.
El quadre representa un paisatge senzill on els rellotges d'estructura semilíquida s'acosten per a murmurar-nos com s'han estovat amb el pas del temps, com també ho han fet els records. Dalí va crear una obra posterior arran d'una revisió d'aquest quadre, titulat La desintegració de la persistència de la memòria.
6. El naixement de Venus (entre 1482 i 1484)
L'autor, Sandro Botticelli, pertany al conegut Quattrocento italià, un dels períodes més fructífers de l'art europeu i mundial pertanyent a la primera fase del Renaixement. Cal afegir que la data de la seva creació és aproximada i que se sap que va ser un encàrrec, encara que es desconeix de qui.
La model és Simonetta Vespucci, una musa de Florència triada per la família Mèdici. L'obra representa l'arribada de Venus (i no el naixement com insinua el títol) a la platja d'una de les illes de Xipre, Pafos o Citera, gràcies al vent que bufa.
Si bé el nu femení havia estat prohibit per resultar pecaminós, es reprèn en el Renaixement, com demostra aquesta obra, i serà així durant tot aquest període, on la nuesa (de tots dos sexes) i la figura humana prenen una especial rellevància.
5. Guernica (1937)
Pintat pel malagueny Pablo Ruiz Picasso durant els mesos de maig i juny de 1937, aquesta obra és probablement la pintura amb la història més dura de la llista. Amb una grandària descomunal (3,5 metres d'alt per 7,80 metres de llarg), representa en escala de grisos l'estat en el qual es trobava submergida la societat contemporània.
La història de la qual parlem és la de la Guerra Civil Espanyola i el bombardeig del municipi de Guernica. Aquest últim esdeveniment, que es va produir el 26 d'abril del 1937, va deixar uns 126 morts. Picasso representa el patiment i el caos presents al país en aquestes dates.
4. La creació d'Adam (1511)
Michelangelo Buonarroti és l'autor d'aquesta obra, situada al sostre de la Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà).
En l'obra podem observar a un jove Adam sent tocat per la mà dreta de Déu. Mentrestant, envoltada amb el braç esquerre del totpoderós, veiem a una Eva que encara no ha estat creada, esperant a poder descendir a la terra.
Existeixen també interessants teories sobre l'espai que hi ha després de la figura de Déu, que simularia un cervell humà amb els diferents lòbuls i circumvolucions, com afirma Frank Lynn Meshberger.
3. El Sant Sopar (entre 1495 i 1497)
Aquesta és una de les imatges que gairebé tota persona recordarà en pensar en l'últim sopar de Jesús, sigui religiosa o no.
Leonardo da Vinci demostra tot el seu mestratge en aquesta obra pintada amb tremp d'ou i oli sobre guix. Compta també amb una grandària considerable (880 cm x 460 cm).
Aquesta obra representa un dels moments més dramàtics de la història de Jesús de Natzaret, segons el Nou Testament. L'obra recrea el moment en què Jesús anuncia als 12 apòstols que un d'ells el trairà i que aquesta serà, per tant, la seva última Pasqua junts. És just aquest moment en el qual cadascun reacciona d'una manera diferent i da Vinci va aconseguir immortalitzar-ho en aquesta pintura.
2. La nit estelada (1889)
Es tracta d'una obra pertanyent a l'etapa final de Vincent van Gogh que recrea al més pur estil de l'autor les vistes de què gaudia des del sanatori on residia a França i on posteriorment moriria el 1890.
L'ús de l'oli humitejat i els pinzells fins va ser suficient per a crear una de les obres més representatives d'aquest autor i de la història de l'art. No obstant això, van Gogh, que va concloure l'obra 13 mesos abans de la seva mort, no va arribar a estar satisfet amb el resultat obtingut.
1. La Gioconda (entre 1503 i 1519)
De l'arxiconegut artista toscà Leonardo da Vinci, La Gioconda o Mona Lisa encapçala la nostra llista amb el seu inconfusible somriure. Va aconseguir aquest exquisit quadre fent servir la tècnica de l'esfumat (sfumato en italià), que consisteix a superposar diferents capes molt delicades de pintura, de manera que s'aconsegueix un efecte d'antiguitat i llunyania, així com uns límits poc definits.
Va destacar des del dia en què va néixer per la sensació de tridimensionalitat, el realisme del rostre de la model i per l'atmosfera general del quadre. Pel seu obvi valor, és un dels quadres més protegits i estudiats del món. La seva història i creació és gairebé tan enigmàtica com la vida del mateix autor.
(*) Aquesta notícia s'ha traduït originalment del castellà de la pàgina 'CarácterUrbano'.